Barça

Rivals amb ferides

El Barça coneixerà avui el seu rival en la Champions entre cinc equips que han viscut turbulències recents

El Nàpols, el Lió i el Tottenham ja han canviat d’entrenador i el Chelsea ha sobreviscut a un estiu sense fitxar

Les millors lligues del món, cara a cara en els vuitens de final de la Champions. Però fins i tot sota la llum dels millors estadis del món creixen les dificultats, i el Barça coneixerà avui el seu rival de vuitens de final de la Champions entre un ventall d’equips que s’han hagut d’enfrontar a dificultats evidents. Tres dels quals, de fet, el Tottenham, el Nàpols i l’Olympique de Lió, ja han hagut de recórrer a un canvi d’entrenador tot i garantir la seva permanència en la màxima competició continental. El Chelsea, penalitzat per una sanció, ha hagut d’idear un projecte amb imaginació, sense poder invertir diners en el mercat de fitxatges, i la rebel Atalanta sap que serà el David contra qualsevol Goliat que li plantegi el sistema. Després de perdre els tres primers partits de la fase de grups i d’empatar el quart, el conjunt de Bèrgam va guanyar els seus dos últims duels, va acabar aconseguint una històrica classificació en el seu debut en la competició i posarà un punt d’exotisme en el sorteig d’aquest matí a Nyon, seu de la UEFA.

Mourinho torna al circ

Prescrit Pochettino després d’un inici de temporada molt deficient, el subcampió d’Europa, el Tottenham, ha tret de l’atur el tècnic de Setúbal, que en poc temps ja ha instaurat el seu segell de sobrietat futbolística en el conjunt del nord de Londres. Menys protagonisme per a la creativitat d’Eriksen, ciment al mig del camp amb Eric Dier i una defensa de quatre que quan té la pilota sempre es compensa contenint amb tres futbolistes: des de la seva arribada, Mourinho ha apostat per alliberar molt Aurier a la banda dreta i tancar amb els dos centrals, Davinson Sánchez i Toby Alderweireld, i el seu lateral esquerre, amb el camuflat Jan Verthongen. La sobrietat de sempre per assegurar la permanència en la competició, i un possible encreuament que faria que el Barça jugués per primera vegada al flamant Tottenham Hotspur Stadium.

Els nens de Lampard

Després d’un any d’aprenentatge molt fructífer amb el Derby County, en el qual va estar a punt d’ascendir a la Premier, Frank Lampard ha tornat a casa per assumir el que semblava un repte suïcida, comandar un Chelsea sense possibilitats de reforçar-se. Finalment, però, la mà de la llegenda blue ha acabat injectant il·lusions renovades en un club acostumat a viure del talonari de Roman Abramóvitx i que, davant la necessitat, s’ha trobat amb un projecte més romàntic que mai, en què joves com Tammy Abraham, Mason Mount i Fikayo Tomori, gent formada al club des de ben petita, s’han convertit en les icones que el club no ha pogut trobar en el mercat. Amb la seva empenta i la jerarquia de futbolistes com Jorginho i Kanté, a més del creixement futbolístic de Kovacic, Lampard ha construït un Chelsea modern, que pressiona amb convicció i que no és temorós a l’hora de construir des del darrere.

Caos a San Paolo

La passió desborda Nàpols. I el que semblava que podia ser una temporada d’eufòria positiva, amb una Juve obligada a reconstruir-se i la possibilitat d’opositar al títol, s’ha convertit en una caixa dels trons a l’entitat partenopea, amb enfrontaments entre la plantilla i el president, Aurelio de Laurentiis, i l’acomiadament de Carlo Ancelotti després d’una victòria contundent contra el Genk (4-0), però que venia precedida de vuit partits sense guanyar.

Amb l’empremta de Maurizio Sarri ja del tot esborrada i el nomenament d’un entrenador d’ideari oposat com Gennaro Gattuso, el conjunt napolità necessita posar ordre a una temporada desconcertant i treure tot el rèdit a una plantilla que té una de les millors parelles de centrals del continent (Manolas-Koulibaly) i un ventall ofensiu prou consistent, si bé enyora molt sovint la figura d’un migcampista posicional com al seu dia va ser-ho Jorginho o, fins a la temporada passada, Diawara.

La tensió de l’OL

Disputes entre futbolistes i ultres, una equació gens fàcil de pair, és el que li està tocant viure a l’Olympique de Lió en una temporada que va començar plena d’al·licients, amb el retorn de l’etern Juninho Pernambucano per exercir de director esportiu i l’aposta per Sylvinho com a entrenador. Els mètodes de l’inexpert brasiler, però, amb un joc de posició que no va arribar a arrelar, van obligar Juninho a corregir-se aviat amb el relleu de Rudi García, que, tot i l’intent d’equilibrar l’equip en un 4-4-2, amb Tiago Mendes acompanyant Tousart al mig del camp, tampoc han donat lloc a un Lió consistent. Molt perdut en la Ligue 1, els radicals del club, els Bad Gones, van carregar dimarts contra el defensa Marcelo en un episodi que va acabar amb Memphis intentant arrencar-los una pancarta i alguna discrepància amb el capità de l’equip, un Anthony Lopes que simpatitza amb el col·lectiu ultra.

Un somni a Bèrgam

L’èxit de l’Atalanta no és nou, però traslladar-lo a un escenari com la Champions ha donat notorietat a un dels clubs que més bé cuiden el futbol de base de tota la Serie A. Sota la batuta de Gasperini, s’ha construït un equip estimulant, sempre amb un sistema de tres centrals, amb carrilers físics com Castagne, Gosens i Hateboer; amb el talent a tres quarts de camp de futbolistes delicats com Papu Gómez, Ilicic i Malinovsky, i l’olfacte de dos colombians, Zapata i Muriel, puntes de llança d’un equip que està jugant els seus partits a San Siro, escenari on ha fet créixer encara més el seu somni.

PROJECTE ROMÀNTIC

Castigat per la FIFA, el Chelsea s’ha refugiat en futbolistes de la seva acadèmia
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Griezmann al rescat

El davanter francès va fer un doblet que permet al Barça seguir viu en la copa del Rei després de remuntar contra l’Eivissa

Els de Quique Setién van dominar però els va tornar a faltar profunditat i generar perill

eivissa (enviat especial)
 
Quique Setién
Entrenador del Barça

“Entenc les dificultats”

barcelona / eivissa
 

Riqui Puig no pot brillar en la seva gran oportunitat

eivissa (ENVIAT ESPECIAL)
 
El protagonista
Antoine Griezmann

Un campió per decidir

barcelona
 

El Barça, als vuitens de copa suant sang

barcelona
 

Volen tenir la festa en pau

barcelona
 

“La copa ja m’agradava com a jugador; la volem”

BARCELONA
 
SERGIO CIRIO
JUGADOR DE L’EIVISSA

“Ens aferrarem a la mínima possibilitat”

BARCELONA
 

Messi, Piqué i Busquets no viatgen a Eivissa

barcelona