Barça

La vida sense terme mitjà

El rival. Club d’emocions dispars com la seva ciutat, el Nàpols està vivint un moment difícil amb l’acomiadament d’Ancelotti, l’arribada d’urgència de Gattuso i la disputa entre plantilla i president

És popular en el futbol la frase “es juga com es viu”. I en el cas de Nàpols, la vida passa sense terme mitjà. No hi ha llàgrimes d’indiferència al peu del Vesuvi, només l’eufòria o la depressió, la rauxa o el desencís. Des dels carrers de la ciutat fins a la gespa del nostàlgic San Paolo, estadi que ha vist els millors dies de Diego Armando Maradona en el futbol europeu, però que també ha vist l’infern de prop, les catacumbes de la tercera divisió i una refundació per, a través d’un productor cinematogràfic com Aurelio de Laurentiis, renéixer de les cendres i tornar a escriure un guió apassionat. Però fins i tot per a algú com el vehement president del club, el futbol sempre té preparats girs argumentals. I més en una ciutat com Nàpols, on res està escrit amb tinta.

I el que havia de ser una temporada estimulant, amb la Juve en transició i el Nàpols reforçat, disposat a intentar assaltar la tirania del nord, ha acabat obrint una caixa dels trons inesperada a la ciutat banyada pel Mediterrani. Una lluita de poders desencadenada pel mateix De Laurentiis, que, en vista de la mala dinàmica de l’equip, va forçar els futbolistes a quedar-se concentrats a l’hotel del club a Nàpols en lloc d’anar-se’n a casa amb la família després de veure’s les cares amb el Salzburg, una mesura que els futbolistes van decidir desobeir, i van provocar així una fractura al cor del club que ha acabat engolint la figura de l’entrenador, Ancelotti, incapaç de cosir les diferències entre les parts ni de mantenir al marge les disputes extrafutbolístiques amb el resultat sobre el terreny de joc.

Apassionada com poques, per bé i per mal, Nàpols i el seu club de futbol difícilment poden sostenir una estabilitat emocional al llarg del temps i l’ocàs del 2019 presenta un equip depressiu, amb futbolistes poc compromesos, amb un incendi que amenaça de propagar-se i amb la silueta del Barça en l’horitzó.

L’empremta de Sarri

Fa no gaire, el Nàpols era “un dels tres equips que millor juguen a Europa”. Així el va definir fa dues temporades Pep Guardiola, quan la nau partenopea encara era comandada per l’entranyable i alhora irreverent Maurizio Sarri, un home fet a si mateix, des de les catacumbes del futbol italià, i que amb un estil de possessió i mobilitat va aconseguir que el Nàpols jugués gairebé de memòria, sempre sortint des del darrere i actuant amb un dinamisme notable. Segurament l’èxit de Carlo Ancelotti en la seva primera temporada a San Paolo, l’any passat, va ser aportar matisos sense perdre l’essència d’un equip que es refugia en futbolistes de bon peu com Fabián Ruiz, Zielinski, Mertens i Insigne. Carletto va ser capaç de transformar el 4-3-3 del tècnic napolità en un 4-4-2 que sostenia una mateixa identitat i que a més recuperava figures com la d’Arkadiusz Milik, castigat per les lesions al genoll i que en un sistema de dos davanters, generalment acompanyat per Dries Mertens, ha tornat a tenir un nivell notable. Laterals que passen a l’atac, sobretot Mario Rui, i futbolistes capaços de fer circular la pilota amb vitalitat eren la recepta d’un equip que enguany ha perdut la sensibilitat, vulnerable en transició tot i tenir una de les millors parelles de centrals del continent (Manolas-Koulibaly), i que, malgrat tenir un atac més ric que en temporades anteriors, està tenint dificultats per encabir-hi peces que havien de fer un salt de qualitat, com la d’Hirving Lozano.

Nostàlgia de Jorginho

Notable en moltes demarcacions, hi ha algun perfil dins la plantilla del Nàpols que no acaba d’estar ben cobert, i grinyola especialment l’absència d’un mig centre posicional capaç de dotar l’equip d’un equilibri tàctic sempre necessari per alliberar els laterals sense temor i donar un cop de mà als centrals. Un rol que encara pren més rellevància pel record recent de Jorginho, futbolista que va establir càtedra durant les quatre temporades que va ser a San Paolo, abans de posar rumb cap al Chelsea. Amb la reconversió al 4-4-2, Ancelotti ha acabat abusant de perfils com els de Fabián Ruiz i Piotr Zielinski jugant en paral·lel i sempre amb una tendència clara a deixar-se anar cap endavant. Però –l’andalús per associació i el polonès per desplegament– cap dels dos assumeix el rol més posicional que potser reclama l’equip i que Gennaro Gattuso podria haver diagnosticat com un dels símptomes per recuperar la bona dinàmica. En la seva única alineació com a tècnic del Nàpols, de fet, el tècnic calabrès va optar per recuperar el 4-3-3 ubicant el brasiler Allan, que ha estat lesionat durant part del curs i que també té un perfil de migcampista mixt, com a mig centre davant dels centrals, i per intentar segar uns mals que no van desaparèixer, ja que el Parma, amb especialistes com Gervinho i Dejan Kulusevski, va burxar encara més la ferida d’un Nàpols que avui plora de desconsol, però que d’aquí al febrer, fidel a la seva essència, qui sap com podria respirar.

XIFRA

222
xuts
ha fet el Nàpols en aquesta lliga, el segon equip que més ho intenta, darrere l’Atalanta.

DÈFICIT

L’equip ha trobat a faltar el rol d’un migcampista posicional com Jorginho

PROPOSTA

En espera del que pugui fer el nou tècnic, l’equip conserva l’essència de l’era Sarri

GENNARO GATTUSO

El calabrès, que va debutar amb derrota contra el Parma, ha signat fins al 2021
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)