Tan a prop i tan lluny

Quique Setién i Pepe Bordalás. Pepe Bordalás i Quique Setién. Dos entrenadors que no anirien mai a prendre un cafè junts. No busquin avui l’escena clàssica dels instants previs a un partit de futbol. No hi haurà salutació entre tècnics. No es produirà la fotografia. No va existir la imatge temps enrere, per exemple, entre Luis Enrique i Quique Sánchez Flores en el derbi, quan tots dos dirigien el Barça i l’Espanyol, i tampoc existirà en aquest Barça-Getafe d’avui al Camp Nou. Posicions irreconciliables. Divergència total més enllà del simple antagonisme futbolístic. No se suporten. És així.

La història ve de lluny. Des del 2013, quan Setién dirigia el Lugo i Bordalás, l’Alcorcón. Una rivalitat i un menyspreu mutu forjat a segona divisió B i alimentat des de fa uns anys també a primera divisió. En l’historial d’un i altre, perles de tot tipus. Retrets sense filtre. Setién va arribar a dir que els equips de Bordalás feia “pena veure’ls jugar”, i va arribar a desitjar que si havia d’ascendir algun equip, que ho fes qualsevol menys aquell Alcorcón. “És lamentable. No juguen ni deixen jugar. Interrompen el joc constantment i perden temps. M’emprenya aquesta actitud. Això no és futbol. Espero que no pugin de categoria, perquè fa pena veure’ls.” Ras i curt. Aquelles paraules de Setién van trobar resposta de Bordalás, i aquest va arribar a demanar la intervenció d’ofici de la federació, LaLiga o l’estament oportú. Volia un càstig per a Setién. “És una falta de respecte i cal tallar aquest tipus de comentaris.” “Aquí l’equip que ha guanyat és l’equip que ha tingut un parell de pebrots”, va afirmar Bordalás.

El divorci va revifar a l’elit, amb Setién en el Betis i Bordalás en el Getafe. Nou cara a cara i més llenya al foc. “Em sembla lamentable. El Getafe és l’equip que més faltes comet. I la culpa és dels àrbitres. Només s’han jugat 25 minuts de futbol a cada part. Això no és futbol. Em bull la sang”, va declarar Setién en una roda de premsa després d’aquell 2-2 al Coliseum.

Ahir tots dos van mirar d’esquivar amb major o menor fortuna les preguntes que se’ls van fer en roda de premsa al voltant d’aquest assumpte. La tensió continua ben viva. Innegable. I avui, nou capítol. Guerra dialèctica i xoc d’estils futbolístics. La contundència, molts cops al límit, la pressió asfixiant, el rigor tàctic i el futbol directe d’aquest Getafe contra el joc de possessió i la voluntat de divertimento del segell Setién. Dues fórmules igualment vàlides. La defensa ferma d’un estil abraçat al cruyffisme ha conduït Setién fins a la cadira del Camp Nou, en el seu repte esportiu més important fins ara. I a Bordalás, el seu llibre d’estil l’ha dut a portar el Getafe a Europa –l’espera l’Ajax en l’Europa League– i a situar-lo ara mateix en una increïble tercera posició en la lliga espanyola, en llocs de zona Champions.

Bordalás guanya fins ara la partida en els duels directes. Sis victòries al seu favor per dues de Setién (i dos empats). Però una altra estadística juga en contra de Bordalás: el Getafe mai ha guanyat al Camp Nou. L’equip madrileny arriba a Barcelona com el tercer equip menys golejat de la categoria, darrere de l’Atlético i el Real Madrid. Un mur. Avui potser amb alguna escletxa. En el mercat d’hivern el Getafe va perdre Cabrera (ara en l’Espanyol) i avui tampoc hi serà un gladiador com Damián Suárez, sancionat. Bona notícia per a Antoine Griezmann per aquella banda. Nyom ocuparà el lateral i entrarà Kenedy possiblement al mig del camp. El Barça recupera Piqué i té la baixa per sanció de l’autor del gol de la victòria de l’últim partit al Villamarín, Lenglet.