El pla que Ernesto Valverde tenia per a Sergi Roberto l’estiu passat, durant la pretemporada, era retornar-lo al mig del camp, la seva posició natural, i deixar Nelson Semedo com a titular al lateral dret. Gràcies a la seva polivalència, el de Reus havia heretat el carril del 2 des de la sortida de Dani Alves i això li havia permès consolidar-se en l’onze del Barça. Quan estava a punt de complir 28 anys –els va fer el dia 7 de febrer–, Valverde va considerar que s’havia guanyat la possibilitat de formar part del mig del camp de l’equip. El cas és que va començar la temporada disputant la titularitat a Sergio Busquets, Frenkie de Jong, Arthur Melo, Arturo Vidal, Ivan Rakitic i Carles Aleñá. De fet, va jugar els tres primers partits de lliga, contra l’Athletic, el Betis i l’Osasuna, a la zona ampla. En el quart, però, contra el València al Camp Nou, va seure a la banqueta. I en el cinquè, a Dortmund, en el debut en la Champions, va entrar poc abans del descans en substitució del lesionat Jordi Alba per jugar a la defensa.

Finalment, Sergi Roberto ha aparegut en 22 dels 26 partits en què Valverde ha dirigit el Barça aquesta temporada, catorze dels quals com a lateral i només vuit com a migcampista. A l’hora de la veritat, Txingurri va haver de canviar els seus plans, per l’excedent de migcampistes a la plantilla blaugrana i també per la lesió que va apartar Alba del terreny de joc durant bona part dels mesos d’octubre i novembre, així com per la falta de confiança que el tècnic va demostrar tenir envers Junior Firpo. Tot i això, el dorsal 20 va actuar al mig del camp en dos partits de gran importància: el Barça-Inter de la segona jornada de la lligueta de la Champions i el clàssic contra el Real Madrid que es va disputar a l’estadi el 18 de desembre.