Barça

JAUME GIRÓ

RESPONSABLE DE L’ÀREA ECONÒMICA DE LA CANDIDATURA DE JOAN LAPORTA

“Quan era a la banca, ja m’hauria agradat que tots els clients fossin com el Barça”

“Caldrà fer molta feina i molts sacrificis en els primers dos anys, però el Barça se’n sortirà”

Considera que a partir del 2017 es va perdre la disciplina financera perquè no es va gestionar bé l’ingrés per Neymar, es va gastar massa i va augmentar molt la despesa salarial

Ens hem de posar a treballar perquè abans de dos o tres anys la fotografia sigui diferent. Anàvem contra les roques
No està previst apujar els abonaments ni el preu del carnet. No demanarem cap esforç al soci, que ja n’està fent molts

Jaume Giró (Badalona, 1964) serà l’encarregat de revertir la situació econòmica del FC Barcelona si Joan Laporta guanya les eleccions. Un repte difícil i alhora apassionant per a aquest exdirectiu de La Caixa que ens rep al seu despatx, on es respira barcelonisme, amb una samarreta de Johan Cruyff dedicada, periodisme i cultura, amb una gran quantitat de llibres i cites d’autors i poemes escrites en les parets. Hi ha espai per un de magnífic de Miquel Martí i Pol.

Per què decideix incorporar-se al projecte de Joan Laporta?
Crec que és una aspiració que molts socis tenen. En el meu cas la tenia feia anys però per diverses raons no era el moment, per motius professionals, i quan vaig veure que tenia la llibertat personal de fer-ho vaig parlar amb el Jan i ens vam posar d’acord de seguida.
La família no l’ha advertit d’on es fica? Amb els problemes que té ara el Barça?
La meva dona sap, i hi està acostumada, que sempre m’he anat complicant una mica la vida, i més del que ella voldria. Vam tenir una conversa un dia sopant i em va donar suport, malgrat no veure-ho clar. Però em fa confiança i sap que, si m’hi fico, és per un tema de cor. Hi ha coses a la vida que si les penses només amb la raó no les faries, però he de dir que la majoria de coses que valen la pena a la vida no les fas només amb el cap.
El seu barcelonisme li ve des de petit?
La veritat, ara que s’estan fent perfils dels candidats i de directius veig que soc bastant antic com a soci perquè soc el 20.150. Al Jan el vaig conèixer el 2005, quan el meu pare i jo vam fer 25 anys de socis; és a dir, ara farà 41 anys que sóc soci. El meu pare em va fer soci en aquella època que guanyant la copa del Rei i el Madrid ja érem feliços o gairebé. Dels millors records que m’enduré n’hi ha molts de relacionats amb el Barça. Els moments en què passava més hores amb el meu pare era al futbol, els diumenges a les cinc de la tarda, quan encara feien cigalons al bar del camp. Era una estona meravellosa. I després ho he fet amb les meves filles.
Molt content no deu estar amb l’últim resultat.
Són moments molt difícils per al club. Fa molts mesos que no hi ha un govern, i els jugadors i l’entrenador estan en una situació de molta dificultat i fan el que poden.
Ara deia que fa mesos que no hi ha un govern. Ha estat una errada, veient que s’han celebrat eleccions a Catalunya, que no és fessin les del Barça? S’ha perdut molt de temps?
Jo, com a membre d’una candidatura, no puc dir que és una errada, però sí que puc dir que em costa molt d’entendre-ho. No li trobo una explicació lògica però cal respectar les decisions que es prenen. El que ens sap més greu és allargar la situació d’interinitat del club. El 24 de gener gairebé ja era el límit del que fixaven els estatuts. Al Barça hi ha molta gent treballant pensant en incerteses i no és bo. Afortunadament ja s’acaba i el soci ja està votant per correu. I ho està fent amb més informació que mai.
La situació econòmica és tan greu com es diu?
Estudiant i llegint la memòria que ens va donar la comissió gestora tenim la fotografia del 30 de juny passat. Ara segurament és pitjor. Tenim un deute important, de 1.173 milions d’euros, és el deute brut perquè tenim coses a cobrar. El net són 488, però el deute brut a curt termini són 730 milions. D’aquests 488 milions d’euros del deute net hauries de restar els que s’han de pagar pel que els estatuts preveuen com a obres d’immobilitzat material extraordinari. Això t’ho permet treure del ràtio a complir. En aquest cas, hi ha els 91 milions de l’estadi Johan Cruyff, que es podrien restar d’aquests 488. En queden uns 397 i sobre això és sobre el que s’aplica la ràtio del deute sobre el teu resultat operatiu. Ha de ser màxim d’un 2% i en aquest cas és d’un 3,64%.
El problema es fa més gros a partir del 2017?
A partir d’aquell any el club perd la disciplina financera. Puja molt la facturació però al mateix ritme ho fa el deute i el benefici va baixant. I ens trobem que el juny de l’any 2020 hi havia una situació de patrimoni net que el juny del 2021 ja serà negatiu. Seran dos anys seguits de pèrdues; el primer, 97,3 milions, i aquest, entre 180 i 200, i més aviat seran 200. Els fons propis no ho suporten i entrarem també en un problema de balanç. Això, qui entri ho haurà d’atacar amb força. És una situació delicada i encara més per a un club que és dels socis.
En una societat anònima esportiva això no seria tan greu?
El Barça no ho és ni ho serà mai. El primer que va demanar Joan Laporta, i ho vull dir clarament, quan ens va reunir a tots, és que féssim un model de gestió sostenible que permeti mantenir el club amb el model de propietat actual. Això marca el nord de tota la resta. Haurem de canviar coses perquè això sigui possible perquè amb el nivell actual de despesa no és possible. Haurem de refinançar el deute, reduir la despesa, generar més ingressos, restablir la liquidat i revisar el pressupost actual perquè no serà realista perquè, malauradament, no es podrà complir.
La disciplina financera es perd quan marxa Neymar?
Això és el que els anglesos diuen “la maledicció de la riquesa sobtada”. Quan en una empresa o família, de cop, entren molts milions, molt sovint no ho gestionen bé i, en comptes de ser una benedicció, es converteix en una maledicció. L’any 2017 passen dues coses. Una, Neymar marxa per 222 milions d’euros al PSG i la segona, el Barça puja de cop la massa salarial i es fan fitxatges a preus molt importants. Perquè tu pots fitxar un jugador a un preu molt elevat però no tres. Això no ho pot fer ni un club d’aquests que són propietat de fons sobirans. Allà comença a empitjorar tot. La Covid no genera el problema, l’agreuja.
Les amortitzacions de jugadors seran un altre problema?
Fins a l’any 2017 eren de 67 milions d’euros, després passen a 120, 150, 170 i aquest any 186,7. Només en amortitzacions. El que tu has fitxat ho has d’anar amortitzant en funció dels anys de contracte. Si fitxes un jugador de 100 milions d’euros amb un contracte de quatre anys vol dir que cada any has d’amortitzar 25 milions. I són uns diners que, a diferència del deute bancari, que pots renegociar per passar-lo de curt a llarg, amb les amortitzacions la llei de comptabilitat t’obliga a passar-les al compte de resultats. Les pròximes quatre temporades, comptant aquesta, tenim una mitjana d’amortitzacions de 150 milions. I encara hem de pagar diners de fitxatges. S’han de pagar moltes coses. I no pots deixar de pagar perquè el Barça no pot entrar en morositat perquè perds la credibilitat.
Hi ha la massa salarial. Serà complicat poder-la rebaixar?
La massa salarial era de 335 milions l’any 2017 i avui és de 522. Grans clubs d’Europa estan encara avui en 335. El Bayern i el Madrid, per exemple. I han guanyat títols. Jo crec que els jugadors són molt conscients de la situació. Els jugadors estan en el millor club d’Europa, estan molt ben pagats i saben que el club està passant per una situació crítica i tothom sabrà que s’haurà de reajustar a la nova situació.
Ens hem d’anar oblidant de grans noms, com ara els que ja han aparegut de Haaland o Mbappé?
No hem dit noms durant la campanya ni ho farem ara. Només dic que no podrem fer el que volem, sinó el que puguem, sobretot al començament. Si amb 1.173 milions d’euros de deute comences a parlar de noms potser els bancs sí que et diuen que estàs boig. Més l’Espai Barça per fer, més el Palau. Hem de generar molt per pagar tot el que s’ha de pagar. Quan un té un problema molt gran, el primer que ha de fer és anar-lo fent petit. No el pots fer desaparèixer de cop. Reduir despesa, refinançar el deute... Amb els executius que hi ha al club ens hem de posar a treballar perquè al cap de dos o tres anys la fotografia sigui diferent. Amb la dinàmica que anàvem fins ara, anàvem directes cap a les roques.
De tots els problemes, el més fàcil és renegociar el deute?
No hi ha res fàcil, però el Barça té uns actius meravellosos com a club. Tot el patrimoni i també una història de solvència i per això els bancs se’n refien. Si t’asseus amb ells tens moltes possibilitats de refinançar, però fer-ho no és fàcil perquè al que està a l’altre banda l’has de convèncer que tens un bon pla de negoci i evidentment se l’han de creure.
Vostè que ha estat a l’altra banda, al sector bancari. Si fa uns anys li hagués arribat el Barça amb la fotografia actual que ha explicat, com a banquer què hauria fet?
Com a banc li hauria dit: “Vostè té una situació molt delicada però ja m’agradaria a mi que tots els clients fossin com el Barça.” Que el soci tingui la tranquil·litat que l’equip de Joan Laporta sap com arreglar aquesta situació. Caldrà fer molta feina i molts sacrificis en els primers dos anys, però el Barça se’n sortirà. Però hem de saber, i fer l’esforç per admetre-ho, que no serà com fins ara.
I amb aquests maldecaps, com encaixa Messi?
El president Laporta parlarà amb ell i farà tot el possible perquè continuï. Leo Messi és un actiu. Quan van sortir aquelles portades, a les quals ja estem acostumats, no va ser una casualitat. “El contrato faraónico que arruina al Barça”. Doncs ni és “faraónico” ni “arruïna el Barça”. Messi et genera moltes coses, pels patrocinadors, pel ticketing. Els ingressos del Barça són uns amb el Leo i uns altres sense ell. I, per tant, jo crec que el Leo haurà de tenir una conversa amb el president, que farà tot el que pugui raonablement perquè es quedi.
El termini raonable per sortir d’aquesta situació seran aquests dos anys dels quals parlava?
El primer que haurem de fer, un cop refinançat el deute i ajustada la despesa, és aconseguir un exercici amb benefici. Perquè vindrem de dos exercicis amb pèrdues i amb dos d’anteriors que es van arreglar a finals de temporada amb dos intercanvis, Arthur-Pjanic i Cillessen-Neto. Quan fas operacions d’aquestes incorpores la venda de cop i l’altra la divideixes pels anys de contracte que té, i d’aquesta manera intentes que hi hagi una diferència positiva.
I s’ha de fer l’Espai Barça.
Si hi ha un projecte estratègic per al Barça, no per aquesta junta, sinó per les pròximes generacions, és l’Espai Barça. Tots els clubs que són competidors directes nostres estan fent un estadi, o ja el tenen, d’unes característiques que permeten que sigui una font d’ingressos importantíssima per al club. Amb una zona de botigues, restaurants, d’hospitalitat per a empreses. És un projecte prioritari per a nosaltres. Anem molt tard, però l’abordarem com més aviat millor.
I el finançament?
Hi ha una estructura feta que s’haurà de repassar de 825 milions d’euros amb Goldman Sachs, dels quals ja s’han utilitzat 91 milions per a l’estadi Johan Cruyff perquè en aquell moment la junta va veure que li feien falta uns recursos i va demanar a Goldman que d’aquell import global per a l’Espai Barça li fes un crèdit pont per finançar l’estadi. S’havia de pagar el juny del 2020. No es va poder pagar i es va passar al juny del 2021 i, si no es pot pagar, que és el més probable, s’haurà de negociar amb Goldman un any més. Repassarem les condicions i mirarem la lletra petita. És una estructura financera que et permet començar a pagar a Goldman, i no és només Goldman perquè també hi ha dos bancs d’àmbit estatal que en formen part amb un 25% de l’import, un cop està acabat i comences a fer ingressos incrementals respecte al que feies. De la previsió de 150 milions d’incrementals, 50 anirien als bancs i, si en fas 100, n’hi continuarien anant 50 fins a tornar el que t’han deixat. No és un mal disseny d’operació, però falta mirar la lletra petita. El que es pugui millorar, ho millorarem.
Expliqui la proposta dels bons, que tanta polèmica ha generat.
És una manera de finançar el deute que fan moltes empreses, grans o pimes. Avui mateix s’han fet moltes emissions de bons per part de moltes empreses del país. Això consisteix a fer que, quan tens una necessitat econòmica en què t’has d’endeutar, pots anar a un banc comercial o anar al mercat de bons de fons de pensions a llarg termini. Són de màxima solvència i ells no busquen una rabiosa rendibilitat, sinó un llarg termini. Companyies d’assegurances i fons de pensions que busquen entitats solvents com ara el Barça o d’altres, que compren una part del deute perquè ells després, en funció de com està l’Euríbor, et cobren un tipus d’interès, que ara està millor que el 2018 o el 2019; ells tenen unes vídues, com es diu en l’argot financer, perquè busquen rendibilitat a llarg termini. És una cosa segura, no té risc i és complementari al deute bancari. Si tu ja tens un deute amb el banc i retardes el pagament i demanes més diners, els tipus d’interès pugen. I nosaltres hem de buscar la millor rendibilitat per al club. El soci no ha de tenir por i ja ho hem fet. D’aquí a dos anys haurem de pagar 200 milions.
En aquesta situació, és possible que s’arribi a demanar que el soci ajudi el club amb diners?
Al soci no li demanarem cap esforç, que ja n’està fent molts i des de tots els punts de vista. Si esforç suposa incrementar el preu dels abonaments o del carnet, això no ho tenim previst de cap manera. Tenim una crisi econòmica i una crisi sanitària que han fet que el soci no pugui anar a l’estadi, i només faltaria que li demanéssim una derrama o pujar els abonaments. El que sí que hem parlat és de fer aportacions lliures i voluntàries per als socis de tot el món a canvi d’una experiència Barça, que ara no puc explicar. Però seria un tema especial i singular per a aquells socis que vulguin fer una aportació petita, voluntària i lliure.
Quan algú et dona 100 milions pel 49% del Barça Corporate, vol dir que en val el doble?
Els hi explico el que hi ha ara. La comissió gestora té dos fons d’inversió que han fet una oferta de 400 milions d’euros pel Barça Corporate. Pel 100%. El valoren per aquesta quantitat. Està escrit en una carta, que fan una oferta pel 49% per 200 milions. D’aquests, 100 els paguen en cash i els altres 100 diuen que els invertiran a desenvolupar el Barça Corporate. I que ho faran ells. Però potser nosaltres som els que hem de decidir on invertir, si en el Barça Studios, l’Innovation Hub o on sigui. Aquesta és l’oferta que hi ha i la nova junta haurà de decidir. Aquesta és una oferta que et permetria salvar el problema de tresoreria que hi ha al maig. Això és allà i s’haurà de decidir si val això o val més. Nosaltres ho hem estudiat i, tal com està, no és el que més ens agrada. En el Barça Corporate veiem important que hi hagi un soci estratègic, però un d’especialitzat en cada una de les quatre potes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.