Barça

“Van fer trampes i van passar per damunt del club”

Tribunals. La justícia dona la raó a Agustí Benedito contra la directiva del FC Barcelona pels terminis del vot de censura del 2017, que no va prosperar

Una nova carpeta judicial es va obrir ahir al FC Barcelona. No serà excessivament problemàtica legalment, però si pel que fa a la imatge dels seus dirigents. Un cop acabat el vot de censura del 2017, que no va arribar a votar-se, l’impulsor, Agustí Benedito, va interposar una demanda contra el club perquè considerava que es privava els socis d’afegir-se al vot de censura fins al 2 d’octubre, data que els promotors consideraven que era la vàlida per acabar la recollida de suports, i no el 27 de setembre, com va establir el FC Barcelona. Benedito va explicar que ja des del dia en què van recollir les paperetes el vicepresident Jordi Cardoner va parlar del 19 de setembre i que finalment va ser en una reunió de la junta directiva que es va establir el 27 de setembre com a data límit. El principal focus de polèmica requeia en el fet que la directiva considerava que els dissabtes eren dies hàbils i Benedito, inhàbils.

Doncs bé, el jutjat de primera instància número 34 de Barcelona ha donat la raó a l’impulsor del vot de censura i ha declarat “nul” el ple del 13 de setembre de setembre del 2017 de la junta directiva que va determinar com a dies hàbils els dissabtes per recollir signatures. “L’acord va ser totalment discrecional, amb l’efecte de reduir les possibilitats d’èxit del vot de censura promogut pel demandant escurçant el termini per obtenir els suports necessaris de la resta de socis”, assenyala l’escrit. La jutgessa considera que la junta tenia el deure d’afavorir “la lliure participació dels socis”.

Benedito es va felicitar per la sentència, que és en primera instància i que el club té 20 dies per recórrer-hi, i va criticar durament Bartomeu i la resta de directius. “Van fer trampes, van anar contra l’ordenament jurídic i el jutge ens ha donat la raó. La junta de Bartomeu va passar per damunt del club i dels nostres drets i va tirar endavant amb el seu calendari.”, va afirmar. L’excandidat, malgrat aquesta sentència, va aclarir que això no significa que es revisi el vot de censura i va descartar presentar-ne un altre abans de les eleccions del 2021. Ara bé, si algun altre opositor –va citar Víctor Font, Laporta i Freixa– ho vol fer li donarà suport.

Benedito va insistir que el vot de censura hauria prosperat si hagués tingut un partit –era contra el Las Palmas el dia 1 octubre– més per recollir signatures i va lamentar el poc talant democràtic de Bartomeu. “Queda absolutament clar quin tipus de tarannà tenen els personatges que tenim dirigint el FCB en relació amb la democràcia participativa. Han guanyat dos anys i els queda un any i mig. Més no duraran.” L’empresari va dir que es van quedar en 12.504 signatures i que haurien pogut rebre 1.300 suports més de les diferents seus. Benedito manté que els motius pels quals van presentar el vot de censura continuen existint i que s’han ampliat i considera “primordial” que la junta no continuï.

La resposta del Barça

El club no va tardar a respondre a la sentència. A través d’un vídeo, el portaveu, Josep Vives, va confirmar que presentaran un recurs d’apel·lació perquè entenen que la sentència no està ajustada a dret. El club manté que els dissabtes estan considerats dies hàbils i que van fer una reforma dels estatuts perquè aquest punt ja quedi aclarit. I també va negar que el club volgués restringir, en cap cas, els drets dels socis que van impulsar el vot de censura del 2017.

Neymar i la situació econòmica

Benedito també va criticar la gestió econòmica de la junta i va posar com a exemple el cas Neymar. “El problema de Neymar va ser el dia que se’n va anar. La venda de Neymar va deixar un benefici de més de 200 milions i aquell exercici es va tancar amb 13 milions de benefici. Hi havia la necessitat de vendre Neymar i després el que va venir va ser un desastre.” També va acusar la junta directiva actual d’haver “oblidat” la Masia i de portar el club a la ruïna. “El deute pot estar al voltant de 800 milions i cap banc espanyol ens vol donar cap crèdit.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)