Barça

Diego i el Barça

Mor Maradona. La petjada de l’astre argentí en el FC Barcelona no és tan profunda com les que han deixat els altres mites de la història del futbol que han vestit de blaugrana

L’arribada de Diego Armando Maradona al FC Barcelona havia de suposar el pas definitiu cap al Barça triomfant que havia promès Josep Lluís Núñez, però no va ser així. A diferència dels altres mites del futbol que han vestit la samarreta blaugrana -Messi, Cruyff i Kubala-, l’argentí no va fer més gran la seva llegenda en els dos anys que va estar a Barcelona. En bona part perquè l’hepatitis que va passar durant la seva primera temporada i la greu lesió al turmell que va patir en la segona, per la criminal entrada de Goicoetxea, el van apartar dels terrenys de joc la meitat del temps. Amb tot, els seus números no són pas dolents: en els 58 partits que va jugar va signar 38 gols i 24 assistències.

El pas de Maradona pel Barça es recordarà també per les dues copes que va guanyar, pel regat humiliant a Sanjosé en la final de la copa de la lliga i pel gol estratosfèric a l’Estrella Roja, amb un preciós i llunyà xut bombat. En el seu moment, va ser el fitxatge més car de la història del futbol -1.200 milions de pessetes, poc més de set milions d’euros-, en un traspàs carregat de polèmica per la guerra que es va originar entre l’Argentinos Juniors i el Boca Juniors, que asseguraven ser els propietaris dels seus drets. Finalment, però, el juny de 1982, quan encara no havia complert 22 anys, el que era el futbolista més desitjant del món es vestia de blaugrana.

Dos anys més tard, el juny de 1984, seria traspassat al Nàpols per una quantitat semblat a la que el Barça havia pagat per ell.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.