En un dels millors partits de la temporada dels d’Ernesto Valverde, el Barça va quedar eliminat per l’Atlético de Madrid en la supercopa de Jeddah. Tot, per uns minuts finals molt deficients, tant en la sortida de pilota com en defensa, que van suposar dos gols dels madrilenys, de Morata i Correa, quan els de Diego Simeone havien pràcticament abaixat els braços. Deu minuts finals per oblidar que deixen el campió sense títol i provoquen una final entre els dos convidats al torneig.

“El Barça està obligat a guanyar tots els títols. Aquí venim a guanyar. Encara que ho pugui semblar, no és un torneig d’estiu. És el primer títol de la temporada”, deia un alt dirigent blaugrana pels carrers del centre històric de Jiddah ahir al matí. Ho deia encara emprenyat per l’empat de dissabte passat en el derbi. Ho continuarà estant després de deu minuts finals per oblidar a Jiddah. El d’ahir era un partit oficial, però en els primers minuts va ser igual que els que juga el Barça quan surt de gira a l’estiu pels Estats Units o per Àsia. Els dos equips es respecten massa i el ritme era més d’un partit de preparació que d’una semifinal amb un títol oficial en disputa. L’ambient de la graderia no ajudava. Tímids crits animant el Barça i expectació cada vegada que Messi tocava la pilota. Els aficionats locals, que havien escridassat Valverde quan va ser anunciat als marcadors abans del partit, esclataven amb crits de “Messi, Messi, Messi” cap al minut deu. I l’argentí va començar a participar del joc blaugrana, baixant moltes vegades a rebre al mig del camp i buscant Jordi Alba en la banda esquerra. “Són més de Messi que del Barça”, deia un periodista local quan l’argentí va rebre una entrada de Saúl i va caure a terra, amb xiulada per al jugador de l’Atlético de Madrid inclosa.

I així, quasi sense saber com, el Barça va tancar l’equip de Diego Simeone al seu camp i va començar a crear oportunitats. Per començar, una d’Arturo Vidal que va haver de refusar amb els punys Oblak, perquè la centrada del xilè havia tocat en un rival i es va enverinar. Vidal va formar part del mig del camp blaugrana, amb Busquets i De Jong, després del seu bon rendiment en el derbi. La titularitat també és probable que sigui una mostra d’afecte de Valverde cap al xilè. N’hi està donant tothom, també els companys i els directius, en aquest viatge. Ningú vol que marxi en aquest mercat d’hivern.

Va ser l’inici d’una allau blaugrana. De joc i d’oportunitats. Si el resultat al descans va ser d’empat a zero va ser per les aturades d’Oblak. Ja va salvar els seus de l’empat el cap de setmana passat i ahir va fer dues aturades de gran mèrit en la primera part. Una a peus de Messi, que va rematar des de molt a prop després de combinar amb Alba. La segona, al seu excompany Griezmann. El francès va perdre un un contra un després d’una bona combinació entre Messi i Suárez. També Griezmann va poder marcar de cap després de pentinar a la sortida d’un córner i Oblak va haver d’intervenir després d’una rematada de primera de Suárez. El domini del Barça era aclaparador i l’empat, injust, però, de la mateixa manera que Ter Stegen ha mantingut amb vida els blaugrana en molts partits aquesta temporada, Oblak ho va fer ahir amb l’Atlético, molt aculat durant tota la primera part.

El millor Barça dels últims mesos no havia marcat i Simeone sabia que havia de tocar una tecla. Va fer entrar Koke per Herrera i el capità de l’Atlético va marcar en la primera pilota que va tocar, deixant glaçat un Barça que no s’ho creia. Tocava reaccionar per tornar a remuntar. Com quasi tota la temporada.

I no va trigar a fer-ho. Gràcies, és clar, al màxim golejador de la història d’aquesta competició. Rematada amb la dreta ajustada al pal, més o menys per allà on va entrar el gol que va donar el triomf als blaugrana en la lliga. Ho van celebrar amb entusiasme els seguidors locals i amb ràbia Messi. Sabia que era injust que el Barça anés perdent. I ell vol continuar guanyant. I ell possiblement era qui tenia més clar que allò era un partit oficial.

L’empat només va propiciar més domini blaugrana. Amb oportunitats i amb joc. I un altre gol de Messi que González González va anular després d’anar a veure la televisió per mans de l’argentí, que no es creia la decisió. I tampoc el públic, als peus de Messi durant tot el partit. De la ràbia del capità, que va defensar com mai, se’n va contagiar tot el Barça després del gol anul·lat, i minuts després va arribar. Excel·lent centrada d’Alba, cop de cap de Suárez, gran aturada d’Oblak i gol de Griezmann, també de cap. El francès, que havia perdut moments abans un altre duel amb el porter de l’Atlético, s’estrenava contra el seu exequip.

El Barça era una màquina, dels millorss del curs. Els de Valverde en volien més. Res de guardar la roba i tenir un ensurt com el del derbi. Estava en joc un títol i així va arribar un altre gol. En una jugada assajada, entre Messi i Arturo Vidal, que va culminar Piqué. Però ahir el VAR es feia pesat. Ho revisava tot i va tornar a anul·lar el gol per fora de joc.

I des d’aquell moment, el desastre. Dues errades greus en la sortida de pilota van provocar dos contraatacs. Un va acabar amb un penal molt clar de Neto transformat per Morata. L’altre, en gol de Correa. L’Atlético remuntava un partit que tenia perdut i el Barça mostrava una vegada més que aquest any, defensivament, és un desastre.