Barça

El tauler electoral

Les eleccions a la presidència del FC Barcelona no estan previstes fins al 2021, però ja se sap qui són alguns dels aspirants a succeir Josep Maria Bartomeu

Cardoner parteix amb avantatge en la continuista i el gran rival s’espera que sigui Víctor Font

Si no hi ha un avançament electoral que Josep Maria Bartomeu ja ha descartat cada vegada que ha tingut ocasió de fer-ho, les eleccions a la presidència del Barça no seran fins al 2021. Encara queden dos anys perquè els socis siguin cridats a les urnes per escollir un nou president i una nova junta directiva, però els moviments a l’entorn del club barcelonista ja fa temps que han començat. I no són pocs. La llotja del Camp Nou continua conservant un atractiu especial malgrat els problemes judicials que han afectat els últims presidents i les crítiques que comporta presidir l’entitat esportiva més rellevant de Catalunya i una de les del món sencer. Però tot i això, continua havent-hi socis disposats a invertir temps, diners i sacrificis personals per tal de dirigir el club del seu cor, amb sentiments però tenint en compte també que el Barça ara ja és un gegant semblant a una multinacional que factura 1.000 milions d’euros anuals i que té milions de seguidors repartits arreu del món. Com va afirmar un soci en l’última assemblea de compromissaris, en el si del club ja es respira ambient electoral. No s’hi podrà presentar Josep Maria Bartomeu, així que les opcions estan obertes.

El candidat continuista

Si no hi ha una sorpresa d’última hora, el vicepresident de l’àrea social, Jordi Cardoner, serà l’escollit d’entre l’actual junta. No se n’ha amagat mai, que ser el president del Barça és un dels seus somnis, tal com també ho va ser del seu avi, Nicolau Casaus, que durant molts anys va ocupar el seu mateix càrrec en les diferents directives de Josep Lluís Núñez. Té el suport del món de les penyes, i al seu favor també hi juga el fet de no necessitar l’aval econòmic per presentar-se. Les seves possibilitats dependran també de la situació esportiva de l’equip, perquè quan se celebrin els comicis possiblement s’estigui molt a prop també de viure els últims anys de Leo Messi com a jugador. Caldrà veure també com estaran les obres de l’Espai Barça, el gran llegat que vol deixar aquesta junta directiva.

Al marge de Jordi Cardoner, també s’ha especulat que podrien sorgir alguns altres candidats d’entre l’actual directiva, fins i tot algun que pugui entrar en aquests últims anys de mandat a proposta de Josep Maria Bartomeu. Des de dins, Xavier Vilajoana, directiu responsable del futbol de base, no se n’amaga, malgrat mantenir un discurs prudent, i també la directiva Maria Teixidor apareix en les travesses, tot i que en unes declaracions recents ha negat que aquest sigui el seu objectiu immediat. No es pot descartar, però, que Bartomeu faci entrar en la directiva en el seu últim any una persona de fora i que seria l’escollida d’entre els continuistes. Aquest nom podria ser el de Jordi Roche, expresident de la Federació Catalana de Futbol. Ja es va especular amb la seva entrada en el consell directiu durant l’etapa de Sandro Rosell.

Laporta no es descarta

Laporta mai s’ha descartat. Després de perdre en les eleccions del 2015, Joan Laporta va acomiadar el seu discurs amb un “No surrender” quan li van preguntar si es tornaria a presentar en el futur. L’expresident no es rendeix i està disposat a tornar a intentar dirigir el club al qual va dedicar “els millors anys de la nostra vida” durant el 2003 i el 2010. Un anys plens d’èxits i també d’algun fracàs. Laporta té un seguit de col·laboradors des de fa temps, però si finalment fa el pas s’envoltaria també d’algunes cares noves. Té un grup de socis molt fidels, uns 16.000, però necessitarà augmentar aquesta xifra si vol tornar a accedir a la llotja.

El gran rival, Víctor Font

Víctor Font encapçala el grup Sí al Futur, que quan es convoquin els comicis es convertirà en plataforma electoral. Ja fa mesos que va confirmar que concorreria a les eleccions de l’any 2021 perquè considera que la implantació del seu projecte ja és viable i perquè ja té un equip format al seu voltant. Es va descartar en les del 2015, precisament perquè no estava convençut que les seves idees fossin factibles. Ara ja sí. No es un desconegut del barcelonisme, perquè en el 2010 anava en la candidatura encapçalada per Marc Ingla. L’empresari de Granollers té molt clar que cal fer una aposta pel planter i que les decisions han d’estar en mans dels futbolistes que van pertànyer al millor Barça. S’ha insinuat que amb ell hi van alguns exjugadors com Xavi Hernández, amb qui ja comparteix un projecte de programari futbolístic. Víctor Font creu que cal canviar les vies d’ingressos del club, i en l’aspecte social vol un club més participatiu i posar fi a la necessitat de l’aval per accedir a la presidència. Es va donar a conèixer més entre els socis gràcies a la iniciativa del vot electrònic. Va aconseguir les firmes necessàries per incloure la votació en l’última assemblea, però no va aconseguir els suports imprescindibles malgrat guanyar la votació. Això sí, es va poder dirigir personalment als socis i ho va fer amb un bon discurs.

Els vells coneguts

Encara no s’han pronunciat sobre les seves intencions, però Toni Freixa i Agustí Benedito podrien tornar a aparèixer en el tauler electoral de les eleccions del 2021. Tots dos tenen experiència. El primer va formar part de les juntes directives de Joan Laporta, de Sandro Rosell i de Josep Maria Bartomeu, que en va prescindir. Va quedar quart en les eleccions del 2015 i no s’ha mostrat gaire crític amb la situació actual del club. Actiu a les xarxes socials, es manté a l’espera del que pugui passar en els propers anys abans de prendre una decisió.

En la mateixa situació es troba l’incombustible Agustí Benedito, sempre amb la il·lusió de presidir algun dia el Barça. En les eleccions del 2010 va donar la sorpresa quedant en segon lloc, darrere de Sandro Rosell, i el 2015 va quedar tercer. Va impulsar una moció de censura el 2017 contra la junta directiva de Josep Maria Bartomeu, però no va prosperar en no aconseguir les signatures necessàries.

Toni Freixa també té el suport de l’empresari del món de la comunicació Santi Salvat. En les eleccions del 2015 va donar suport a Joan Laporta. A final de novembre es va constituir el primer think tank del Barça, una informació que va revelar aquest diari en exclusiva. La plataforma, de nom El Senyor Ramon, no té aspiracions electorals com a grup, però algun dels seus membres no descarten fer el pas a títol individual si ho consideren oportú i es veuen capaços de fer-se un espai entre la massa social del Barça. No són un grup d’oposició, sinó que volen posar al servei del club i de qualsevol junta directiva les bones idees que puguin sorgir del seu laboratori.

També s’ha especulat que vol presentar-se a les properes eleccions el que va ser president de Foment del Treball i de la CEOE Joan Rosell. Alliberat de la tasca de dirigir els empresaris espanyols, tindria temps per bastir una candidatura amb altres empresaris. Caldrà veure amb el pas del temps si finalment decideix fer el pas. I és clar, caldrà veure si en els propers mesos continuen apareixent altres possibles candidats, perquè ja se sap que el FC Barcelona és un club viu i amb una massa social molt activa.

CARDONER

És el gran favorit per liderar la candidatura continuista, però hi ha alternatives

VÍCTOR FONT

Ara mateix és la gran alternativa i en l’assemblea es va poder mostrar als socis del Barça

LAPORTA

Té seguidors molt fidels però caldrà esperar a veure si finalment fa el pas definitiu
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)