Victòria més que suada

Després d’aconseguir el lideratge en la lliga el cap de setmana, el Barça va assolir ahir el del seu grup de Champions gràcies a la derrota del Borussia Dortmund a Milà i a un triomf, amb un gol de Messi i un altre en pròpia porteria, més que treballat contra un Slavia de Praga que poc té de ventafocs i que va ser capaç de tancar durant molts minuts els d’Ernesto Valverde en la seva àrea.

No en va tenir prou, però, l’Slavia amb l’empenta de la seva incansable afició ni amb les ganes dels seus jugadors per treure algun contraatac positiu al Barça. Eren dues de les armes amb què comptava el seu entrenador. Els aficionats locals viuen com una festa la seva segona participació en la lligueta de la Champions. Són el tercer pulmó de l’equip que més quilòmetres corre de la competició. No van defallir durant els 90 minuts. No van quedar freds ni quan el Barça va inaugurar el marcador quan només s’havien jugat 3 minuts. Els jugadors txecs des de la gespa demanaven amb els braços el suport dels seus aficionats. El van tenir i els van recompensar igualant el joc, el domini i les oportunitats després d’un inici fluix.

Amb el clàssic ajornat per al 18 de desembre i sense partit el pròxim cap de setmana, Valverde va apostar per l’onze de gala. El Barça havia fet un bon partit a Eibar i el tècnic va donar continuïtat als seus homes, donant entrada només a Semedo i Piqué pels lesionats Sergi Roberto i Umtiti. Sabien els blaugrana que havien de guanyar per apropar-se molt als vuitens de final i que en els primers minuts els locals podien sortir atemorits. I ho van aprofitar. Van pressionar molt amunt la sortida de pilota dels txecs. Messi en va recuperar una, va combinar amb Arthur i va fer el primer. L’argentí, que feia un any que no marcava a Europa com a visitant, va arribant a poc a poc al seu millor estat de forma i ja ha marcat en els tres últims partits que ha disputat.

El gol va fer que el Barça tingués el control durant els primers 20 minuts. Molta pilota contra un equip ordenat i amb la defensa avançada. No tant com la de l’Eibar, però a uns quants metres de la seva àrea. Era qüestió de tenir paciència per trobar la passada bona i la millor desmarcada. La millor arma era Semedo per la dreta, però el portuguès, que arribava bé a l’atac, no trobava després la centrada definitiva. Van anar passant els minuts i l’Slavia va anar creixent. El Barça no havia aprofitat la debilitat inicial dels txecs. El partit es va igualar i es va convertir en un intercanvi de cops fins al descans. El nou escenari no beneficiava els blaugrana, però els de Valverde tenen Ter Stegen, sempre disposat a convertir-se en l’àngel de la guarda dels seus companys. L’alemany va salvar fins a tres gols en la primera part. El primer, a contrapeu, després d’una rematada de Zeleny, que havia aprofitat una excel·lent conducció de Sevcik. Els altres dos, quan faltava poc per al descans i en pocs segons. Amb un Piqué dubitatiu, Ter Stegen va haver d’intervenir a xuts de Masopust, a pocs centímetres seus, i Olayinka, volant per enviar la pilota a córner. En aquests minuts, també el Barça va arribar amb perill a la porteria txeca, però Luis Suárez seguia amb la seva malastrugança lluny del Camp Nou a Europa. Va xutar una vegada fora i una altra a les mans de Kolar. Va arribar a desesperar-se en la segona, colpejant amb força una de les tanques de publicitat. Tampoc va estar ràpid l’uruguaià en un contraatac que va iniciar des de camp propi. Massa passades culminades per De Jong amb un xut al qual va respondre Kolar.

L’embranzida que portava l’Slavia en els minuts finals de la primera part, la va aprofitar l’equip txec per igualar el marcador només de començar la segona. Una pilotada llarga a l’esquena dels centrals blaugrana va fer mal a Piqué i Lenglet i Boril va batre Ter Stegen aprofitant una segona jugada. El Barça corria el risc de complicar-se un partit que feia molts minuts que havia deixat de tenir controlat, però els de Valverde van colpejar aviat. Va ser en una jugada a pilota aturada. Messi va llançar una falta lateral, Olayinka va fer un refús, Luis Suárez va centrar i el mateix Olayinka va introduir la pilota a la seva porteria. L’uruguaià va ser clau en el gol, però no suma en les estadístiques, aquelles que diuen que no marca com a visitant a Europa des del setembre del 2015 en el camp del Roma, uns números dolents que continuaran perseguint el davanter blaugrana. Perquè minuts després, ja amb Dembélé sobre el camp per Griezmann, es va plantar sol davant de Kolar, però va rematar massa creuat i no va poder aprofitar la gran passada que li havia fet Messi. La jugada era la sentència, però el Barça, com havia passat en l’inici del partit, va tornar a deixar amb vida un Slavia que veia com Messi, incomodat per un defensa, perdonava un altre gol a boca de canó.

Que no arribés el tercer gol blaugrana va fer que els de Valverde acabessin tancats en la seva àrea i traient aigua com podien contra un equip amb una capacitat física excel·lent, que va buscar l’empat inclús amb el seu porter rematant dos córners en el descompte i que si no el va aconseguir va ser perquè els seus rematadors no van estar encertats i perquè el Barça va saber patir. El gran esforç dels locals va ser premiat per la seva afició, que no va marxar després del xiulet final de l’àrbitre i va celebrar el joc dels seus com una victòria. Els tres punts, suats, com havia avisat Valverde que serien, van caure, però, del costat català.