Jo estava en l’equip amateur, que era un graó per darrere del filial, i l’any següent vaig anar al filial. I va ser un gran moment perquè jo havia vingut a Saragossa per jugar en el Barça, i pujar al segon equip significava estar més a prop del primer equip.

Si començo a fer una llista de jugadors no paro. Era, a més, gent fantàstica. Els entrenadors Quique Costas i Toño de la Cruz eren persones molt properes a Johan i tenien una manera de veure el futbol comuna. Aquestes generacions eren de nanos amb unes ganes i una il·lusió per pujar al primer equip molt grans i tenien una qualitat que desbordava. Van ser temporades espectaculars i gairebé cada temporada volaven.

La diferència entre el Barça i la resta sempre ha estat el concepte i la metodologia. Nosaltres treballàvem molt amb la pilota com a centre de tot, mentre que la resta dels equips feien treball físic.