Barça

MARIA ELENA FORT

MEMBRE DE LA CANDIDATURA ESTIMEM EL BARÇA

“Em van dir que jo era un dany col·lateral d’una guerra amb Laporta”

“No oblidaré mai el que ens van fer amb aquella acció civil de responsabilitat. Ho vaig passar molt malament, però vull tornar per ajudar el club que m’estimo. A ells, no els faria el mateix; no vull que ningú passi el que jo vaig passar”

Advocada i molt culer
Maria Elena Fort és advocada de professió i culer des d’abans de néixer, com ella diu. Té el número de carnet de soci més baix de tots els integrants de les tres candidatures, el 8.297
Som els únics que hem treballat una alternativa per a l’Espai Barça i que hem parlat clar. Caldrà triar: jugar a casa cinc anys però amb incomoditat, o jugar un temps fora i fer un gran estadi en dos anys i més econòmic

Maria Elena Fort (Barcelona, 1970) va ser directiva del Barça entre els anys 2008 i 2010. Ha estat diputada de Junts per Catalunya al Parlament entre el 2019 i el 2020. Tot i haver passat sis anys de la seva vida més que angoixada per l’amenaça d’una acció civil de responsabilitat que li demanava tres milions d’euros, aspira de nou a servir el Barça. És l’única dona de la candidatura Estimem el Barça, que encapçala Joan Laporta.

Se sent sola?
No, en absolut. No crec que això sigui qüestió de quantitat. El més important és que cadascú faci bé la seva feina. Que m’agradarien més dones en la candidatura? Sí.
Per què costa veure dones en les candidatures i a la llotja del Barça?
Perquè el problema ve d’abans. Només hi ha un 26% de sòcies. És molt difícil fer juntes paritàries, per exemple, si només un quart de la teva massa social són dones. S’ha de fer una feina prèvia, que és implicar les dones en el dia a dia del Barça.
I això com es fa?
És un procés llarg i ningú té una vareta màgica per fer-ho. He pensat coses, com ara que les famílies monoparentals o les nombroses tinguin bonificacions per ser sòcies quan ho siguin tots els membres de la família. Perquè allò tan arrelat en la nostra societat, que l’home és qui va al futbol, canviï i hi vagi també la dona, tota la família. Serà important en aquest sentit l’Espai Barça: que no hi vagis només a veure un partit dues hores, que hi pugui anar tota la família a passar el dia com va a Port Aventura, per exemple.
És l’única dona de la candidatura, però Joan Laporta diu que és la presidenta ‘de facto’.
Perquè tenim bona relació i em té en consideració. El conec des de fa molts anys, quan em vaig presentar com a voluntària per fer d’interventora en les eleccions d’Àngel Fernández contra Núñez. Ell anava a la candidatura. Després, quan fan l’Elefant Blau, em truquen i m’incorporo al grup. I des d’allà.
Es veu com a vicepresidenta?
No. Seré directiva i Laporta ja decidirà quin càrrec tinc.
Serà responsable de l’Espai Barça, que no és poc. Què s’ha de fer?
És una prioritat, perquè és molt important dins el projecte econòmic i per als ingressos de futur. És més urgent, però, entendre on som i repensar algunes coses que es podrien millorar. Com a mínim, tenir més opcions per escollir. Els experts ens diuen que simultaniejar obres i partits és extremament complicat. Algú ha de posar sobre la taula que hi ha una opció diferent, perquè aleshores tot serà més ràpid i més econòmic.
O sigui, anar un temps a jugar a Montjuïc.
Crec que en cap moment vaig dir el dia de la presentació res de Montjuïc, però es va donar per fet que deia d’anar a jugar allà. No sé si hem d’anar a Montjuïc o ens hem de quedar a casa, però hem de plantejar una opció més ràpida i econòmica. Som l’única candidatura que ha treballat aquesta alternativa, que ha estat prou clara i que ha dit al soci que s’haurà de prendre una decisió. S’haurà de triar entre estar a casa però amb poca comoditat durant cinc anys o jugar un temps fora però fer un gran estadi en dos anys i més econòmic. Ho haurà de decidir la junta o els socis en un referèndum.
I del finançament de Goldman Sachs, què me’n diu?
En això, hi ha treballat més la part econòmica de la candidatura, però, pel que sé, la música no sona malament. Sembla una fórmula viable, perquè no hi ha garanties patrimonials pel mig. Tu tindràs un retorn econòmic amb el qual pagaràs el préstec. Sembla una bona fórmula, però si guanyem haurem d’estudiar-ho tot. Quan parlem de repensar, hem de tenir un projecte que aposti per la sostenibilitat, per l’agenda 2030 i les ODS, com demana Europa i el món. Hi ha molts fons i molta gent decidida a invertir en obres icòniques que apostin per la sostenibilitat. No podem perdre aquesta oportunitat.
Quan vostè era directiva ja hi havia un projecte, el Foster. Hem arribat al 2021 i tot continua igual.
Hi ha una primera part, que és que la junta que va entrar no volia saber res del que havia fet la junta anterior i va preferir començar de zero. Després, no hi ha hagut prou lideratge per tirar endavant l’Espai Barça. I això ha perjudicat molt el Barça. Som l’únic club important que no té un gran estadi, i això ens resta competitivitat. La part positiva és que, tal com ho farem ara, tindrem un camp que donarà mil voltes als altres.
Després de tot el que va patir, per què torna a voler ser directiva?
Soc culer abans de néixer. El meu pare em va fer sòcia el dia que vaig néixer. Per a mi el Barça és una manera de viure, i quan et donen la possibilitat de poder ajudar el club des de dins, no t’ho penses. És una decisió de cor. O d’estómac.
Va entendre aquella acció civil de responsabilitat?
Mai. Només la vaig entendre com una revenja personal.
Vostè ho va passar molt malament.
Molt. Ho vaig poder suportar perquè sabia que no havíem fet res malament i que ens donarien la raó. Per això, quan un divendres de desembre del 2016 em van plantejar un pacte, m’hi vaig negar. Jo no havia fet res malament.
Hi ha una data que no oblidarà mai.
El 25 de maig del 2017, quan van desestimar l’acció. Íntimament, vaig sentir un gran alleujament; vaig plorar molt, d’alegria. Havien estat cinc anys molt durs. Vaig pensar molt en els que ja no hi eren.
Va viure de manera diferent el barcelonisme aquells anys?
Emocionalment, t’aïlles bastant. Viure amb una demanda durant sis anys que et demana tres milions d’euros més interessos, et limita la vida. Penses que el Barça t’ha posat una demanda. No vols que perdi, perquè és el teu club, però te n’allunyes una mica emocionalment.
Perdona? Oblida?
No oblidaré mai. El dia de la primera sentència, l’octubre del 2014, feia quatre dies que havien dit al meu marit que tenia un càncer, i no el superaria. No puc oblidar.
Si guanyen les eleccions, faria el mateix?
No, perquè ho van fer de manera indiscriminada. Em van arribar a dir que jo era un dany col·lateral d’una guerra personal contra Laporta. No vull que ningú passi el que jo vaig passar. O la família Borràs. Si s’han de prendre decisions, hi ha altres opcions.
Ha estat diputada. Què és més difícil, ser diputada o directiva del Barça?
Tenen similituds, perquè tant si estàs al Parlament com a la directiva del Barça, treballes pel bé comú, dels ciutadans o dels socis, però és més difícil ser diputada.
Què ha de fer el Barça respecte a Catalunya?
Ser al costat del poble i del país.
Va veure bé que es jugués l’1 d’octubre?
No. No s’hauria d’haver jugat i s’hauria d’haver fet un comunicat per dir que el Barça protestava i no jugava perquè pels carrers de Catalunya s’estava pegant a la gent. I això no és fer política. És fer país.
Hi ha un candidat que diu que no s’ha de votar la nostàlgia.
La nostàlgia és un bon record. Així que respecto totes les campanyes, però crec que s’equivoca.
L’altre va votar a favor d’aquella acció civil de responsabilitat.
Ho sé. Vam tenir una conversa que em guardo per a mi. Sé el que vol i com entén el Barça, i no coincidim en absolut.
Per què Laporta?
Perquè el Barça és passió, i perquè som en un atzucac que necessita experiència. Ell és l’experiència. El Barça necessita alegria. És la lona. No és una cosa aïllada. Representa com s’ha de gestionar el club. Amb alegria.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)