Van ser 51 gols encaixats en 38 jornades de lliga, 1,3 de mitjana. Una xifra que pesa en la consciència d’un Unai Emery que va superar amb un aprovat la seva primera temporada al nord de Londres, en què jugar la final de l’Europa League li va permetre recollir la monstruosa herència d’Arsène Wenger amb relativa calma. Però després d’una posada en escena força irregular, sense unes constants vitals estables, capaç d’enllaçar deu victòries consecutives per primera vegada des del 2007 però alhora de quedar-se fora de les posicions de Champions League, l’Arsenal busca una estabilitat que li permeti recuperar un lloc preeminent entre els millors equips d’Anglaterra. Un camí que les estadístiques defineixen de manera eloqüent. La temporada passada, el conjunt gunner va ser el tercer que més gols va materialitzar en la Premier League: 73 dianes en 38 partits, xifra només millorada pel Liverpool (89) i pel campió, el Manchester City (95). Quan Emery mira enrere, però, observa com dels deu primers classificats del campionat, només el Manchester United i el West Ham van encaixar més gols en contra. Les conclusions surten soles. “Hem de ser més sòlids defensivament, és veritat que ens va costar ser un equip sòlid i equilibrat. Per moments sí que ho vam aconseguir, i el nostre repte amb vista al curs vinent és ser més constants”, ha reconegut el tècnic basc, protagonista d’un viatge tàctic tan irregular com els resultats de l’equip, sempre buscant la tecla entre la defensa de tres centrals i carrilers llargs i una defensa de quatre que fos prou estable. Però l’única garantia de l’Arsenal ha estat fins avui l’eficàcia dels davanters, una parella demolidora i digna d’un equip campió, entre la potència incontenible de Pierre-Emerick Aubameyang (22 gols en la Premier) i el talent natural d’un Alexandre Lacazette (13) que ha trobat plena entesa amb el punta gabonès.

Paradoxalment, però, l’estiu de l’Arsenal, que serà el primer equip a trepitjar el Camp Nou aquesta temporada, ha navegat contra corrent dels seus diagnòstics. Si la convicció era que calia endurir la línia defensiva i mantenir el front d’atac, el club del nord de Londres, pocs dies abans de tancar-se el mercat, ha invertit els seus millors esforços a curt termini per definir encara més el seu múscul ofensiu i ha obviat la seva necessitat més urgent. Si bé és cert que ha invertit 30 milions d’euros en el prometedor William Saliba, el central de 18 anys del Saint-Étienne continuarà una temporada més com a cedit al Geoffroy Guichard i, mentre que aparentment podria tancar l’arribada del lateral esquerre del Celtic de Glasgow Kieran Tierney, les previsions de l’Arsenal assenyalen un equip que no ha apuntalat les seves febleses, i més tenint en compte que Laurent Koscielny està a la plantilla a disgust, reclamant marxar al Girondins de Bordeus. Davant de porta, però, els londinencs han doblat l’aposta i han sumat al seu duet un ingredient que promet multiplicar encara més els registres de l’equip. Nicolas Pépé, convertit en el fitxatge més car de la història del club (80 milions d’euros), ha aterrat aquesta setmana a l’Emirates després de marcar 22 gols i repartir 11 assistències en la portentosa temporada del Lilla.

Tot fa pensar en un equip de trident, amb Aubameyang, Lacazette i Pépé marcant una tendència clara al contracop, amb presència de Ceballos com a constructor de joc, però amb el dubte de si serà capaç de correspondre defensivament a les seves virtuts ofensives. “Sabem que hem d’elevar les nostres prestacions ofensives, però no en detriment de ser un equip ofensiu, perquè és la nostra prioritat”, ha rebaixat Emery, obligat a trobar estabilitat en els desequilibris d’una plantilla amb arguments per tornar a la Champions de manera regular.