Barça

El supervivent

Després de superar la tercera lesió greu al genoll dret, el petit dels Alcántara ha arrencat el curs al màxim nivell i no és descartable que es quedi

Li queda un any de contracte i el Barça no el vol cedir

Passen les temporades i Rafa Alcántara continua vestint de blaugrana. Malgrat les lesions, malgrat els rumors, que any rere any el situen lluny del Camp Nou, el del planter continua a casa seva i no és gens descartable que s’hi quedi un any més. De fet, el seu rendiment ha estat una de les millors notícies de la pretemporada del Barça. I això que a principis del mes de juliol, a més d’haver assumit definitivament la seva sortida, no sabia com respondria el seu cos després de vuit mesos d’inactivitat. Sis setmanes més tard, però, ha demostrat a tothom que manté un nivell excel·lent i ha tornat a convèncer Ernesto Valverde que pot ser molt útil. El tècnic valora la seva polivalència i per això divendres passat va mirar cap a ell quan Luis Suárez es va lesionar a San Mamés. Rafinha no el va decebre i va ser el millor contra l’Athletic. Diumenge que ve, en el partit contra el Betis a l’estadi, la baixa de Dembélé, que s’ha sumat a les de Suárez i, molt probablement, Messi, li regala una oportunitat de ser titular.

Amb 26 anys, més fort que mai, físicament i mentalment, després de superar el segon trencament del lligament encreuat del genoll, i en la seva última temporada de contracte amb el Barça, el petit dels germans Alcántara és, ara mateix, un futbolista molt interessant. En aquest sentit, no s’ha de descartar, fins i tot, que rebi una proposta de renovació des de les oficines del Camp Nou. És cert que la intenció inicial de la direcció esportiva blaugrana era traspassar-lo, i que l’acord amb el València estava fet a mitjans del mes passat, però els dubtes del propietari del club de Mestalla, l’empresari Peter Lin, davant l’historial de lesions del jugador van aturar l’operació, i ara les circumstàncies han canviat. Marcelino García Toral no s’amaga i demana públicament la seva incorporació, una circumstància que Rafinha no veuria amb mals ulls, perquè considera que tindria més minuts de joc a l’equip valencianista i perquè podria jugar la Champions. El problema és que, com que acaba el contracte el 30 de juny del 2020, el Barça només el pot deixar sortir amb un traspàs, xifrat al voltant de 15 milions d’euros, que, a hores d’ara, el València no pot afrontar.

La cessió sembla que és l’única opció perquè Rafa Alcántara acabi jugant a les ordres de Marcelino. De moment, el Barça i el València no han parlat d’aquesta circumstància, que només tindria lloc si el futbolista acceptés ampliar el contracte i no quedés lliure a final de temporada. Per altra banda, el seu futur també va lligat al retorn de Neymar perquè si finalment no es fes efectiu augmentaria les seves possibilitats de mantenir el dorsal 12 a la plantilla blaugrana. En tot cas, sigui per aprofitar el seu moment de plenitud o per no desaprofitar la possibilitat de traspassar-lo, el vincle del Barça amb Rafinha sembla que continua sense desfer-se. No l’han desfet ni els dos trencaments del lligament encreuat que ha tingut, ni la lesió al menisc del genoll dret, ni l’oblit després de tanta inactivitat. Rafinha Alcántara resisteix, perquè és un supervivent.

EL VALÈNCIA

Marcelino demana el seu fitxatge, però no poden pagar els 15 milions de traspàs

CONTRA EL BETIS

La lesió de Dembélé li obre la porta de la titularitat diumenge que ve

Tres lesions greus al genoll dret

Abans de començar la temporada passada, Rafinha Alcántara també apareixia a totes les llistes de possibles traspassos. Finalment, però, es va quedar al Barça i, de fet, va ser una peça important en els primers mesos del curs, en què va participar en la final de la supercopa, en els partits de Champions League contra el Tottenham i l’Inter de Milà, i en la lliga, contra el Real Madrid, el València i l’Atlético. Va ser precisament al Wanda Metropolitano, el 25 de novembre de l’any passat (foto), on es va acabar la temporada per a ell, després de tenir la tercera lesió greu de la seva carrera: trencament del lligament encreuat del genoll dret. Un diagnòstic que el colpejava per segona vegada, tres anys, dos mesos i vuit dies després de la brutal entrada de Nainggolan, a Roma, que li va provocar la mateixa lesió. Entre una i l’altra, el 2 d’abril del 2017, l’hispanobrasiler es va trencar el menisc intern del genoll dret. Un altre cop el genoll dret. Va ser al camp del Granada i, tot i que d’entrada els pronòstics dels metges assenyalaven que estaria de baixa durant un mes, no va poder jugar durant 258 dies.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)