Barça

ENTREVISTA A XAVIER VILAJOANA

DIRECTIU DEL FC BARCELONA RESPONSABLE DEL FUTBOL FORMATIU

“El futbol de base ha de ser patrimoni del club”

“Pep Segura creia en el model, però pensava que amb un altre tipus de jugador es podia desenvolupar el nostre joc” “Els nanos havien perdut tenir un referent. Necessitaven un cara coneguda, algú potentcom Kluivert”

A quin culer no li faria il·lusió ser president? Quan arribi el moment en parlarem i escollirem el millor candidat
Pensem que algú amb l’ascendència de Valdés ens anirà molt bé. Ara ens estem adaptant mútuament
Era molt de Bojan, i crec que va ser un fracàs en l’àmbit del club. El seu cas ens ha de servir d’exemple amb Ansu

Xavier Vilajoana i Eduardo (Barcelona, 02-01-1973) forma part de la junta directiva del Barça des del juliol del 2015 com a responsable del futbol formatiu. El seu lligam amb el club ve d’abans. El seu pare va ser directiu amb Josep Lluís Núñez, i ell, jugador, primer del juvenil i després del Barça C, durant tres anys. També va jugar quatre anys en la secció de futbol sala, i després es va encarregar de professionalitzar-la des de la comissió esportiva. Amb quatre carreres i estudiant-ne una cinquena, és un dels responsables dels canvis haguts aquest estiu en el futbol formatiu blaugrana.

Hi han hagut molts canvis en el futbol formatiu aquest estiu. Un ha estat canviar el Mini per l’estadi Johan Cruyff. Què representa?
És una mirada al passat per afrontar el futur. Tots els que hem viscut l’època del Mini, i jo l’he viscuda com a jugador, tenim una certa pena, però s’ha de fer un pas endavant. Tot el futbol formatiu és a Sant Joan Despí i té tot el sentit que estigui aquí també el nou estadi Johan Cruyff. Estem il·lusionats i hem d’aconseguir que la gent s’animi a venir i que els nanos del planter el sentint com a seu, perquè és el pas previ al Camp Nou.
Pot ser un problema l’assistència?
Sempre ha estat complicat. Hem d’animar la gent a venir a veure els nostres futurs jugadors; també el femení, que ha fet un salt qualitatiu en els últims anys. Han de veure bon futbol. Així fidelitzarem l’aficionat.
Més canvis. N’hi ha hagut d’importants en l’estructura. Per què?
Sempre he pensat que el futbol de base del Barça ha de ser un patrimoni del club, invariable, independentment de qui en fos el responsable esportiu. És innegociable per a mi que s’ha de mantenir un model basat en un tipus de jugador. La separació que hi havia entre cadets i juvenils produïa moltes deficiències, perquè ara tot s’anticipa molt i en època de cadets ja has de fer grans apostes. No tenia sentit aquest tall entre cadets i juvenils. Té sentit un tall de futbol-7 a futbol-11. Ho hem organitzat pensant en això. I pel que fa a l’àrea de metodologia, hem d’estar segurs que el que fem, ho estem fent bé. Hem de poder avaluar el que fem per buscar l’excel·lència.
Vostè no estava gaire d’acord amb com ho havia portat Pep Segura.
Jo m’he centrat en el futbol de base. Crec que no funcionaven les coses en el futbol de base com havien de funcionar. I si parlo de Pep Segura, crec que tenia massa responsabilitats. És impossible que ho pogués controlar tot, i el futbol formatiu se n’estava ressentint. Ell creia en el model, no ho he negat mai, però potser pensava que amb un altre tipus de jugador es podia desenvolupar el nostre joc. En general, el tipus de jugador que necessitem és un altre.
Xavi Vilajoana va mamar de les fonts de Laureano Ruiz, tot un mestre del futbol formatiu. Li ha servit de molt?
És un monstre de la formació, i amb tot el que vaig aprendre d’ell i també de l’època d’en Johan, vaig reflexionar. També amb l’observació. Passo moltes hores a la ciutat esportiva. Crec que els nostres equips milloraven, però els nostres jugadors els podíem fer millorar més. Si els futbolistes milloren en l’aspecte individual, l’equip acaba sent millor. L’objectiu era més en l’aspecte grupal que individual, i corríem el risc de fer jugadors robots. Els nanos, sobretot en futbol-7, han de tenir llibertat per fer tot el que els passi pel cap. Ja tindràs temps d’aplicar-ho en l’aspecte tàctic més endavant.
Patrick Kluivert és la nova cara visible del futbol de base. Per què?
Crec que els nanos havien perdut el referent. Necessitaven una cara coneguda, d’algú que ha jugat en el primer equip i que ve d’una escola amb una filosofia i un mètode semblant. També han canviat molt les coses pel que fa a l’entorn del jugador. Abans, fins que tenien 18 anys, només parlaves amb ell o els pares. Ara hi ha representants. Necessitàvem algú molt potent. Ell ens ofereix tot això. A més, ha de fer un seguiment de tots els equips, amb el suport de Jordi Roura, a qui té com a secretari tècnic, i els coordinadors del futbol-11 i el futbol-7.
Aquest estiu ha marxat Xavi Simmons. Com s’eviten les fugues?
De fugues, sempre n’hi haurà. El que hem de fer és posar eines per convèncer els jugadors que on millor estaran és aquí. El futbolista, amb el seu punt d’egoista que té, si veu que on més pot créixer és aquí, es quedarà. O als altres clubs els costarà molts més diners que marxin. El jugador ha de veure que aquí millora cada any, que es fa millor futbolista. No li pots prometre que jugarà en el primer equip, però sí que li pots fer un projecte individualitzat, que vegi que el Barça el farà un gran jugador professional.
I Simmons no ho va veure.
Aquí se li va fer un gran projecte esportiu. Em costa veure que el PSG n’hi fes un de millor. Sempre hi ha representants que tenen ganes de moure els seus jugadors. També és cert que hi ha jugadors i famílies que no es deixen convèncer pels representants.
També ha tornat al club un altre símbol, Víctor Valdés, per entrenar el juvenil A.
Arriba amb la mateixa idea que Kluivert. Amb una edat de 17-18 anys, i més com està el futbol, es va pensar que algú amb la seva ascendència ens anirà molt bé. Va sortir del planter i va arribar a ser un dels millors porters de la història del Barça. Crec que porta un valor afegit en nanos que ja són professionals. A més, ho havia fet bé en el Moratalaz. Creiem que si s’adapta a la manera de treballar nostra, que ell coneix perfectament, tot anirà bé. Estem en això, a adaptar-nos un a l’altre.
Així no hi ha problemes amb ell.
No. Sabem que és un entrenador amb caràcter, i el que hem de fer és aprofitar aquest caràcter en positiu.
Ha parlat de l’àrea de metodologia que dirigeix Paco Seirul·lo. Quins són els objectius?
Es persegueixen dues coses. Una és la millora del jugador de manera individual. L’altra és la millora dels entrenadors. Fer-ho millor de com ho estàvem fent. El meu somni és que d’aquí a vuit, nou, deu anys tinguem sis o set entrenadors formats a la casa que estiguin dirigint grans equips d’Europa i que si necessitem nosaltres un recanvi en el primer equip poder anar a buscar-los. Volem que els entrenadors creixin. Perquè si ells ho fan, ho faran els jugadors. Hem d’aconseguir que si un jugador comença el curs amb un 6, l’acabi amb un 8 o un 9.
I Seirul·lo és la perdona ideal.
I tant! És aquí des de l’any 78. Ha viscut amb tots els grans entrenadors que han donat un plus a aquesta casa. Des del Johan, passant pel Pep. Ningú té una visió com la seva per poder liderar l’àrea de metodologia.
Més canvis. Carles Folguera deixa de ser director de la Masia i el càrrec el passa a ocupar Xavier Martín.
Fins ara no hi havia hagut cap directiu responsable de la Masia. És una part integrant del futbol formatiu, molt important. De fet, quan diem la Masia ens referim al futbol de base. A tot arreu, calen canvis. No m’agrada que els càrrecs s’eternitzin, i hem cregut que s’havia de fer aquest canvi. Ara hem començat a fer obres a la residència per millorar-la, i anirem fent més coses. Aquest any la Masia fa 40 anys i s’ha de celebrar. Continuarà sent un referent de la casa.
Vostè és dels que creuen que el filial ha d’estar sí o sí a segona A?
No. No ens enganyem. Estar a segona A té avantatges, però també inconvenients. Com passa amb la segona B. El més important és que els jugadors agafin la responsabilitat que han d’agafar. Crec que no podem pressionar el futbolista del filial amb l’obligació de pujar, perquè si ho fem estarà pendent del resultat i deixarà de ser ell mateix. Quan estàs en el filial, encara estàs en època de formació. Encara has de provar coses i poder-te equivocar. Si els jugadors estan bé, els resultats arriben. Pujar no ha de ser un objectiu, ha de ser una conseqüència de fer les coses bé.
Riqui Puig hauria d’estar en el primer equip?
Ell es guanyarà poder estar en el primer equip. Ho ha fet molt bé fins ara, té unes qualitats enormes, molt nostres, però ell és conscient que encara ha de millorar moltes coses. Qualsevol entrenador del primer equip, en les mateixes condicions, sempre triarà un jugador de la casa. Perquè sap que té un valor afegit. Perquè per jugar en el nostre sistema necessites un cap que vagi molt ràpid, i això canvia molt si ho has après des de petit.
L’ha sorprès el rendiment d’Ansu Fati?
Ja el coneixíem. S’ho ha guanyat i ha tingut sort amb les baixes. Ell ha demostrat que estava preparat per quan li ha arribat l’oportunitat. Ens ha sorprès el seu rendiment i la seva serenor, tenint en compte que només té setze anys.
I què se n’ha de fer?
Jo, com a aficionat, tinc una frustració personal amb Bojan. Crec que era un dels davanters amb més talent sortit del planter, en una posició tan difícil com la de davanter centre. Crec que va ser un fracàs en l’àmbit del club. Hauria d’haver estat aquí molts anys. Ell mateix va dir que tenia ansietat, també és cert que no hi va ser en una època bona. El seu cas ens ha de servir d’exemple amb Ansu. Hem de fer un seguiment. Ha de continuar entrenant-se i jugant, i si pel que sigui ha de jugar en el juvenil o el filial, que ho accepti. Perquè té setze anys i encara no ha acabat el seu període formatiu.
Està preocupat per l’inici de temporada del primer equip?
No. Més que em preocupa, m’ocupa. Les temporades són molt llargues. Feia dos anys que afrontàvem la lliga amb una gran solvència des de l’inici, i sembla que això ha de ser habitual. El que és normal és haver de lluitar per la lliga fins al final. És cert que a fora no hem estat bé, i el que s’ha de fer és treballar per millorar.
I per Messi?
És molt important per a nosaltres, i com més aviat el tinguem al cent per cent, millor. No ha ajudat que es lesionés només de començar la pretemporada. Ho va arrossegant, però ens acabarà donant molt.
Volia Neymar?
Esportivament, sí. Sempre ho he dit. No intentar fitxar un dels tres-quatre millors jugadors del món seria absurd. I més si el seu club sembla que el posa al mercat. Després, quan el vas a fitxar, requereix que el club venedor sigui realment venedor.
Ja queda menys per a les eleccions. Hi haurà una candidatura continuista i el seu nom apareix a les travesses per encapçalar-la. Li agradaria?
A quin culer no li faria il·lusió? Però és una cosa que s’ha de meditar molt. Quan sigui el moment, el president posarà sobre la taula el tema, es parlarà, es debatrà i s’escollirà la millor opció. Jo crec que ha de ser un tema d’equip. Continuar en la junta, sigui com sigui, m’agradaria perquè crec que queden moltes coses a fer.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)