Barça

No troba el seu lloc

Griezmann.

Quan ja fa vuit mesos que es va vestir de blaugrana per primera vegada, després d’un fitxatge de 120 milions d’euros, el davanter francès encara busca el seu encaix en l’equip

La cosa no va començar bé: l’estiu passat Griezmann ja va entrar amb el peu canviat al vestidor del Barça. Després d’haver declinat, un any abans, la primera oferta blaugrana en el vergonyós documental La decisió, que deixava el club en molt mal lloc, no podia esperar que se’l rebés amb els braços oberts. Tot i això, pel davanter francès, que percep un dels sous més alts de la plantilla, es van acabar pagant 120 milions d’euros. Tocava apostar per un futbolista contrastat i en la plenitud de la seva carrera per insuflar aire fresc a la davantera, i Griezmann, campió del món i estrella de l’Atlético de Madrid, oferia totes les garanties. Per les seves característiques, i pel joc que estava acostumat a fer en el seu anterior club, li caldria un període d’adaptació. La direcció esportiva del Barça va entendre, en tot cas, que valia la pena córrer el risc i descartar el retorn de Neymar, per molt que els pesos pesants del vestidor, amb Messi al capdavant, ho demanessin.

Vuit mesos després d’aquell 12 de juliol del 2019 en què es va oficialitzar el seu fitxatge, Antoine Griezmann no ha trobat el seu lloc. Ha jugat 37 dels 38 partits que ha disputat el Barça, 34 com a titular, però encara és un cos estrany. No se li pot retreure que no hagi aportat esforç defensiu i, fins i tot, eficàcia a dins de l’àrea, però sí que jugui a una cosa diferent de la resta de l’equip. Ni al costat dret de la davantera, on Quique Setién l’ha situat des de l’arribada de Braithwaite; ni com a davanter centre, cobrint l’absència de Luis Suárez; ni a l’esquerra, ha donat tot el que se n’esperava. Potser perquè està massa acostumat a jugar al costat d’un davanter de referència; potser, senzillament, perquè no es barreja bé en l’ecosistema del Barça. Es troba a faltar que estiri el carro, que sigui determinant, com correspon a un futbolista de la seva dimensió i a una inversió com la que es va fer per ell.

Depèn de qui

No n’hi ha prou amb el que, de moment, ofereix Griezmann. Per molt que entre les quatre assistències i les catorze dianes que ha signat –vuit en la lliga, dues en la Champions, tres en la copa i una en la supercopa– hi hagi algunes intervencions decisives, com ara el gol de l’empat contra el Nàpols de fa dues setmanes. “Intento adaptar-me a l’equip. Sabia que per adaptar-me al Barça em caldria un temps, perquè ja no depèn de mi iniciar el joc”, va manifestar després d’aquell partit, assumint que encara no ha trobat l’encaix en l’equip i que la jerarquia de Messi és inqüestionable. De fet, la manera com el capità mira Griezmann és també un símptoma de la descol·locació del francès. L’evident falta de sintonia que hi ha entre tots dos és només fruit del recel amb què l’argentí el va acollir des del primer dia? És cert que hi va haver un moment de la temporada en què, amb Luis Suárez completant la tripleta, semblava que les peces encaixaven, però la lesió de l’uruguaià va dissoldre aquesta sensació i va fer que la insuficient aportació de Griezmann es fes més visible.

GRIEZMANN ‘DIXIT’

Intento adaptar-me a l’equip. Sabia que per adaptar-me al Barça em caldria un temps, perquè ja no depèn de mi iniciar el joc

LES XIFRES

14
gols
i 4 assistències en 37 partits. Ha marcat 8 vegades en la lliga, 2 en la Champions, 3 en la copa i 1 en la supercopa.

Martín Lasarte: “El veig trist, com veig trist el Barça”

Martín Lasarte va entrenar Antoine Griezmann quan el francès tenia 18 i 19 anys, dues temporades, en la Real Sociedad. En conversa amb aquest diari, el tècnic uruguaià és contundent: “Veig l’Antoine trist. Com veig trist el Barça.” Segons Lasarte, el davanter francès ha de remar a contracorrent en la seva adaptació per la renúncia que va fer a fitxar pel Barça l’estiu de 2018, pels diners que el club blaugrana va invertir en el seu traspàs i per la comparació amb Neymar Junior. “El que s’ha dit de Neymar no l’ha ajudat. El brasiler és un fenomen, sí. Però l’Antonie és campió del món i ningú no li ha regalat res. Crec que se l’ha menystingut”, comenta en aquest sentit.

La tardor passada, Martín Lasarte va visitar la ciutat esportiva del Barça i va veure alguns entrenaments. “L’Antoine no hi era, perquè la meva visita va coincidir amb una aturada per partits de seleccions. Vaig preguntar per ell i em van dir que no acabaven de veure quin seria el seu encaix ni la seva demarcació ideal. Crec, en tot cas, que els jugadors importants sempre aconsegueixen trobar el seu lloc”, explica.

L’uruguaià subratlla, d’altra banda, la importància del seu compatriota Luis Suárez, per explicar el mal moment que passa Griezmann. “Començava a veure’s una societat amb Messi i Suárez, però aquest últim es va lesionar i s’ha notat molt la seva absència. És més important del que la gent creu. Ara, sobre l’Antoine ha caigut una nova motxilla.” Finalment, Martín Lasarte, que és a Montevideo després d’haver entrenat l’Al-Ahly d’Egipte, sentencia que l’entorn del Barça no ajuda a l’adaptació de Griezmann: “Es parla bastant malament d’ell. Hauria de ser capaç de superar-ho, sí. Però no tothom és igual.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)