“Tinc un avantatge, que tinc identificat tot el que no s’ha fet bé”

La primera raó és perquè, com a soci, si miro els precandidats que hi ha, segurament em quedaria a casa i no aniria a votar. A més, vull consolidar els canvis que he fet en el futbol de base els últims mesos. I també canviar la política esportiva. Això només ho pots fer si ets president. És el president qui ha de reforçar l’entrenador perquè prengui decisions valentes. A més, el Barça m’apassiona. Treballaria sempre pel club, ja ho feia quan vestia la samarreta.

Crec que tinc uns actius que cap altre precandidat té. Les eleccions arriben a mitja temporada, amb una situació econòmica complicada i el nou president no pot equivocar-se gaire. Sé perfectament el que s’ha fet bé i el que s’ha fet malament. Sé que cal millorar i podré prendre decisions ràpides i contundents.

He treballat amb tres juntes directives. Amb Laporta, Rosell i Bartomeu. De totes tres em quedaria coses i en canviaria d’altres. També de la de Bartomeu. Hi ha hagut bons projectes i no he estat d’acord amb d’altres. L’avantatge que tinc és que tinc identificats els que no s’han fet bé.

Per exemple, la política esportiva del primer equip i durant molt temps del filial. Estava molt allunyada del que jo crec que ha de ser. Una altra cosa que no s’ha fet bé, crec, és que un club també ha de ser molt transparent pel que fa a la gestió. El president ha de transmetre constantment als socis el que fa, respectant la confidencialitat de dades.

Jo vull explicar els projectes que he aportat al club. Crec que han crescut moltíssim. El president és responsable de tot, de les coses bones i de les dolentes. Per tant, l’única manera per assumir responsabilitats és sent president del Barça. A mi l’únic que em lliga al club és l’amor pel Barça. Faré autocrítica del que s’ha fet malament i seguiré endavant amb el que s’ha fet bé en aquests cinc anys.

Perquè si hagués deixat les meves responsabilitats, m’hauria beneficiat jo i no el Barça. Si no hagués tingut cap àrea de responsabilitat, hauria marxat, però en tenia una de clau, com és el futbol de base. Des d’allà podia sumar, des de fora no. He pogut garantir el model, primer fins al cadet, després fins al juvenil i els últims vuit mesos en el filial i el femení.

Teníem un equip bo i consolidat amb molts jugadors del planter. Ens havíem d’anticipar al relleu generacional mirant també al planter. Històricament, els millors resultats han arribat amb gent de la casa. Si tens dividit el futbol de base, no tens una visió global de tot el club. Si tu busques un jugador per al primer equip en una posició, has de mirar cap avall. Però no només al filial, també al juvenil. Per saber si has de fitxar o no. O has de buscar un reforç per pocs anys perquè en poc temps tindràs coberta la posició amb algú del planter. No pots fitxar gent que després faci de tap per a la gent de la casa. Has de tenir molt clara la línia de successió. Així ho hem fet aquesta temporada amb el filial.

Tinc entès que no. Ho veig molt positiu perquè em permet no estar pendent dels diners i poder comptar amb gent molt competent i de talent. Per fer l’equip de la candidatura, puc mirar més el talent que els diners. A més, em fa independent. De tot això, se’n beneficiarà el club.

Els ho vaig comunicar en l’última reunió de junta directiva i em van animar. Aquests últims dies no he parlat amb ningú.

És complexa, però normal quan d’un dia per l’altre et tanquen una aixeta de 300 milions d’euros, que és el que donaven l’estadi, les botigues i el museu. Això no hi ha club, empresa, institució que no ho noti. Una altra cosa és que no hauries de tenir una massa salarial tan alta. I això va associat, com he dit abans, a una política esportiva incorrecta. També dic que si demà es troba una vacuna, tots aquests ingressos es recuperaran.

Absolutament. Amb menys recursos, ben posats a la base, aconsegueixes tenir una massa salarial molt més controlada i una renovació de jugadors molt més fluida. Tu només has de fitxar jugadors que siguin molt millors que els de casa i en posicions que no tinguis cobertes.

Amb el meu model, això era evitable. És impossible encertar tots els fitxatges, però no pots cometre errades de 400 milions d’euros. Has de limitar el risc i això ho pots fer anant només a buscar les peces que et falten.

La que ja havia començat a desenvolupar. Jo vaig tenir la sort de conèixer en primera persona Laureano Ruiz, el millor formador que hi ha. Ell t’ensenyava a jugar a futbol. Per això aquests anys hem potenciat la formació dels entrenadors de la base, perquè són ells els que t’ensenyen a jugar. Per posar un exemple, vaig decidir que no hi hagués cap retribució per a cap entrenador del futbol de base lligada als resultats, tot són conceptes formatius. Si no tens els millors formadors, no pots tenir els millors jugadors. Si tu busques el talent jove, després l’has de fer créixer.

Tots els que entenen i han viscut aquest model sempre sumaran. En el club hi ha molts tècnics anònims que estan fent una gran tasca. Hem creat una àrea de metodologia que dirigeix Paco Seirul·lo que ha donat eines a tots els tècnics per millorar el talent. Amb ell i Joan Vilà havíem parlat molt fa uns anys. I em deien que tot anava bé fins a cadets, però després la cosa es torçava.

Per dues raons. Una perquè es va produir un tall en el pas de cadets a juvenils i ens marxaven molt bons jugadors. Faltava un disseny de carrera. Prendre decisions que motivessin els jugadors. Després, per apostar per gent de la casa s’hi ha de creure de veritat. Amb fets. Has de reforçar la figura de l’entrenador del primer equip i fer-li saber que l’alternativa sempre ha d’estar en el futbol de base.

Sí, però no perquè no fos un bon professional. Era crític perquè tenia una idea diferent de la del nostre model.

Aquest ha estat un dels motius de discussió constant amb la secretaria tècnica que hi havia. Per això, quan fa vuit mesos em van donar la responsabilitat del filial, vaig veure l’oportunitat de reconduir la situació dels fixatges que no milloraven gens el que teníem. Per això, tenim la plantilla més jove de la història del filial. I el mateix amb el juvenil, hem pujat directament set cadets al juvenil A. És creure en el talent independentment de l’edat.

Creixerà molt. Sé que hi ha molt debat pel dibuix, pel 4-2-3-1. El dibuix es veu només quan la pilota és al cercle central. Cruyff, Guardiola, Rijkaard, Koeman, tots tenen un model de joc amb la pilota com a protagonista. Koeman ho va viure en primera persona amb en Johan i ho té molt interioritzat.

Sí. Em semblaria una temeritat que al mes de gener algú s’aventurés a dir que Koeman no serà l’entrenador del Barça la temporada següent. Els projectes necessiten temps.

Tenim prou talent a la casa i jugadors que pugen molt forts per anar a buscar segones parts. No és sobre la taula.

Si guanyo, parlaré amb ell. Vull saber tot el que pensa. Sense aquesta prèvia em sembla un atreviment dir si el convencerem o no. Em sembla irreal.

És el millor jugador de la història del club i mereix continuar molts anys, però insisteixo: això mereix una conversa. Ell ha de dir el que pensa i jo li exposaria com veig el seu futur en el club.

Dins l’Espai Barça hi ha molts projectes. El Johan Cruyff –que ja està fet–, el Palau, el Camp Nou, un canvi brutal del barri de les Corts. Quan es va aprovar, la situació no era l’actual i el projecte ha canviat molt. Per això crec que s’hauria de tornar a sotmetre a la voluntat del soci. El Camp Nou s’ha de reformar. És indiscutible. El Barça mereix tenir un estadi millor. Després s’ha de mirar la manera de finançar tot el projecte.

Crec que no. S’hauria d’haver estat molt més contundent perquè les coses es van fer malament. Si soc president, depuraré responsabilitats d’un tema que va ser molt desagradable.

És soci del Barça? No. El Barça sempre serà el que vulguin els seus socis i, com a club, com a institució més important de Catalunya, estarà al costat del que decideixi el poble de Catalunya.