Hi ha cròniques des d’Itàlia que parlen d’una pretemporada amb entrenaments “militars”. Intensitat, múscul i una disciplina obsessiva. Si no aguantes el ritme, descarriles. És la vida sota la mirada d’Antonio Conte, persona d’idees rígides, capaç de fulminar en un estiu Mauro Icardi i Ivan Perisic, i eternament entregat a la fortalesa d’un bloc sense fissures, en què els gregaris tenen galons de general. Però dins la trinxera del tècnic de Lecce, treuen el cap els 168 centímetres de Stefano Sensi (Urbino, Itàlia, 1995), un migcampista sense la perxa esperada, escàs d’estatura i de qui a Itàlia inverteixen estones desfullant la margarida de si s’assembla més a Xavi o a Iniesta. “Jo li veig més característiques de Xavi”, interpel·la Massimo Drago, qui va ser el seu entrenador en el Cesena. “Em sembla més un perfil de jugador per rebre entre línies que un constructor del joc. Em sembla que està més a prop d’Iniesta que de Xavi”, discrepa Roberto de Zerbi, actual entrenador de Sassuolo, des d’on Sensi va desembarcar a Milà el mes de juny passat. “El que és segur és que el seu referent és Xavi, perquè això m’ho ha dit més d’una vegada”, resol Luca Mancini, que ha acompanyat la carrera del menut migcampista des de l’arrel, des que era juvenil al Cesena i posteriorment en el seu pas pel modest San Marino, on Sensi va jugar cedit no fa gaire (2013-2015), quan no eren pocs els que discrepaven de les seves aptituds per fer-se un lloc entre els millors.

Però de sobte Sensi compareixerà enmig de la immensitat del Camp Nou. I ho farà en un equip de Conte, referent d’un futbol en què ell és contra natura. Una sensació, en canvi, que no és nova. De fet, ha estat la seva forma de vida. “A Itàlia el primer que et miren és els centímetres, la musculatura, la capacitat que tens per córrer i per xocar. I és clar, a Stefano el van descartar moltíssims clubs grans de la Serie A quan era jove”, revela Mancini. “Hi va haver més d’un entrenador que va diagnosticar que era inviable que jugués a un alt nivell”, continua Drago, que va canviar el destí del menut migcampista l’any 2015, quan tot just tornava a Cesena, el seu club formador, procedent del seu pas pel San Marino. “Ho teníem fet per enviar-lo de nou a un altre club de tercera divisió, però el vaig veure els dos primers entrenaments i vaig decidir trucar al director esportiu del club [Rino Foschi]. ‘Aquest ja no es mou d’aquí’, li vaig dir.”

D’essència creativa però amb la pell dura d’haver-se format de manera esglaonada, des dels camps de tercera divisió fins a la Serie A passant per la Serie B, Sensi aguanta el tipus dins la cadena de muntatge d’Antonio Conte. Corre i ajuda, però sobretot juga i oxigena. “Sempre dic que, per futbol, és l’italià més espanyol de tots. Però alhora és un noi amb una gran mentalitat per treballar. I a més és d’aquells que juguen igual davant de 10 o de 100.000 persones”, continua Drago. “La temporada passada a Sassuolo ja va demostrar que era un noi acostumat a sacrificar-se per la resta. No és cap sorpresa que hagi convençut Conte”, exclama De Zerbi. “El dinamisme que aporta és enorme, compensa el seu físic arribant abans als llocs, i a més pot jugar en diversos mòduls tàctics, més alt o més baix sobre el terreny de joc”, aporta Giuseppe Iachini, que també el va dirigir fa dues temporades en el Sassuolo. Amic de Brozovic a l’hora de desembussar la sortida de pilota, amenaça constant a l’àrea rival (suma 3 gols en 6 partits de lliga), Sensi ha resultat el migcampista just per a la regeneració futbolística de l’Inter, amb prou mà d’obra per sobreviure al dia a dia de Conte, però sobretot com a element reivindicatiu de talent dins la trinxera.