Com sempre que hi ha una aturada de seleccions, poc s’ha parlat de futbol aquests dies a Barcelona. Noms de possibles fitxatges, entrevistes promocionals o per netejar la imatge de jugadors assenyalats han copat algunes de les portades dels diaris, deixant en un segon pla la situació actual de l’equip, que afronta un proper mes amb un calendari infernal i amb moltíssimes coses en joc. En un joc de nens quedaran les crítiques que van haver-hi després de la vergonyosa derrota contra el Llevant si l’equip no supera amb bona nota els compromisos que l’esperen durant el desembre. Un mes en què, sense anar gaire lluny, els blaugrana es juguen el seu futur en la Champions en els partits contra el Borussia Dortmund al Camp Nou, absolutament decisiu, i contra l’Inter de Milà, que en funció del que passi contra els alemanys serà de tràmit o una final.

Però en la lliga l’equip també s’hi juga molt, perquè s’enfrontarà amb l’Atlético de Madrid al Wanda Metropolitano i amb la Real Sociedad a Anoeta, dos partits molt complicats fora de casa, on els de Valverde han ensenyat la seva pitjor cara, i també hi ha el clàssic contra el Real Madrid del 18 de desembre al Camp Nou. No cal dir, per tant, gaire cosa més. El calendari ha estat cruel i en funció del que passi, el Barça pot tenir unes vacances nadalenques tranquil·les o molt mogudes.

Abans d’afrontar tots aquests partits, però, els blaugrana avui visiten el camp del Leganés, on la victòria és obligada. No es poden permetre una ensopegada al camp del cuer, malgrat que el partit segur que no serà fàcil. L’últim precedent és una derrota per 2 a 1 en què els madrilenys van remuntar el resultat al Barça en menys de cinc minuts, i Javier Aguirre, el nou tècnic del Leganés, segur que planteja un partit incòmode per als blaugrana. Només porta un partit a la banqueta dels pepineros, però va aconseguir treure un empat contra la Real Sociedad, un dels equips més en forma del campionat, i ho va fer a domicili. S’estrena davant del seu públic, i segur que voldrà guanyar, malgrat que els precedents del mexicà contra el Barça no són gaire positius. Dels 21 cops en què s’ha enfrontat amb el Barça tan sols ha pogut derrotar-lo dues vegades: 2-1 amb l’Osasuna (2006/2007) i 4-2 amb l’Atlético de Madrid (2007/2008).

Tot i això, el millor serà no confiar-se perquè els resultats i el joc dels de Valverde fora de casa aquesta temporada tampoc són per tirar coets. Han disputat vuit partits i només n’han guanyat tres. Dels altres cinc, dos han acabat amb empat i tres, amb derrota, i contra rivals de menor pes, com són l’Athletic Club, el Granada o el Llevant.

El fet que dimecres el Barça tingui un partit clau en la Champions contra el Borussia Dortmund, algunes baixes per lesió i el desgast pels viatges i partits dels internacionals poden provocar que hi hagi alguns canvis en l’equip que faci sortir Valverde a Butarque. On hi ha faves comptades és al lateral dret. Sense Semedo, lesionat, ni Sergi Roberto, sancionat, la plaça serà per a Wagué, inèdit fins ara i sense ritme de competició perquè la majoria de partits els ha vist des de la grada, però seva serà la banda dreta de la defensa. Entra també Morer, lateral dret del filial. L’alternativa per si Valverde no se’n refia del tot seria jugar amb tres centrals, però això ja seria fer experiments amb el sistema, i quan l’ha provat no ha funcionat del tot. L’eix serà per a Piqué i Umtiti, després que Lenglet quedés fora de la llista amb molèsties al bessó de la cama esquerra. Amb aquest panorama, Valverde també es va endur Araujo, del filial. Al mig del camp és on el tècnic del Barça continua tenint més opcions, però és probable que aposti per Busquets, De Jong i Arturo Vidal, tenint en compte que Arthur s’ha quedat a Barcelona i que els altres dos jugadors són Aleñá i Rakitic. A la davantera també quedarà per definir qui acompanyarà Messi, en plena ratxa golejadora, i Luis Suárez. Valverde va elogiar el paper que està fent Griezmann en aquests primers mesos tant pel que fa al joc com pel sacrifici, però també va insistir que Dembélé necessita continuïtat per oferir el seu millor rendiment. Entre els dos atacants francesos haurà d’escollir, amb Ansu i Carles Pérez a la recambra.