Barça

Records del Mini

Avui es compleixen 37 anys de la inauguració del Miniestadi. El destí ha volgut que aquesta mateixa setmana hi comencin les tasques de demolició

L’Esportiu de Catalunya recorda sis grans moments que s’han viscut al recinte barcelonista durant tots aquests anys de futbol

Demà, abans del Barça - Vila-real, el club retrà homenatge al Mini

Avui, 23 de setembre, es compleixen 37 anys de la inauguració del Miniestadi. El destí ha volgut que aquesta mateixa setmana comencin les tasques de demolició del recinte barcelonista, que demà rebrà un homenatge per part del club. Han estat 37 anys de partits. Del filial, del desaparegut Barça C, del femení i del juvenil. Des de L’Esportiu hem volgut retre homenatge al Mini, l’obra de l’arquitecte Josep Casals i l’aparellador Ramon Domènech que es va construir durant el mandat de Josep Lluís Núñez, recordant sis grans moments futbolístics que s’hi han viscut.

La inauguració

El Mini, amb capacitat per a 16.000 espectadors, tots asseguts, va ser inaugurat el 23 de setembre del 1982 amb una gran festa amb Núñez com a amfitrió. Hi va haver sardanes, una missa, desfilada de penyes, l’aparició sobre la gespa de Carles Rexach, la benedicció per part del bisbe de la ciutat i un partit. El van disputar, barrejats, jugadors del primer equip, del filial i de les categories inferiors, dirigits per Udo Lattek i Toni Torres. Manolo va fer el primer gol d’un duel que va acabar 3-2 i que serà recordat perquè en el minut 39 Diego Armando Maradona deixava el seu lloc a un vailet de l’infantil que anys després va fer fortuna en el primer equip, Guillermo Amor, ara portaveu del club. Amor formava part de la primera generació de residents de la Masia. “Va ser inesperat. Estàvem en dinàmica del dia a dia a la Masia i amb l’equip, entrenant-nos, i a mitja tarda em van dir que anés cap allà, que havia de participar en un acte. Recordo els vestidors, el moment de canviar-me molt emocionat, sense saber ben bé què havia de fer. Quan em van dir que havia de sortir a jugar, em vaig emocionar, però no puc dir què va passar al terreny de joc perquè no ho recordo. Massa emoció”, explica Amor, que anys més tard es va convertir en gendre d’un d’aquells dos entrenadors, Toni Torres. “Entrar per Maradona va ser molt gran. Ell i Schuster eren els nostres ídols, dels nanos que recollíem les pilotes a l’estadi. Era el millor jugador del món”, diu l’actual portaveu del club recordant aquell minut 39. “El canvi volia representar que el Barça confiava en el planter. Possiblement em van escollir a mi perquè era de fora, perquè feia un temps que residia a la Masia”, diu un jugador que després va formar part del primer equip durant deu temporades i que sempre tindrà un record inesborrable del Mini. “Era molt important per als jugadors del planter, el Mini. Per als juvenils i els del filial. Tots volíem arribar allà. Jugar allà significava que et quedava poc per arribar al primer equip. A més, en la meva època recordo que hi havia un gran ambient. Els aficionats seguien molt el filial”, explica Amor.

El Real Madrid

El primer equip del Real Madrid va visitar el Mini una vegada. Va ser el 25 de gener del 1984. El sorteig dels vuitens de final de copa va emparellar el Barça Atlètic amb el primer equip blanc, en una època en què els filials jugaven la competició. José Luis Romero era l’entrenador del filial, que va aconseguir un valuós empat a zero. Calderé, Fradera, Covelo, Pedraza i Carlos van ser alguns dels joves blaugrana que van disputar aquell partit contra un Madrid que va alinear homes importants com Camacho, Miguel Ángel, Del Bosque i Gallego. “Va ser un partit molt igualat. No es va notar gaire la diferència de categories. Em va impressionar enfrontar-me amb Del Bosque, que manava al seu mig del camp. Vam tenir oportunitats per guanyar. Possiblement és el partit més important dels que vaig jugar al Mini després del de la inauguració, en què vaig poder participar”, recorda Ramon Maria Calderé, un dels destacats d’aquell partit. En el de tornada, el Real Madrid va guanyar per la mínima i va passar eliminatòria. “Jo em vaig formar al Fabra i Coats i després vaig anar al Mini. Sentiré nostàlgia quan passi per allà i no el vegi. Hi vaig passar moltes hores perquè vivia en un pis al costat, de Núñez i Navarro. Sempre el recordaré perquè hi vaig viure moments clau que em van fer pujar al primer equip”, diu Calderé.

La ‘maneta’ al Real Madrid B

Han estat uns quants els miniclàssics que s’han disputat al Mini. Partits entre filials a segona divisió A i també partits entre juvenils. Sense anar gaire lluny, l’últim partit oficial del Mini va ser un enfrontament de copa entre els juvenils del Barça i el Real Madrid que van guanyar els blancs (0-2). Hi ha hagut grans golejades, com el 4-0 de la temporada 1985/86 i el 4-1 de l’any 1994, amb dos gols de Jordi Cruyff, un de Luis Cembranos i un altre de Celades, però el partit més recordat és el que els dos filials van disputar el 20 de juny del 1998. El filial blaugrana, que dirigia Josep Maria Gonzalvo, va aconseguir una maneta contra el filial blanc (5-0), que li va servir per pujar de categoria. El Barça tenia un gran equip. Amb Puyol, Xavi, Gabri, Arnau, Luis García, Mario Rosas i Jofre, entre d’altres. El Real Madrid B, que dirigia Miguel Ángel Portugal, va encaixar els cinc gols en la primera part. Puyol, Ismael, Gabri, Mario i Jofre van ser els golejadors. “Ara la gent creu que era una eliminatòria, però allò era una fase de grups. Havíem guanyat els dos partits contra la Cultural Leonesa, però només havíem pogut empatar contra el Cadis. Ho teníem difícil, però ens va beneficiar un empat entre el Cadis i el Real Madrid al Bernabéu. Vaig anar a veure el matx i, quan va acabar, vaig trucar al capità, Òscar Álvarez. Li vaig dir: “Hem tingut sort. Ara prepararem bé el partit i el guanyarem perquè som millors.” Tot i que ells –recorda Gonzalvo– tenien jugadors de talent ara com Cambiasso, Rivera i Mista. I així va ser. El Barça va golejar els blancs i va certificar l’ascens una setmana després al Bernabéu. “Vam plantejar el partit amb pressió molt forta i ens va sortir a la perfecció; quatre dels gols van ser després de recuperació nostra. Va ser una reivindicació del planter. És cert que Xavi havia començat a treure el cap en el primer equip, però les portes estaven tancades. Eren anys difícils per al planter, cada vegada es fitxaven més holandesos. La comunió amb el públic, amb més de 10.000 persones, va ser brutal. La gent volia planter i hi havia pancartes per reivindicar oportunitats per als joves. La nostra plantilla tenia molt talent. Dels 23, fins a 17 jugadors van acabar en el futbol professional”, diu qui aleshores era tècnic del filial blaugrana i que, com molts, té “sensació de tristor ara que el Mini desapareixerà”. “Van ser cinc anys meravellosos. Un al C i quatre al B. Sempre ha estat casa nostra, la casa on vaig poder ajudar a acabar de formar jugadors com Puyol, Xavi, Gabri, Iniesta, Valdés..., que tant ens han donat”, hi afegeix.

L’ascens de Guardiola

També han estat uns quants els ascensos que el filial ha aconseguit al Mini. Va ser important el del curs 2007/08. L’equip estava a tercera divisió i era obligat pujar. La temporada va ser per emmarcar. Va passar a la història no només per l’ascens, sinó sobretot perquè era la primera de Pep Guardiola com a entrenador. El de Santpedor va començar al Mini la seva espectacular carrera com a tècnic amb el primer dels molts èxits que ha aconseguit. El seu equip jugava molt bé i, després de ser campió de tercera divisió, va assolir l’ascens a segona divisió B, el 15 de juny del 2008, contra el Barbastre. Els blaugrana havien guanyat 0-2 el partit d’anada. Van rematar la feina amb una victòria per la mínima, amb gol de Víctor Vázquez. “L’ascens és un dels moments de la meva carrera. Veníem de baixar tenint un superequip. Va ser un any espectacular amb Guardiola. No era fàcil jugar a tercera divisió sent el Barça i amb gent jove. Jo gairebé mai he tingut nervis abans dels partits, ni tan sols debutant amb el primer equip. Però abans d’aquell partit sí que estava nerviós, perquè teníem la pressió de pujar de categoria. Aquell dia, a més, vam veure el Mini ple, et senties professional, davant d’una gran fita. Per a un noi que des dels onze anys ha estat al Barça, era increïble viure totes aquelles sensacions”, recorda Víctor Vázquez. Guardiola va esdevenir l’entrenador del primer equip el curs següent. “El club perd un símbol amb el Mini, però l’esperança es mantindrà al Johan Cruyff. Per als del planter sempre ha estat una referència, perquè allà començaves a ser professional.”

L’últim ascens

Dues temporades després de l’ascens amb Guardiola, el Barça B va pujar a segona A amb Luis Enrique a la banqueta, al camp del Sant Andreu, però l’últim ascens que el filial va aconseguir, també a segona A i certificat al Mini, va ser el del curs 2016/17, amb Gerard López com a entrenador. El filial feia dos anys que estava a la categoria de bronze i al club hi havia urgència per recuperar la de plata. L’eliminatòria decisiva va ser contra el Racing de Santander. Va quedar sentenciada en el partit d’anada (1-4). En el de tornada, disputat al Mini, el resultat final va ser d’empat a zero. Aleñá, Cucurella, Palencia i Marc Cardona van participar en aquell partit. “Vam forjar l’ascens a El Sardinero, però el vam acabar aconseguint a casa i va ser un gran any. Recordo que a mi m’agradava obrir la jornada el dissabte a la tarda. El divendres anava a portar el meu fill a l’Escola FCB, als camps del costat del Mini i, mentre ell s’entrenava, jo entrava al Mini i ho repassava tot: la gespa, les xarxes, m’imaginava el partit, seia a la banqueta, m’hi estava una estona... Després trucava a Toni Alonso i li demanava que la deixés més tallada o que arreglés qualsevol cosa. M’agradava aquest ritual”, recorda Gerard. El de Granollers té afecte pel Mini. “Ha estat present tota la meva vida. Quan era petit, hi anava a veure els meus germans. Primer, el Sergi; recordo Musons [directiu] dir sobre ell que era la Montserrat Caballé del Mini. Després hi vaig veure el Juli. Vaig viure un gran any com a jugador: vaig marcar 10 gols amb 17 anys i allò em va permetre fer el salt. I després, com a entrenador, aconseguir un ascens, viure una temporada a segona A... En guardo bons records.”

El rècord del femení

El Mini també ha estat testimoni de grans partits de l’equip femení del Barça, sobretot des que el club va decidir fer una aposta per aquest conjunt i convertir-lo en professional. Al Mini s’ha disputat la Champions. Va ser espectacular el duel que es va jugar contra el Bayern el 28 d’abril passat. Perquè es va batre el rècord d’assistència en un partit del Barça femení al Mini, amb 12.764 espectadors, i perquè les jugadores de Lluís Cortés van assolir una històrica classificació per a la final de la Champions. Les blaugrana ja havien guanyat (0-1) en el partit d’anada i van repetir resultat (1-0) en el de tornada. Mariona, de penal, va ser la golejadora. “És el partit més important que he jugat al Mini. Hem guanyat lligues i copes, però res com allò. Arribar a una final de Champions, contra el Bayern, va ser màxim. La connexió que hi va haver entre el públic i nosaltres no l’oblidaré mai”, recorda Melanie Serrano, que reconeix certa tristesa per la desaparició del Mini. “El nou estadi és motivador, perquè és molt modern, però em fa molta pena que tirin a terra el Mini, per tot el que hi he viscut. Després de setze temporades al club, és una part de mi que desapareixerà. Tinc al cap el primer partit que hi vaig jugar. Era inviable en aquells moments jugar allà. Eren altres temps. Només hi jugàvem alguns partits importants. Recordo el que vam disputar contra el Rayo. Nosaltres teníem Marigol i elles, Milene Domingues, la dona de Ronaldo. Hi va anar molta gent. D’entrenar-nos en un quart de camp, vam passar a jugar al Mini, amb un gran rebombori mediàtic. Va ser més un «Maribel contra Milene» que un Barça-Rayo”, diu la jugadora del Barça.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.