Barça

Xavi pensa en clau de futur

Barça. El tècnic va rebutjar l’oferta de Bartomeu perquè vol iniciar “un projecte des de zero” i té clar quins canvis faria en l’estructura tècnica, en què hi hauria d’entrada Carles Puyol i Jordi Cruyff

Xavi Hernández ha fet el pas i no se n’amaga. Fins ara, l’excapità del Barça només havia fet insinuacions o, més ben dit, havia parlat per boca d’altres. El seu silenci públic era sepulcral des de feia dos mesos, quan emissaris del Barça, amb el director general, Òscar Grau, al capdavant, acompanyant el secretari tècnic, Éric Abidal, van fer una maniobra a la desesperada perquè agafés el relleu d’Ernesto Valverde. Xavi Hernández, intel·ligent amb la pilota als peus quan era jugador, no va caure en la precipitació d’agafar un projecte que no era seu i que no tenia dimensionat a mida seva. La comitiva blaugrana es va haver d’empassar el no de l’excapità i Josep Maria Bartomeu va quedar sense una peça per il·lusionar la seva parròquia i, de retruc, per deixar sense un possible candidat a la banqueta els futurs presidenciables de l’entitat.

Xavi no va caure al parany, i ahir, en una entrevista al Magazine de La Vanguardia, l’actual entrenador de l’Al-Sadd trencava el seu silenci i explicació la seva negativa a seure a la banqueta del Camp Nou. “Jo tinc clar que vull tornar al Barça, em fa molta il·lusió. Potser anys enrere em feia cert respecte, però ara que ja m’he vist entrenant crec que puc aportar coses als jugadors. Però els vaig deixar clar que jo em veia en un projecte que comencés de zero, i en el qual la presa de decisions fos meva”, explicava amb fermesa el tècnic, que recorria al manual de Johan Cruyff i al seu mestratge per explicar la seva decisió. “Per a mi, és l’home que va canviar la història del futbol. I si el futbol és una religió, ell en va ser el déu. Ens reuníem en diverses ocasions. Ell em deia que algun dia vindria a buscar-me el Barça i em donava consells: que havia de decidir jo les coses, que quan això passés no hi entrés perquè sí… «No tothom té la teva experiència. Entens el club, el joc... Entra-hi, però amb totes les conseqüències, que no decideixi un altre per tu»”, rememorava Xavi.

Elements tòxics

Així doncs, el de Terrassa va desgranar detalls sobre com pensa que hauria de ser el seu Barça si agafa, de debò, les regnes del club. I la primera fase consistirà a fer una neteja a fons de l’entorn i a treballar amb gent de confiança. Així responia a les filtracions de la reunió que va mantenir a Qatar amb Abidal i Grau. “No tinc cap problema: no me n’amago, ni em retracto. M’agradaria treballar al costat de persones en les quals tinc confiança, gent amb qui hi ha lleialtat i és molt vàlida. No hi pot haver ningú tòxic a prop del vestidor”, va reblar de manera contundent, i dues persones del seu organigrama de futur ja les té clares. “Estem parlant de Carles Puyol, que va ser capità del Barça, i Jordi Cruyff, molt bon negociant i amb molta experiència en la secretaria tècnica. Soc molt d’equip, no vull decidir només jo. Aquí, les decisions les prenem amb l’staff. És una estructura horitzontal, de consens. Encara que després l’última paraula em correspongui a mi”, va explicar l’excapità.

Tot i això, Xavi deixa clar que en el seu salt a la banqueta no és primordial un canvi a la presidència del club. “No seria definitiu, però insisteixo que m’agradaria tenir-hi total sintonia. No sé si es podrà donar aquesta idealitat. No tinc res en contra de ningú. No tinc mala relació amb Bartomeu; amb Laporta, m’hi porto bé, i Víctor Font i jo som amics. Jo estaré d’acord amb tot aquell que vulgui bé per al Barça”, va concloure.

RETORN AL BARÇA

“Tinc clar que vull tornar. Potser anys enrere em feia respecte, però ara puc aportar coses”

PRIMERA PEÇA

“No hi pot haver ningú tòxic a prop del vestidor; m’agrada la gent de confiança”
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Berlín, recent i llunyà

Avui es compleix el 5è aniversari de la Champions de Berlín, l’últim gran èxit del Barça a Europa

Des de llavors, quatre fiascos majúsculs seguits

BARCELONA
 

Insisteixen que Messi no tindrà cap problema per jugar a Mallorca

barcelona
 
Cas Guruceta

Mig segle d’una infàmia

barcelona
 

Només podran entrar 8 fotògrafs i 6 redactors

barcelona
 

Messi continua al marge

BARCELONA
 
DÍDAC LEE
DIRECTIU RESPONSABLE DE L’ÀREA DIGITAL DEL FC BARCELONA

“Tenir aquests jugadors com a ambaixadors no té preu”

barcelona
 

Suárez: “Em trobo molt bé, gaudint amb els companys”

BARCELONA
 
ENRIC CALPENA
PERIODISTA. AUTOR D’‘EL PRIMER CAPITÀ’

“A Gamper no li agradava que al club se l’anomenés Barça”

BARCELONA
 

Acabar la lliga amb aficionats

barcelona