L’última vegada que el Barça havia trepitjat San Mamés, el mes de febrer d’aquest mateix any, ho va fer amb un mig del camp format per Busquets, Rakitic i Arturo Vidal. Mitjana d’edat de 31,3 anys. Cap dels tres va entrar ahir en el primer onze de Valverde a la lliga 19/20. El xilè, de fet, ni havia viatjat a Bilbao. De Jong, Aleñá i Sergi Roberto van ser els escollits. El canvi de tots els actors de l’auca va ser una de les notícies destacades que van arribar des de la pissarra. En només sis mesos, canvi de tots els cromos i aposta evident per oxigenar el mig del camp contra un rival tan físic com ho acostuma a ser habitualment l’Athletic. Decisió condicionada pel rival i per l’estadi, i també pel moment concret de la temporada en el qual ens trobem, encara amb molts futbolistes allunyats del seu estat de forma òptim, o una decisió que va més enllà i hem de començar a pensar ja en un possible relleu generacional? Alineació condicionada per les circumstàncies o tota una declaració d’intencions ja d’entrada? Ja ho veurem. Seria massa precipitat aventurar-se a endevinar per on va la idea de Valverde tenint en compte que ahir era el primer partit post pretemporada. I més encara quan en la segona meitat va fer marxa enrere en el seu atreviment inicial. L’aposta per Aleñá va durar tot just quaranta-cinc minuts, fins l’entrada de Rakitic només començar el segon temps, i Sergi Roberto va ser substituït a un quart d’hora del final. Només Frenkie de Jong va aguantar els noranta minuts. En tot cas, una cosa és certa: el Barça va sortir a San Mamés amb una línia de mitjos atrevida amb una mitjana d’edat de només 23,3 anys. Personalitat. Això sí, a mitges. Fins la rectificació posterior.

El mig del camp que va presentar Valverde va ser una de les fotografies que va deixar el Barça en la seva estrena. Una de moltes. Algunes més anecdòtiques, com la de Piqué lluint el braçal de capità en absència de Messi i Busquets, i altres més de perfil tàctic, com veure De Jong actuant en el lloc de pivot primer i d’interior després, o Griezmann debutant escorat a la banda esquerra per passar a convertir-se després en fals 9 arran de la lesió de Luis Suárez a la mitja hora de joc. Moltes variants dins un mateix partit. Segurament perquè el Barça ahir no va acabar de funcionar i Valverde no va saber trobar la tecla. Ho diu tot que Rafinha, que porta tot el mercat en qualitat de futbolista transferible, fos el millor del Barça. Coses del futbol. Feia més de nou mesos que Rafinha no jugava un partit oficial amb el Barça. El brasiler va entrar al camp després de la lesió muscular de Suárez a la cama dreta i va ser ell qui va disposar de les millors oportunitats de gol de l’equip. Primer amb un xut al travesser al minut 42, que va desviar prèviament Unai Simón, i després, ja a la segona meitat, amb dos xuts que van trobar de nou la bona resposta del porter de l’Athletic. Abans, Suárez ja havia enviat també una pilota al pal després d’un regal d’Unai López. Mala sort. Dues pilotes a la fusta. Però el Barça no va estar bé.

El trident B assajat a Michigan no va funcionar. Suárez lesionat i Griezmann i Dembélé desapareguts. Especialment erràtic Dembélé, que va perdre pilotes imperdonables. Una d’elles quasi costa un gol. Però sort en va tenir el Barça de Ter Stegen. Ell va aguantar l’equip en molts minuts, amb intervencions de mèrit. Especialment dues aturades fetes a Iñaki Williams en el primer quart d’hora. Griezmann tampoc va tenir el debut desitjat. Poc intervencionisme i molt xiulat pel seu passat a la Real. Amb Coutinho amb el cap ja a Munic i amb Messi a casa, a l’equip li van faltar ahir referents.

L’Athletic tenia baixes com ara Íñigo Martínez, Ibai Gómez i Córdoba, però l’equip no se’n va ressentir. Va ser més intens i va ser millor que el Barça en línies generals. La mística de San Mamés va acabar decidint el partit. Qui si no? Aritz Aduriz. Etern. Golàs als seus 38 anys. Feia només un minut que havia entrat en el lloc de Williams i va decidir el partit amb un gol estèticament magnífic de mitja tisora al minut 89. Seu és el primer gol d’aquesta lliga 19/20. La màgia de la Catedral.

L’Aste Nagusia, la Setmana Gran de Bilbao que tot just s’inicia avui amb nou dies seguits de festa grossa, no podia tenir un millor chupinazo. El Barça, per cert, feia deu temporades seguides que guanyava el primer partit de lliga. L’últim cop que no havia estat així va ser el 2008 a Numància, amb Pep. Aquell any es va acabar guanyant el triplet. Calma.