Barça

MEMÒRIA HISTÒRICA

30 ANYS DEL TRIOMF EN LA FINAL DE LA COPA DEL REI CONTRA EL REAL MADRID

La copa que va salvar Cruyff

El 5 d’abril del 1990, l’aleshores president del FC Barcelona, Josep Lluís Núñez, tenia decidit acomiadar Johan Cruyff si el Barça no era capaç d’imposar-se al Real Madrid en la final de la copa del Rei que es va jugar a l’estadi Luis Casanova de València. Els blaugrana no ho tenien fàcil perquè s’enfrontaven a un Madrid, el de la quinta del Buitre que havia conquerit cinc lligues consecutives i que acabava de superar el seu rècord golejador en la lliga amb els famosos 107 gols. No era, per tant, un repte senzill i el Barça, a més, el va haver d’afrontar amb la pressió afegida de saber que el seu tècnic estava a les cordes i que una derrota podria posar fi al projecte que volia instaurar el geni holandès en el club català.

“És cert que hi havia la possibilitat que Johan sortís en funció del que passés en el partit. Però després va quedar demostrat que hauria estat la pitjor decisió. L’equip anava creixent i millorant el rendiment però necessitava temps i confiança per assolir els objectius més importants”, assenyala a L’Esportiu Juan Carlos Unzué, porter suplent en aquella final. “Sabíem que era un partit important, per guanyar un títol aquell any i per demostrar que ja érem una alternativa clara per agafar el relleu de la quinta del Buitre i de passar a dominar en la lliga”, explica Eusebio Sacristán a aquest diari.

El Barça, però, es va imposar en la final per 2-0 amb gols de Guillermo Amor (68’) i Julio Salinas (91’), Johan Cruyff va mantenir-se en el càrrec i la història del que va venir després ja és de sobres coneguda. Amb ell a la banqueta es va instaurar un canvi de règim en el futbol estatal i l’equip blaugrana va passar a ser el gran dominador iniciant una de les millors etapes de la seva història, pel que fa als títols –amb quatre lligues consecutives i la primera copa d’Europa del club, entre d’altres–, però també pel joc brillant i per la capacitat d’aquell equip per instaurar una filosofia futbolística que ha format l’ADN del club en els anys posteriors. “Aquell títol ens reafirmava a continuar amb el projecte liderat pel Johan i que ja havia començat feia dues temporades”, afirma Eusebio.

Juan Carlos Unzué també insisteix molt que aquella victòria va servir per enfortir la figura de Cruyff i va donar prou tranquil·litat per continuar aprofundint en la seva filosofia, que acabaria donant uns fruits que avui encara perduren. “Va instaurar una idea de joc que encara es manté, i no només al Barça. També ens va canviar la mentalitat, al club, a l’equip, als culers en general. A més, ens va treure les pors respecte al Real Madrid i va aconseguir que creixéssim i juguéssim en qualsevol camp i contra qualsevol equip de la mateixa manera i amb una mentalitat guanyadora.”

I tot això no hauria passat si l’equip no s’hagués imposat en aquella final a València, avui fa trenta anys. El Barça va superar el seu etern rival en un partit carregat de tensió –García de Loza va haver d’interrompre el partit en diverses ocasions– i amb diversos incidents, com per exemple l’expulsió per doble amonestació de Fernando Hierro abans del descans. Els blaugrana, però, van ser superiors al Madrid quan aquests encara estaven amb onze futbolistes sobre la gespa. El Barça va saber aguantar un inici intimidador dels madridistes per acabar convertint-se en el dominador del joc amb el pas dels minuts. Els madridistes van actuar amb duresa i fins i tot Aloísio va haver de deixar el camp abans d’hora per culpa d’una planxa del mexicà Hugo Sánchez. Els dos protagonistes consultats amb prou feines guarden records de com va anar el partit perquè ja han passat molts anys. “Recordo sobretot que amb l’expulsió se’ns va posar el partit molt favorable i en la segona vam dominar i amb el primer gol ja vam tenir clar que no se’ns escaparia”, diu Eusebio. Unzué, però, sí que recorda que mentre feien la volta d’honor al camp per oferir la copa a la gent blaugrana Andoni Zubizarreta va rebre l’impacte d’un ampolla al cap i no va poder acabar-la. L’ ultrasur que la va llançar va ser detingut ràpidament.

La derrota va fer mal al Real Madrid, que en aquells moments se sentia invencible. Toshack va criticar algunes de les seves vaques sagrades i Chendo va generar polèmica amb unes declaracions que el seu mateix club li va obligar a matisar. “Hem jugat la final contra un equip estranger i l’hem perduda. El que em molesta és que la copa l’ofereixin a uns que no se senten espanyols”, va dir.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)