El Barça possiblement va fer contra l’Atlético de Madrid el millor partit de la temporada. De fet, mai en les últimes temporades el conjunt blaugrana havia estat capaç de generar tantes ocasions contra el conjunt entrenat per Simeone ni de dominar-lo tan clarament. Sense anar més lluny, en el de lliga aquesta temporada al Wanda Metropolitano, els de Valverde no van ser, ni de bon tros, tan superiors com a Jiddah. Però en aquella ocasió es van endur els tres punts gràcies a un magnífic gol de Leo Messi a les acaballes del partit i dijous en la supercopa l’equip va caure per culpa d’uns últims deu minuts nefastos després d’haver passat per sobre els madrilenys els vuitanta restants. I amb un Messi endollat des del principi.

Es podria dir que el Barça va ser capaç de superar la defensa de l’Atlético, però va ser incapaç de sobreviure a les errades de la seva pròpia. Una vegada més. I ja en són unes quantes aquesta temporada. Messi va parlar al final del partit d’“errades infantils”, però la fragilitat a la rereguarda no s’explica només per aquests errors puntuals. L’equip blaugrana té un esvoranc a la defensa i els motius són diversos. Per començar, el problema no és únicament de la línia defensiva, sinó que la responsabilitat és de tot l’equip. Conscient de la seva fragilitat a camp obert o quan no tenia la possessió, el Barça en els últims anys se solia defensar amb la pilota, conservant-la i mirant de recuperar-la tan ràpid com podia després d’una pèrdua. Ho feia gràcies a una excel·lent pressió en camp contrari. L’equip de Guardiola, en aquest aspecte, era sublim, i en els primers anys de Luis Enrique es va continuar en una bona tònica. Amb el pas del temps, però, va anar a menys i per això Valverde va decidir buscar l’equilibri, conscient que la continuïtat en la pressió cada cop era més curta i volia protegir l’equip.

Aquest problema s’ha anat fent més i més gran. Cada vegada es pressiona menys i, quan es fa, sovint no hi ha la coordinació necessària perquè la pressió sigui efectiva. Això es deu sobretot a la voluntat dels jugadors i al fet que fallen les cames, tal com va admetre Griezmann després de la derrota contra l’Atlético. És cert també que hi ha problemes d’intensitat i de concentració, perquè també s’han rebut gols en moments molt puntuals, als inicis o a les acaballes dels partits. Molts defenses no estan tampoc en el seu millor moment i això queda reflectit en l’augment del nombre de targetes que s’han rebut aquesta temporada. Piqué no està al cent per cent, tampoc Jordi Alba, que ha estat lesionat, i Lenglet no sembla el mateix de la temporada passada. Un cas a part és Umtiti, que continua sense poder tornar a un nivell acceptable després dels seus problemes.

Per guanyar títols es necessita tenir un molt bon atac –de moment el Barça no pateix en aquest aspecte–, però també una gran defensa. I amb les xifres que té l’equip aquesta temporada, difícilment es podrà aspirar a res. En la lliga ja s’han rebut 23 gols en contra, una dada preocupant tenint en compte que el Real Madrid n’ha encaixat 12, tants com l’Atlético, però és que el Sevilla (18), el Getafe (20) i l’Athletic Club (13) n’han rebut menys. El Valladolid ha encaixat el mateix nombre de gols que els de Valverde. Inadmissible. No es rebien tants gols en una primera volta de la lliga des del curs 2003/04, amb Rijkaard, quan se’n van encaixar 25. Però si ens fixem en les rematades –entre els tres pals i les que van a fora– que han fet al Barça en els 26 partits oficials d’aquesta temporada, potser trobem part de l’explicació al problema.

Els rivals han xutat fins a 192 vegades contra la porteria blaugrana, dada que es tradueix en una mitjana de 7,3 per partit. Moltíssimes. Entre totes les competicions, acumulen 30 gols encaixats en 26 partits, i des que ha començat el 2020, han rebut 5 gols en dos partits. Una dada que també hauria de preocupar Ernesto Valverde és que l’equip només ha estat capaç de deixar la porteria a zero en set partits fins ara.