Barça

No aixequen el cap

Després del vergonyós partit contra el Llevant, el Barça no pot fer ni un gol a l’Slavia de Praga al Camp Nou i no aconsegueix enllestir la classificació per als vuitens de final

Tot i la fluixa entrada, l’afició acomiada l’equip d’Ernesto Valverde amb protestes

Aquesta vegada ni a casa. Ni rastre del Barça que guanya amb comoditat els seus partits al Camp Nou. El Barça d’ahir va ser l’equip que tan malament està jugant fora de casa aquesta temporada. I amb un joc més que pobre, malgrat que alguns dels seus jugadors expliquessin quan va acabar el partit que les seves sensacions havien estat bones, va ser incapaç de fer un gol a un Slavia que va celebrar l’empat com una victòria, un equip que va sumar un punt gràcies al treball dels seus jugadors i del seu entrenador, un fet que contrasta amb un Barça que cada vegada més es veu com un equip sense cap idea, un equip acomiadat pels seus aficionats amb xiulets barrejats amb l’himne i els càntics de l’afició txeca, molt nombrosa ahir a la graderia.

Després del monumental ridícul fet a València contra el Llevant s’esperava molt més del Barça, però el mal moment de l’equip, que caldrà veure si és passatger o si, amb símptomes evidents de decadència, s’allarga durant tota la temporada, es va evidenciar en un fluix partit amb un joc que està molt lluny del que hauria de practicar una plantilla com la blaugrana, que té el millor futbolista de la història i que s’ha reforçat aquest estiu passat amb jugadors com ara Griezmann i De Jong.

La vergonyosa derrota contra el Llevant no va provocar que Valverde fes una sacsejada en l’equip. El lesionat Suárez i els tocats Sergi Roberto i Arthur van deixar els seus llocs a Jordi Alba, Busquets i Dembélé. Tercer partit consecutiu com a titular d’Arturo Vidal i ni rastre de Rakitic, que encara no s’ha estrenat en l’onze inicial aquesta temporada. L’ostracisme del croat, un dels jugadors més utilitzats per Valverde en les seves dues primeres temporades a la banqueta blaugrana, només s’explica per motius de mercat. No va sortir a l’estiu, però es busca que surti a l’hivern. Només així s’entén que jugant contra un rival que avançava tant la defensa i amb Arthur tocat es prescindís de les seves passades profundes i de la capacitat per trencar línies per potència en favor d’un Arturo Vidal que es va incrustar en la línia defensiva dels txecs com un davanter més i sense sort.

L’Slavia de Praga jugava amb un plantejament molt semblant al de l’Eibar, però els txecs pressionaven millor quan el Barça tenia la pilota del que ho va fer l’equip basc en el partit de lliga. Els de Velverde ho van aprofitar per guanyar amb comoditat a Ipurua; però, com si no haguessin preparat prou el partit contra els txecs, van trigar més de deu minuts a buscar una passada a l’espai. Va ser de Piqué per a Semedo. Poc risc assumien defenses i migcampistes i poques desmarcades feien els davanters. De fet, les opcions que donava Semedo, obert i corrent a l’espai, eren unes de les poques jugades amb criteri d’un equip massa pla. Les altres jugades de perill les va protagonitzar el talent de Messi. Apàtic durant molts minuts per les poques possibilitats d’entrar en contacte amb la pilota, es va animar quan la va tenir. Una cavalcada seva des de camp propi va acabar amb un xut a la creueta i Kolar va salvar el gol en una altra rematada de l’argentí.

L’Slavia, per cert, havia inquietat alguna vegada la porteria blaugrana; sense crear cap gran oportunitat de perill i sense que Ter Stegen hagués d’intervenir, però creant inseguretat en la defensa del Barça i en l’afició, la inseguretat que van donar en algunes fases del partit els dos centrals. Amb Umtiti més lesionat que sa i amb Todibo sense la confiança de l’entrenador, Piqué i Lenglet ho juguen tot encara que no passin pel seu millor moment i l’equip ho nota. Piqué, per cert, serà baixa contra el Borussia Dortmund després de veure la tercera groga en quatre partits, una dada més que confirma el mal moment de l’equip, que sempre havia defensat bé sense la necessitat de fer faltes i que ja ha vist nou grogues aquest curs. També va perdre Valverde, en l’última jugada de la primera part, Jordi Alba. Una altra lesió muscular del lateral, una lesió més en una plantilla sense una bona preparació. Feia setmanes hi havia l’explicació de les gires i de la mala pretemporada. Ara ja no caldria anar fins a l’estiu per buscar explicacions.

La segona part va començar amb Sergi Roberto entrant per Alba i amb Semedo a l’esquerra. Júnior, el lateral esquerre fitxat per cobrir les absències d’Alba, tornava a ser a la graderia. Res no va fer millorar el joc de l’equip de Valverde, que només va gaudir d’una oportunitat clara: una jugada de contraatac portada per Griezmann, amb una bona centrada d’Ansu Fati i la rematada de Messi, que Kolaf va poder enviar a córner. Ansu Fati havia sortit per un Dembélé molt erràtic que va marxar xiulat per l’afició i que continua sense aprofitar les oportunitats que li dona Valverde. També havia deixat el seu lloc Busquets a Rakitic. El croat va disposar d’una bona oportunitat, però va rematar a fora i malament, en una jugada que va evidenciar que tot el que li està passant l’ha afectat en el seu joc i en el seu estat d’ànim.

El mal joc del Barça es va traduir en un trist empat sense gols que deixa els de Valverde líders del grup, però amb pobres sensacions. Són líders a Europa i en la lliga, però bé farien de no mirar les classificacions i d’intentar millorar. Si no ho fan, encara podrien acabar tenint un disgust en la Champions havent de jugar contra rivals molt més potents que l’Slavia, com són el Borussia Dortmund i l’Inter de Milà.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)