Barça

20 anys

Ni un segon de respir

Avui fa dues dècades que Figo va tornar per primera vegada al Camp Nou després de marxar al Madrid

Amb una gran actuació defensiva de Puyol, el Barça va guanyar aquell partit (2-0) que va ser el preludi del que va venir dos anys després, amb la suspensió pels llançaments d’objectes

45 gols, 244 partits i el braçalet de capità. Tot es va esvair en el moment en què Luis Figo va posar davant dels mitjans amb la samarreta del Real Madrid al costat de Florentino Pérez. I des d’aquell mateix dia, a la ment dels culers una sola data: el 21 d’octubre de l’any 2000. L’any en què l’ídol blaugrana, tornat en traïdor, tornava a trepitjar la gespa del coliseu blaugrana aquest cop, però, amb la samarreta de l’etern rival.

Avui es compleixen 20 anys del primer partit de Figo al Camp Nou amb el Madrid. El dia en què es va canalitzar l’odi d’una afició contra un símbol; pels blaugrana, la de les pitjors de les traïcions, pels blancs, el símbol d’una nova era reeixida en les vitrines blanques. Aquell dia, l’aficionat culer va ensenyar les urpes contra les malifetes en els despatxos amb contractes signats a les esquenes, el doble joc dels agents i la incapacitat de la directiva blaugrana de retenir un jugador que era seu i que volia ser seu. “[Florentino Pérez] Va fer una jugada que, posteriorment, em va demanar disculpes. Em va reconèixer que no era justa la seva proposta i que només va pensar en guanyar les eleccions”, ha reconegut Joan Gaspart, a Rac1, recordant el partit que fa 20 anys es va disputar al Camp Nou.

Neix un altre símbol

El 21 d’octubre del 2000, el Barça va guanyar 2-0 contra el Madrid. Luis Enrique i Simao van ser els golejadors però ningú va ser més recordat en aquell partit que Carles Puyol, que va ser l’encarregat de fer un marcatge ferri contra l’estrella blanca. Tot i que el defensa ja portava una temporada i mitja amb el primer equip blaugrana, Puyol va sustentar la seva llegenda en aquell partit que va ser un autèntic malson pel jugador portuguès.

Perquè no només va ser el marcatge de Puyol, si no també tota la pressió que va posar el Camp Nou al jugador que va viure un autèntic calvari. “Jo vaig ser en aquell partit al costat d’Alfredo Di Stefano que portava 60 anys de futbol a les seves esquenes”, ha explicat l’aleshores director general del Real Madrid, Jorge Valdano, per un documental a Movistar: “I ell em va dir que mai havia viscut una cosa similar”. L’esbroncada de l’estadi blaugrana, alimentada per la directiva i la premsa en aquell moment, només va ser el preludi del que va passar dos anys més tard quan Figo va visitar el Camp Nou per segona vegada i l’àrbitre Medina Cantalejo va suspendre el partit pels llançaments d’objectes de l’afició contra el portuguès. Dues dècades després, cap de les dues parts ha sabut perdonar; el Barça, encara ferit per la traïció i Figo, emprenyat per la reacció.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.