Xavi Hernández va viure contra l’Olot la seva primera derrota com a entrenador. Va ser un amistós però no va tenir cap problema a reconèixer que l’empipava haver perdut un partit, i, això sí, es va felicitar perquè el seu equip, l’Al-Sadd, va ser fidel a l’ideari futbolístic que els vol inculcar des de la banqueta. Un ideari que no és cap misteri perquè Xavi mai ha amagat que la seva filosofia com a tècnic respectaria pràcticament al cent per cent tot el que va aprendre a Can Barça. “Espero transmetre la meva idea de joc, que la tinc molt clara, i que és la mateixa que he viscut des que vaig entrar al Barça. Tenir la pilota, atacar i tenir la possessió. Fer un joc de posició, pressionar per recuperar-la ràpid. Volem que els jugadors també entenguin el joc, perquè no només es juga, també s’ha d’entendre. No descobreixo res, aplicar el que vaig aprendre a Can Barça. El meu estil és el de Cruyff, el de Van Gaal, Guardiola i coses de Luis Enrique, del Rijkaard. Intento convèncer amb la paraula que disfrutaran jugant a futbol.”

Xavi té bones sensacions i es pren aquesta oportunitat com “un repte” però també és exigent amb ell mateix. “Al Qatar som un equip gran, hem de guanyar. L’Al-Sadd no és un club petit. Estem obligats a guanyar. No començo amb un cadet o un juvenil.” Sap, però, que des de Barcelona hi ha molta gent que el seguirà perquè veuen en ell el futur inquilí de la banqueta del Camp Nou. Ell, però, recomana calma tot i que no amaga que li “agrada” que es confiï en ell. “Estic acostumat a la pressió. Als 18 anys sí que la notava, i ho passava malament. Ara soc molt més madur. Soc positiu i sé que necessito temps. El timing, si s’ha de donar, també ho ha de veure el Barça. Ara encara no és el moment. M’agrada que la gent em vegi com a entrenador del Barça perquè em veuen capaç. És un punt. Ens hem de preparar molt bé per tornar al Barça. Sento que encara no és el moment. Entrenar el Barça és la meva il·lusió però no és el moment. No me n’amago. Agraeixo molt la gent que m’anima.”

Per Xavi, però, el fet de conèixer molt bé la casa li pot donar un avantatge que altres tècnics no tenen. De fet, considera que és un factor decisiu a l’hora de poder triomfar. “És un punt important tenir un passat blaugrana per estar a la banqueta. És un avantatge. El Barça té una idea de joc molt clara i si no l’has viscut com a futbolista és difícil d’arribar a entendre. Necessites temps. Segur que Valdés funcionarà, perquè ho coneix”, va assenyalar.

Entrant ja més en temes d’actualitat, no té cap dubte que si li garantissin que Neymar mantindria el nivell que tenia quan va marxar el recuperaria. “Futbolísticament, Neymar és una bomba, un espectacle. Jo l’he tingut de company i és bon xaval. Treballador, humil, sacrificat. Decideix el Barça. Si m’asseguren que tornarà a triomfar soc el primer que firmo que torni.” També va tenir paraules elogioses per Riqui Puig, al qui va aconsellar que sigui pacient. “Té molt talent però té una competitivitat al davant enorme. Talent de sobres per triomfar en el Barça. Jo li diria que tingui paciència.”

El tècnic de l’Al-Sadd va fer una defensa de l’estil blaugrana i no s’atreveix a afirmar que el Barça se n’ha allunyat massa en els últims anys. “M’agrada que el Barça jugui amb el seu estil. Hem guanyat 5 Champions així, per què hem de canviar. Valverde ha dit que seguim jugant a aquest estil. Aquestes preguntes són per al director esportiu o el president. Me’ls haig de creure. Espero que el Barça mai no perdi l’estil. L’estil de Cruyff. El cruyffisme ha fet que el Barça sigui un club grandiós els últims 30 anys.” En aquest sentit, va defensar la feina feta per Ernesto Valverde en les dues últimes temporades. “No soc ningú per dir en què ha fallat Valverde. Ha guanyat títols. Tenim la panxa plena. El Barça no està en mal moment. Tenim 5 Champions en cent anys i escaig d’història. Potser el dia del Liverpool sí que ens va faltar dominar una mica més. Valverde està fent una feina extraordinària”, va concloure.