Barça

PABLO ALFARO

ENTRENADOR DE L’UD IBIZA

“Tenim ambició de créixer, però de manera sostenible”

“No és el mateix disfrutar de l’illa que anar-hi a treballar, i nosaltres hem rebutjat oferiments de grans jugadors perquè creiem que no s’adapten a la nostra política”

“Contra el Granada es van veure matisos; té una idea bastant Barça”

La seva setena banqueta
Retirat el 2007 amb la samarreta del Racing de Santander, Alfaro viu a Eivissa la seva setena aventura com a tècnic després de passar pel Pontevedra, el Recreativo de Huelva, el Leganés, l’Osca, el Marbella i el Mirandés.
Al Barça el que li intentarem competir és el resultat, i sobretot vull que els meus jugadors ho facin disfrutant

Defensa de raça, un dels més imponents que recorda el futbol espanyol, Pablo Alfaro (Saragossa, 1969) ha traslladat tota la seva experiència a les banquetes i des de fa un any encapçala l’ambiciós projecte d’un Eivissa que somia ascendir a segona divisió després de tan sols quatre anys de vida.

Eivissa i futbol no és una equació sorprenent?
Fa un any em vaig fer la mateixa pregunta que m’estàs fent. Al final sempre associem Eivissa a vacances i a turisme massiu, i poc historial futbolístic. El que estem intentant és desenvolupar la marca de l’illa també a l’hivern, i amb un projecte, en el nostre cas, de futbol, que a mi em sembla molt interessant. Amb tan sols 5 anys de vida, està lluitant a la zona alta de la segona divisió B –a més, de manera sostenible–, i per això vaig decidir venir fins aquí.
Eivissa és un destí de vacances també per a molts futbolistes, que en general són gent jove i amb possibilitats econòmiques. No el preocupa que als seus jugadors els sigui difícil conciliar la vida professional i l’oci?
Quan va tocar el sorteig, és cert que en to de broma dèiem que per fi havíem aconseguit portar els jugadors del Barça a l’illa durant l’hivern, ja que normalment al gener ni recorden que existim. Pel que fa a nosaltres com a club, és cert que jo dono molta importància al perfil humà i professional dels futbolistes que escollim, perquè és evident que no és el mateix disfrutar de l’illa que anar-hi a treballar, amb les connotacions que això suposa pel fet de ser un esportista professional, que s’ha de cuidar, ha de descansar i ha de tenir una alimentació molt determinada. Hem tingut oferiments de futbolistes fantàstics que hem pensat que, per les seves característiques, no s’adaptaven a les nostres exigències aquí i els hem descartat. Hem d’afinar bastant amb el perfil de futbolista que portem.
Quin sostre veu al projecte de l’Eivissa?
Som un club d’autor, amb Amadeo Salvo, el nostre president, com a alma mater, que fa cinc anys va apostar per un projecte de futbol professional a Eivissa amb l’objectiu de portar-lo al futbol professional. La idea és anar fent petits passos de manera sostenible i envoltar-nos de bons professionals que tinguin experiència, i especialment tenir molta confiança en el que fem, això és fonamental. La idea és anar cap amunt, però de manera racional, perquè tenim l’exemple de molts clubs que han crescut molt ràpid i després no s’han mantingut.
Vostè era un defensa amb molt caràcter. Els seus equips tenen alguna cosa a veure amb això?
Doncs sí, m’agrada que siguin el reflex de les coses bones que jo tenia com a futbolista. Crec que allà on he estat he intentat que els meus equips tinguin bon tracte de pilota, que iniciïn el joc des del darrere i que tinguin la pilota realment per fer mal al rival, no per marejar-lo. La paraula que descriu el que vull dels meus equips és transmetre, que generin alguna cosa.
El format actual de la copa recupera el vessant més romàntic del futbol?
Ara és un torneig molt més democràtic. Ens iguala a tots, el poderós amb l’humil, el que s’ho ha guanyat, et presenta el factor sorpresa de l’equip gran, d’haver de jugar a la nostra gespa artificial, amb la teva afició, la teva climatologia... Dit això, el Barça continua sent el claríssim favorit en l’eliminatòria.
Per a vostès no deu ser fàcil preparar aquests partits: què analitza més, els jugadors del primer equip del Barça o els del filial?
[Riu] Doncs sempre existeix aquest dubte, amb l’afegit d’aquest Barça, que està en ple procés de canvi amb l’arribada d’un nou entrenador i poques mostres per saber el que ens poden fer. I, a sobre, nosaltres tenim el condicionant del temps: recuperar futbolistes en dos dies i preparar el partit; no hi estem acostumats. Són tants factors que no és senzill.
Ha detectat molts canvis en el Barça de Setién?
Matisos, sobretot. No hi ha hagut gaire temps; és obvi que ell hi voldrà aportar la seva mirada, però la seva manera de veure el futbol és pròxima al que és el Barça com a club.
Esperava l’huracà que s’ha desencadenat al Barça amb l’adeu de Valverde tan ràpid?
Potser l’huracà ha arribat molt ràpid, però és veritat que el soroll de vent se sentia ja des de l’estiu. No deixa de sorprendre, perquè el Barça no és un club acostumat a canviar d’entrenador en plena temporada, però era una possibilitat que ja s’arrossegava de la temporada anterior, si bé jo no tinc elements per jutjar-ho de manera detallada.
Creu que hi podran jugar de tu a tu? Intentaran discutir-li la pilota?
Intentarem competir-li el resultat, que al final en el futbol és el paràmetre més important de tots. Després es pot parlar de possessió, de passades i del que es vulgui, però el més important és el resultat, i nosaltres tenim l’objectiu clar de competir i divertir-nos.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Messi, al temple de Diego

L’argentí, rebut a Nàpols com l’hereu natural de Maradona, arriba als vuitens de final en un gran estat de forma després de fer quatre gols dissabte contra l’Eibar

Amb la baixa de Sergi Roberto, Setién queda sense els dos laterals titulars i el dubte en l’alineació és si optarà per Ansu Fati o Arturo Vidal

nàpols (enviat especial)
 
El rival

Els santuaris de Diego

NÀPOLS (ENVIAT ESPECIAL)
 

“Si no guanyem, les aigües no baixen tranquil·les”

NÀPOLS (ENVIAT ESPECIAL)
 

“La diferència, la seva continuïtat”

Nàpols (enviat especial)
 

“Fa anys que espio Setién”

BARCELONA
 
El rival en la Champions

Fill d’una bogeria

BARCELONA
 

Piqué: “Fa anys que els resultats aguanten al club”

BARCELONA
 

Setién: “M’agrada estrenar-me en la Champions en aquest escenari”

BARCELONA
 

Mateu Lahoz xiularà el clàssic

BARCELONA