Barça

Una cursa d’obstacles

Diumenge passat va fer sis anys que els socis del Barça van aprovar en una consulta l’Espai Barça i hi ha un altre entrebanc per a les obres, aquest cop per culpa de la crisi provocada pel coronavirus

Diumenge passat va fer sis anys que els socis del FC Barcelona van aprovar en una consulta el projecte de l’Espai Barça. Aquell 5 d’abril del 2014, 27.161 associats hi van votar a favor, 9.589 en contra i 751 en blanc. Estaven cridats a les urnes 118.578 socis però només van exercir el dret a vot 37.535. El projecte va tenir el suport del 72,36% de la massa social amb dret a vot, però la participació, del 31,65%, va quedar molt lluny per una obra que, en paraules de Josep Maria Bartomeu, era essencial per poder seguir competint en l’àmbit global i que també beneficiaria tota la ciutat.

Finançat a terços

La directiva va tenir clar des d’un primer moment que la inversió no podia afectar l’activitat ordinària, ni la parcel·la esportiva ni la butxaca del soci, i per això es va acordar un finançament amb tres eixos molt definits. L’obra costaria 600 milions d’euros; 200 havien de sortir d’un crèdit bancari, 200 més dels title rights del Camp Nou i els 200 restants havien de sortir de la mateixa explotació de les noves millores a l’Espai Barça. Més venda d’entrades, el camp creix en espectadors, més llotges privades, més punts de servei d’alimentació, botigues, oficines, una sala de congressos i l’hotel.

Aprovat el projecte pels socis i escollit l’estudi d’arquitectura guanyador, Nikken Sekkei, la directiva confiava que podria començar les obres el 2017 i acabar-les quatre anys més tard. Però llavors van començar els problemes. La paperassa burocràtica i el canvi de govern a l’Ajuntament, amb el triomf d’Ada Colau en les eleccions, van retardar tots els permisos. Després d’algunes concessions a les diferents associacions de veïns de les Corts i als partits polítics, el consistori barceloní va donar llum verd al projecte. Van votar-hi a favor tots els grups excepte la CUP. L’obra podia tirar endavant després de la modificació del pla general metropolità (PGM) el 27 d’abril del 2018. Més tard ho faria la Generalitat. Semblava que tot tirava endavant, però els obstacles van continuar apareixent.

El cost es dispara

L’Espai Barça es va anar encarint, en part per les modificacions que es va veure obligat a acceptar perquè fos aprovat, i el club va decidir replantejar-se l’estratègia de finançament després que un estudi de Goldman Sachs els assegurés que podrien treure molts més diners de l’explotació, al voltant de 150 milions d’euros. Com que les ofertes per posar nom a l’estadi, sempre mantenint Camp Nou, això sí, no acabaven de convèncer –han transcendit ofertes de Grífols i Mediapro–, la junta directiva va optar per esperar millors ofertes i explorar l’opció de demanar crèdits a diferents bancs i tornar-los amb la mateixa explotació. Goldman Sachs es va oferir a finançar el projecte mitjançant un contracte d’explotació sobre part dels beneficis durant els propers 25 anys. La quantitat seria d’uns 800 milions d’euros. Caldrà saber si en la situació actual del club aquest banc d’inversió americà manté les mateixes condicions.

Segona consulta

Tractant-se d’un canvi significatiu en el model de finançament, i després d’algunes peticions, com ara la del futur candidat Víctor Font, Bartomeu va accedir a fer una segona consulta perquè els socis tornessin a aprovar el projecte amb aquestes noves condicions. S’havia de fer el dia del partit contra l’Atlético al Camp Nou, però l’aturada de les competicions per culpa del coronavirus l’ha deixat sense data. El president del club ha preferit aquesta opció abans que fos l’Assemblea de Compromissaris qui ho aprovés. Sense saber encara quan es podrà fer, el que sí que queda clar és que les obres es retardaran, com a mínim, fins al 2021. De moment, el Barça sí que ja ha pogut estrenar l’estadi Johan Cruyff a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí i ha finalitzat les obres de demolició del Miniestadi –que van tenir una durada de sis mesos–, que és on se situarà el nou Palau Blaugrana.

Canvis en el nou Palau

També hi ha hagut canvis en el projecte inicial del nou Palau Blaugrana i el pavelló annex. Es va pressupostar en 90 milions d’euros, però en costarà més perquè s’ha passat de 10.000 localitats –i 2.000 per a l’annex–, a prop de 15.000 i de 3.500 a 4.000, respectivament. La directiva vol que aquesta nova construcció també ajudi l’economia de les seccions. Volen que el nou Palau tingui patrocinadors propis i que s’hi puguin fer concerts o grans activitats esportives que ajudin a augmentar els ingressos. Aquest canvi també queda en mans dels socis en la futura consulta, que encara no se sap quan serà.

LA XIFRA

600
milions
d’euros era el pressupost original de l’Espai Barça. Ara ja s’enfila fins als 800.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Simón obre la porta al retorn del públic

El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries diu que estudiaran si és possible en fase 3, però especifica que, per un tema d’igualtat, tots els territoris haurien d’haver arribat a aquesta fase

barcelona
 

El Schalke 04 no exerceix l’opció de compra sobre Todibo

BARCELONA
 

Ter Stegen: “Vam ajornar la meva renovació pel coronavirus”

BARCELONA
 

Chumi, la novetat de l’entrenament d’avui

BARCELONA
 

Cinc jugadors i dos tècnics blaugrana van passar el coronavirus

BARCELONA
 

Per fi, calma amb la continuïtat de Messi

barcelona
 

Primers entrenaments col·lectius

barcelona
 

El maldecap dels abonaments

barcelona
 

El Barça envia un missatge contra el racisme

barcelona