Ho tinc molt clar. Ha de ser el bressol del primer equip. Ha de ser la pedra angular. La responsabilitat és molt gran. I no només en el Barça B; també en la resta d’equips. Evidentment que no podran fer el salt al primer equip cada any set o vuit jugadors, però hem de tenir futbolistes preparats per fer-ho. Les generacions del Barça B han d’anar entre els disset i els vint anys. Les millors peces de cada generació han de configurar el Barça B, han de ser jugadors preparats per fer el salt. I si no ho poden fer, perquè tots no hi cabran, jugar en equips potents d’Europa.

Sempre dic que l’objectiu final no ha de ser l’ascens, ha de ser tenir els jugadors preparats per a quan els necessiti el primer equip, però ara que hi som, intentarem aprofitar-ho. S’ho han guanyat en una molt bona temporada i posarem tots els mitjans per aconseguir l’ascens.

Amb molta il·lusió. Amb moltes ganes de tornar a jugar i competir després de tres mesos. I amb una gran motivació per a l’ascens.

No ho llegeixo en clau d’ajudar; jo ho veig com a millora del jugador i de formació. Hem de mirar el que és millor per a ell. Té disset anys i necessita jugar els màxims minuts possibles allà on sigui. Si els juga amb el primer equip, perfecte, però si allà no arriben els minuts, els pot tenir en el filial. Competir serà molt bo per a ell.

Estem esperant resposta, però estem segurs que no hi haurà cap problema. És un entrenador de la casa que ha fet molt bé la seva feina en els equips en què ha estat i es mereix continuar. Coneix molt bé el model de la casa, fa millorar els jugadors i n’estem molt satisfets.

En un percentatge molt alt no varia. Jugar en una categoria o altra no ens ha de fer variar la planificació. Tenim jugadors que pugen del juvenil que rendiran igual a segona A que a segona B. Sí que és cert que hi pot haver alguna peça, em refereixo als jugadors més fets, que podrien estar a cavall del filial i el primer equip, que es podria quedar. Són tres o quatre jugadors puntuals. Parlant de futbol formatiu, seria un error planificar una plantilla en funció de si estàs en una categoria o una altra.

Sí. Però ho veig en clau de progressió del jugador per arribar al primer equip. Les cessions que es plantegen sempre són pensant en una progressió i que pugui tornar per jugar amb nosaltres. Com el salt entre el Barça B i el primer equip és important, busquem esglaons intermedis. Si aquest salt el podem fer des de casa, molt millor.

Jo hi dono importància sobretot en l’aspecte motivacional. A qualsevol futbolista li agrada jugar com més amunt millor. Això influeix i ajuda en la seva progressió, però en el pla formatiu, nosaltres hem de treballar perquè millorin, estiguin en la categoria que estiguin. Hi ha una connotació econòmica, perquè si estàs a segona A tens uns ingressos de televisió, jugues en estadis millors, però el nostre objectiu ha de ser el mateix juguem on juguem.

No soc partidari de fer-ho. Nosaltres ens hem de centrar en el talent i la formació i estic segur que si ho fem, podem rendir en la categoria, per molt joves que siguem. Les incorporacions han de ser molt puntuals, en alguna posició que no tenim coberta i sempre han de millorar el que tenim.

Estàvem fent una lliga brutal quant a joc i resultats, perquè els resultats depenen del joc i més en el nostre model. Ens hauria agradat acabar la lliga, però crec que són justes guanyadores. La progressió ha estat molt gran i estem en condicions de competir contra qualsevol equip europeu.

Es va estudiar fer-ho, però tu has d’intentar que les condicions de retorn siguin iguals per a tothom i, desgraciadament, no era possible perquè encara hi ha diferències importants entre els equips.

Serà en una seu, amb eliminatòries a partit únic des dels quarts de final. La federació espanyola ha proposat que es jugui al País Basc. Vam valorar la possibilitat que es jugués a casa nostra, però la UEFA no va ser partidària que fes d’amfitrió un dels participants.

Sí, n’estic convençut. Serà el gran reconeixement del nostre model, el que van iniciar Laureano Ruiz i Johan Cruyff i va perfeccionar Pep Guardiola. Perquè la màxima expressió del nostre model està en el femení. És l’equip més purista de l’entitat. Encara hi ha diferències físiques amb jugadores franceses o alemanyes, però ho suplim amb la mobilitat, amb la circulació de la pilota. No hi ha cap jugador que corri més que la pilota si fas una bona passada. Seria la cirereta a aquest procés.

Molta, per això continua. Ell, la resta del cos tècnic i les jugadores. El futbol femení encara no està viciat. Han entès molt bé el nostre model i l’estan practicant. Va ser inclòs en l’àrea de metodologia i aprofita totes les seves eines de seguiment i d’anàlisi d’entrenaments i partits. I després hi ha la base. L’aposta del club pel femení no és només el primer equip, també ho és en la formació. I està donant fruits. Tenim un Barça B molt jove i amb jugadores de gran qualitat que ens demanen cedides altres equips de primera. Elles no volen sortir perquè saben com es treballa a la casa i que progressaran més aquí. El curs vinent el Barça B femení, per exemple, passarà a entrenar-se als matins perquè pugui haver-hi contacte entre el primer equip i el filial. L’aposta és ferma. Crec que el nostre camí és el correcte. No pots apostar pel futbol femení fent-ho només pel primer equip. Has de començar pels fonaments. Has d’invertir en el primer equip perquè necessita resultats, però sense oblidar la base que és d’on han de venir les teves jugadores.

La mateixa. Incorporacions puntuals al primer equip que millorin el que tenim i treballar la base. De fet, hem d’augmentar alguna partida perquè les jugadores del B que ara s’entrenaran al matí, estudiaran a la tarda a la Masia.

És un equip que ha anat de menys a més. Va acabar la competició amb una ratxa d’onze partits seguits guanyats. El que m’agradaria destacar és que ara mateix hi ha vuit juvenils entrenant-se amb el Barça B i es preveu que l’any que ve set o vuit juvenils facin el pas al filial. Aquest és l’èxit i no només d’aquesta temporada. Ho és de la feina que s’ha fet amb aquests jugadors els últims tres o quatre anys.

Hem fet una molt bona feina. Crec que, cada vegada més, som capaços de convèncer els jugadors que la millor aposta per la seva progressió esportiva és la del Barça. No podem competir econòmicament amb segons quins clubs, però sí amb un pla de millora. I crec que això ho estem oferint els últims anys i els jugadors ho han vist.

Cada entrenador, cada cos tècnic ha mantingut el contacte amb els seus jugadors. També els tutors dels que viuen i estudien a la Masia han tingut un contacte regular. I s’ha fet un seguiment precís dels jugadors que estaven lesionats. Han estat confinats en un aspecte físic, però el contacte amb tots els jugadors ha estat permanent.

L’any passat es va potenciar molt l’àrea de metodologia que encapçala Paco Seirul·lo, amb vuit persones. Des d’aquesta àrea es fa un seguiment exhaustiu de tots els jugadors i entrenadors durant tota la temporada. Hi ha informes mensuals tant de l’evolució dels jugadors, com dels entrenadors i dels equips. Com que estem ben organitzats, tenim moltes eines per decidir. I si el mes de gener, m’hagués preguntat qui seguia i qui no, segurament aquella llista s’hauria assemblat en un 98% a la que finalment s’ha decidit. Hi ha hagut també algunes particularitats, com els prebenjamins. Són tots nous i continuaran tots perquè entenem que no han tingut temps suficient per demostrar coses, per adaptar-se. A les noves incorporacions que hi va haver, se’ls donarà un any més perquè puguin demostrar coses. Pel que fa a les incorporacions, són mínimes i normalment són de jugadors que ja seguies i ja n’havies decidit la incorporació.

Perquè volem màxima exigència. I les variables són en funció d’aspectes formatius i no de resultats. No han d’oblidar que la seva funció és fer millors els futbolistes.

Crec que teníem un problema, que no hi havia transversalitat entre el departament de recerca i el departament esportiu. Aquest és un dels motius pels quals s’ha decidit reestructurar el departament. Tampoc crec que necessitem tanta quantitat. Hem d’apostar més per la qualitat que per la quantitat. Hem de buscar un tipus de jugadors molt concrets. No pot ser que hi hagi 250 jugadors susceptibles de venir al Barça. Aquest departament ha de tenir molt clares les línies de successió. Si tens tres grans laterals esquerres de quinze, setze i disset anys, no ens pots plantejar fitxar un lateral esquerre de dinou anys perquè estaràs tapant els altres. I això passava. Hi ha d’haver coordinació per buscar el que ens falta.

Soc un apassionat del futbol, del Barça i del treball amb el planter. Mentiria si digués que no m’agradaria estar molts anys lligat al club, però la veritat és que ara no tinc temps per pensar en l’any vinent. Estic molt engrescat amb aquestes noves responsabilitats. Ni m’ocupa, ni em preocupa el futur com a directiu. Quan arribi el moment, d’aquí uns mesos, ja veurem què fem.

Amb normalitat. El Barça és un club complicat, amb interessos. Sempre poden passar aquestes coses.