50 anys d’un matrimoni feliç
El juny del 1970, la junta directiva de Montal decideix unificar els seus dos filials i assimilar el Barça Atlètic com el seu filial
L’èxit mundial de l’entitat no es pot entendre sense l’existència del segon equip
“No hem d’oblidar que la funció principal del Barcelona Atlètic és formar jugadors que puguin ser útils per al primer equip del Barcelona.” L’afirmació a la premsa de l’època del primer president del Barça Atlètic, Pere Viladomiu, el juny del 1970, després de la fusió del Condal i el Fabra i Coats que va donar lloc a la creació del Barça Atlètic, s’ha mantingut intacta durant mig segle. I com més a prop s’ha situat l’entitat blaugrana d’aquesta direcció, més èxits ha tingut. La història del Barça no es pot entendre sense l’explotació que ha fet del seu filial, que més enllà de la categoria en què ha estat, ha participat sense parar proveint jugadors fins a convertir-se en una peça clau de l’engranatge d’una de les entitats de referència de l’esport mundial.
El juny del 1970, el Barça va posar fil a l’agulla a les anades i vingudes que li havia suposat tenir dos filials durant els cinc anys anteriors. L’entitat tenia un acord, des de la Guerra Civil, amb el Condal (prèviament anomenat La España Industrial), que li servia com a filial, però el 1965 va decidir tenir-ne un altre amb l’Atlètic Catalunya, que va adquirir aquest nom després de desvincular-se de la fàbrica Fabra i Coats. A instàncies del tècnic anglès Vic Buckingham, va desembocar en el naixement del Barça Atlètic, que ha tingut una història reeixida en el futbol català i estatal militant 23 temporades a segona divisió, 21 a segona B, 4 a tercera i 1 a la regional preferent.
Jugadors i tècnics
Als anys setanta, altres clubs poderosos de la lliga espanyola van decidir crear els seus filials, però cap d’ells n’ha tret més rèdit que el Barça. L’etapa de Cruyff a la banqueta del primer equip va atorgar al Barça B una època daurada, amb una riuada de jugadors debutant en el primer equip als anys noranta i sis temporades seguides a segona A sota la direcció de l’entrenador més longeu en la història, Quique Costas (184 partits). El sostre classificatori històric a segona A –sisè– aconseguit aleshores, el van superar Luis Enrique i Eusebio (tercers llocs el 2011 i el 2014). Però fins i tot quan l’equip va tocar fons, amb el descens a tercera el 2007, el filial va facilitar el descobriment de Pep Guardiola, que va obrir l’etapa més reeixida de la història del club.
Publicat a
Notícies
Dissabte,20 abril 2024
