Les temptacions a les quals són sotmeses durant l’adolescència les estrelles del futbol de base i les seves famílies són difícils d’assimilar. Promeses en forma de diners o d’un futur millor desfilen pels ulls de nois gens acostumats a estímuls de tanta magnitud. Per això, de vegades, és difícil dir no. “Pare, jo em vull quedar.” Ansu Fati va ser rotund després dels cants de sirena de tot arreu i d’una reunió amb la seva família i la cúpula del futbol de base blaugrana en una època de constant fuga de talents de la Masia. Va dir que casa seva era el Barça. I en poc temps la seva voluntat ha tingut premi i s’ha convertit en el segon debutant més incipient de la història blaugrana en el mateix partit en què Carles Pérez, un altre noi del planter que també ha cregut en el projecte, s’estrenava com a golejador.

La victòria del Barça contra el Betis va ser doble. D’una banda, els blaugrana es van espolsar els fantasmes de la jornada inicial; d’una altra, la presència de Pérez i Ansu Fati debilita l’argumentari, creixent a partir de la presència de Riqui Puig al filial i no al primer equip, que sosté que la Masia és ignorada. Des del cos tècnic afirmen que la productivitat marca el camí dels jugadors, també els arribats del planter. “De la mateixa manera que no mirem el DNI dels jugadors veterans, tampoc ho fem amb els joves”, va afirmar Valverde. “Ha demostrat una maduresa increïble”, hi va afegir Jordi Alba. La seva presència al Camp Nou, cinc dies després que l’adolescent guineà comencés a entrenar-se amb el primer equip, i la de Carles Pérez s’emmarquen en un context amb diverses baixes a la part davantera del conjunt dirigit pel Txingurri. De la mateixa manera que l’overbooking en les posicions del mig del camp tanca la porta a Riqui Puig.

“Només tinc paraules d’agraïment al club i a l’entrenador, que m’han ajudat tant”, afirmava Ansu després de l’enfrontament. El club s’ha esforçat per ajudar l’atacant, tant en el seu reclutament procedent de l’escola de futbol Peloteros Sierra Sur de Sevilla, passant al davant del Madrid, com en la greu lesió de tíbia i peroné que va tenir als tretze anys. “És un jugador que s’encara al rival, té un contra un, va bé a l’espai... Té coses que ens poden ajudar”, va dir Valverde. “És el més jove que he fet debutar però ens pot donar rendiment.”