Barça

SERGIO GONZÁLEZ

ENTRENADOR DEL REAL VALLADOLID

“Venim al Camp Nou sense complexos i amb confiança total”

“Arribem en un bon moment, no perdem fa cinc jornades, i el partit contra el Barça és per disfrutar”

“Vivim millor quan estem endreçats i busquem les transicions, que quan hem de ser protagonistes”

“Avui hauria estat diferent si ells, després de l’Slavia, haguessin tingut un altre partit de gran exigència”

No se sap mai el que pot passar en el futur, jo sempre hi seré quan l’Espanyol em necessiti
Quan vaig arribar a Valladolid va ser com si conegués la dona de la meva vida: vaig viure un idil·li amb tothom

El català Sergio González Soriano (Barcelona, 10 de novembre del 1976) seurà avui a la banqueta visitant del Camp Nou per dirigir el Real Valladolid, un dels equips més perillosos de la lliga fora de casa. Sergio va debutar a la banqueta del conjunt castellà quan ocupava el lloc onzè de segona divisió, en la recta final de la temporada 2017/18. Un any i mig després, està a la meitat alta de la taula de primera, i a la riba del Pisuerga no hi ha ningú que no el tingui en una alta consideració.

Quan li faran un monument al Nuevo Zorrilla?
Estic molt agraït de l’oportunitat que em va donar el Valladolid. Començava a estar desesperat quan va aparèixer la seva oferta i, quan vaig arribar, va ser com si conegués la dona de la meva vida: vaig viure un idil·li amb els jugadors, amb la institució, amb la ciutat. El guió perfecte. L’objectiu era quedar per damunt de l’onzè lloc, però vam acabar jugant el play-off d’ascens i pujant a primera. Els jugadors van creure en nosaltres i vam créixer agafats de la mà. Fins avui, que seguim en la mateixa dinàmica i el mateix idil·li.
Acumula 101 partits a primera divisió. Quin és el seu objectiu a llarg termini?
Disfrutar! Disfrutar dins del patiment, vaja. La de l’entrenador és una professió de risc. No ho veia així des de fora, quan era futbolista. Ara el que vull és gaudir quan els futbolistes interpretin bé el que els dic, quan surti una acció d’estratègia... Costa molt disfrutar quan ets entrenador, hi ha molt pocs moments per fer-ho.
Tot i així, pensa a tornar algun dia a l’Espanyol? És un compte pendent per a vostè triomfar a casa seva?
Per damunt de tot el que tinc és agraïment a l’Espanyol, perquè vaig poder complir el somni d’entrenar l’equip de la meva vida a primera divisió. Tenia molt poca experiència, havia fet les pràctiques en el filial, amb Manolo Márquez, i vaig haver d’agafar l’equip en el tram final de la temporada 2014/15. Estic content de l’experiència i del rendiment que vaig treure. En la següent temporada, anant en el lloc dotzè, per unes circumstàncies determinades, vam acabar fora de la institució. Són coses del futbol, inesperades.
L’afició blanc-i-blava l’ha rebut sempre molt bé.
Estic molt content de la rebuda que em van dedicar la temporada passada i aquesta. Aquest any ha estat aclaparadora. No només per la pancarta que va mostrar la Penya Canito, sinó perquè l’afició, en general, s’hi va afegir i va ser molt emocionant. No se sap mai el que pot passar en el futur, jo sempre hi seré quan l’Espanyol em necessiti.
A Valladolid es conformen a no patir o li demanen alguna cosa més?
Aquí tenen molt clar que l’objectiu és la permanència. La temporada passada, aquesta i la pròxima, l’únic objectiu i amb majúscules, és la permanència.
En tres dels quatre últims partits han mantingut la porteria a zero. Deu estar content amb Jordi Masip.
Dona molta seguretat. Valorem el porter, al marge de per la seva qualitat per les sensacions que transmet a la defensa. Masip ha estat a un nivell molt alt i té la nostra confiança.
Arriben al partit contra el Barça en un molt bon moment, sense cap pressió.
És cert, arribem en un bon moment: fa cinc jornades que no perdem. El partit contra el Barça és per disfrutar. Nosaltres ens hem d’alimentar contra equips com ara l’Eibar. I després, hi ha els plats extra, amb equips com el Barça. Però per poder competir bé en aquests partits has de jugar bé en els de la teva lliga. I, en aquest sentit, estem complint. Vindrem al Camp Nou sense complexos, amb confiança total, sabent on els podem fer mal i com podem minimitzar-los.
Dissabte, contra l’Eibar, els va anar tot rodat. Ha de repetir-se una situació similar per sumar punts al Camp Nou?
No descobriré res si dic que hem d’estar molt encertats i esperar que ells no ho estiguin. Messi generarà unes quantes situacions de gol i si, finalment, no les encerta o el nostre porter les atura, molt millor. I nosaltres, en les dues o tres transicions en què puguem sorprendre’ls, hem de tenir l’encert al nostre favor.
Fora de casa han guanyat el Betis i l’Espanyol, i han empatat al Santiago Bernabéu i a San Mamés. El Valladolid és més perillós lluny de Zorrilla?
Els números que hem fet fora de casa són molt bons. Això demostra que vivim millor quan estem ben endreçats i busquem les transicions, que no pas quan hem de ser protagonistes. A casa, com que hem d’exposar més, patim. A poc a poc hem d’anar equilibrant els dos escenaris. Els punts de casa són molt importants. Estem en aquest camí: volem mantenir la força de l’estructura defensiva i créixer en la fase atacant.
Valverde acostuma a prendre precaucions contra equips com el seu. Quina opinió li mereix l’entrenador del Barça?
Em sembla que és l’entrenador ideal per a un equip tan difícil com és el Barça. A banda dels seus coneixements, és un gran gestor, pel seu bagatge a les banquetes i als terrenys de joc. Manega molt bé la combinació tècnica i tàctica amb la gestió del grup.
El Barça arribarà descansat al partit, després de no haver jugat el clàssic...
Potser algú que llegeixi aquesta entrevista creurà que sóc un il·lús, però penso que el partit no serà el mateix que el que haguéssim jugat si a ells, després de jugar contra l’Slavia a un ritme molt alt, els hagués tocat un altre partit de gran exigència, com és un clàssic. Haurien fet rotacions, potser haurien arribat relaxats, en el cas d’una victòria contra el Real Madrid... No saps mai com et pot anar, però està clar que arribaran al partit descansats, amb moltes ganes de jugar i amb l’equip de gala.
I després d’una victòria com la de Praga, que no ha deixat bones sensacions, potser voldran reivindicar-se...
Aquell partit va acabar sent obert, però el Barça l’hauria pogut matar en qualsevol moment. El Barça va estar bé. I també contra l’Eibar, on va donar una lliçó de futbol. Tenen molts recursos, molts arguments, ho tenen tot. Tots sabem com juguen, a grans trets, però és que, a més, disposen de tres o quatre futbolistes capaços de superar-te en l’un contra un. Se’ls ha de defensar en bloc.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Barça, més líder (3-0)

1a divisió femenina. L’equip blaugrana goleja el Betis i eixampla les distàncies amb l’Atlético després de l’empat a casa contra l’Athletic (2-2)

barcelona
 

Golejada per emmarcar

Barcelona
 
El protagonista
Leo Messi

Un ‘hat-trick’ per celebrar-ho

BARCELONA
 
E. Valverde
Entrenador del Barça

“Si el joc flueix, surten bé totes les jugades”

BARCELONA
 

Golejada del Barça amb xou de Messi

barcelona
 

“No hi ha cap motiu per suspendre el clàssic”

barcelona
 

Que res espatlli el dia

barcelona
 

“L’equip està fort i no volem deixar d’estar-ho”

barcelona
 
ALEIX FEBAS
JUGADOR DEL MALLORCA

“La nostra força és la unió de gent que ha lluitat molt”

BARCELONA