Barça

JOAN LAPORTA

CANDIDAT A LA PRESIDÈNCIA DEL FC BARCELONA

“Ahir vaig somiar que Messi es quedava”

“On s’ho passarà millor que en el Barça? I encara més, amb mi de president. A un candidat no el coneix, i a l’altre l’assimila amb la junta sortint, que el va enganyar”

“Soc independent. A mi no em controla ningú, i això no agrada a segons qui”

Joan Laporta (Barcelona, 1962), soci del Barça número 13.352, aspira a ocupar a partir de diumenge el lloc a la llotja que ja va ser seu entre els anys 2003 i 2010. Vol tornar a ser president “per tornar l’alegria al club”.

S’afronta millor la recta final de la campanya després de la remuntada contra el Sevilla?
Sí, la veritat és que la remuntada ha estat una injecció i un estímul molt gran. Perquè al Barça li convé tornar a enganxar-se als títols, i ara tenim la possibilitat de guanyar-ne un.
Era necessària una alegria així?
El barcelonisme ho necessitava. I també, si em permeteu, els candidats. Perquè arribem i ens tocarà refer moltes coses, però tindrem l’al·licient de poder guanyar algun títol.
Els van convidar a tots tres a la llotja. Va prendre mides?
El lloc on estàvem et permetia alliberar més la tensió, perquè vaig passar nervis. Soc dels que pensaven que arribaríem a la pròrroga. Els gols els vaig celebrar. És molt diferent de quan estàs a primera línia. Celebrar els gols t’allibera molt de l’estrès i els nervis que passes en un partit tan emocionant i èpic.
La setmana, però, no va començar bé.
Màxim respecte per la presumpció d’innocència i per les actuacions policials i judicials. És una mala notícia per al Barça a tots els nivells, perquè té transcendència internacional i afecta persones que han tingut responsabilitats en el club. Són coses que no s’haurien d’haver fet mai, si és que es confirmen.
Creu que hi ha hagut voluntat per fer-ho en la setmana de les eleccions?
Per part dels Mossos estic segur que no. Aquest tema feia temps que s’estava investigant. Crec que l’actuació entra dins de la normalitat. Jo imagino que, ateses les detencions que han fet, volien que fos en aquest període i no passades unes eleccions, que semblaria estrany. És un tema que pertany al passat, i jo crec que el barcelonisme ja el tenia descomptat perquè va ser un dels detonants perquè la junta anterior marxés.
El seu nom apareix com un dels difamats.
Sí. Però per experiència, tinc la pell més gruixuda. No m’agrada que m’ho facin, però m’ho han fet més vegades. No és que no em molesti, que sí que ho fa, però no ho fa més del compte.
El ‘Bartogate’ és una de les evidències que el 2015 la gent es va equivocar?
La gent vota sobre la base de la informació que té o les sensacions, i no ha de conèixer forçosament segons quines coses que sí que coneixem els que hem tingut responsabilitats en el club. Jo el 2015 ja ho vaig dir. Vaig advertir que no aniria bé perquè el model de club que plantejaven no despertava confiança. Vaig deixar un dels millors llegats que es poden deixar en un club, i no el van aprofitar. Sí que ho van fer en el tema esportiu, però després van anar per uns altres camins. I amb uns apriorismes que els han portat on els han portat. Malauradament el temps m’ha donat la raó. Aquell dia ja va començar aquesta campanya.
Se li ha fet llarga?
No. Jo volia votar el 24 de gener i s’ha demostrat que ho hauríem pogut fer. No es va fer, i ho vaig acatar amb esportivitat. Volia votar perquè el Barça necessita un president i una junta directiva. Ho necessitava el 24 de gener i abans de Nadal també. Hauríem tingut més temps per fer més coses. Ho vaig acceptar, vaig reorganitzar la campanya i ara estem a punt de votar. El que sí que espero és que no posin traves al fet que els socis anem a votar, perquè el certificat d’autoresponsabilitat ho permet.
Necessita el Barça el seu optimisme?
Possiblement sí. Estic convençut que amb la força que entrarem podem fer que aquestes coses que han perjudicat la reputació del Barça quedin en un cinquè pla. Hi ha moltes coses a fer quant a recuperar el pes específic del club en el món del futbol. Recuperar un model de club que va agradar, i no només als milions de barcelonistes que tenim, sinó als milions d’aficionats del futbol. Va agradar als organismes que regulen el futbol, és una manera de ser diferent. Les institucions les fan les persones. Jo tinc molts defectes però tinc alguna virtut, i estic amb moltes ganes de fer-ho. Tinc ganes de treballar, de revertir la situació econòmica, de sanejar el club. Estic segur que ho farem perquè ja ho vam fer el 2003. El que s’ha de fer molt bé és construir el Barça dels propers deu anys.
Creu que la lona va ser un cop perquè va fer pujar l’autoestima als barcelonistes?
La lona va marcar un abans i un després. Estàvem mancats d’algunes actituds que estimulen el barcelonisme, i la lona ho deia clar amb el seu missatge. “Ganas de voler a veros”. I ganes de tornar a competir i de demostrar que el Barça és el millor. Aquest desafiament amb respecte és una mica el que necessitava la gent. Tenim ganes de tornar l’alegria al barcelonisme. Jo hi insisteixo durant la campanya, estic decidit que torni l’alegria, aquelles nits màgiques, les emocions que ens fan vibrar i divertir-nos.
Per què creu que Víctor Font s’ha centrat tant en vostè durant la campanya?
Deu veure que no li acaben de sortir les coses i ha d’entrar en aquesta dinàmica. Jo respecto els altres dos candidats. Nosaltres anem amb el nostre missatge, el nostre projecte, que ja es va aplicar del 2003 al 2010 i que va funcionar molt bé i va ser un èxit. Aquest l’hem renovat, modernitzat, l’hem millorat, i per això estic molt convençut que anirà bé. Perquè ja ho he fet i perquè tinc la força i les ganes per tornar-ho a fer. L’equip que porto vivim el club intensament, patirem, si cal, i el defensarem allà on sigui.
Toni Freixa va dir que ell també havia parlat amb Xavi. Vostè ho ha fet?
Sí, és clar. Jo amb el Xavi hi tinc una relació personal molt bona, i ell està amb el neguit que ha d’organitzar la seva vida, sap que és un actiu del barcelonisme, i a mi m’ha insistit en això. Jo ja li vaig dir que no patís, que per molt que hi hagi un candidat que vulgui basar tot el seu projecte en ell, jo sé que és un actiu del Barça i en el moment que el meu equip ho consideri, amb el Xavi, sabrem trobar el moment. Nosaltres tenim l’equip molt definit i tenim les coses clares. Koeman té contracte en vigor, és un gran del Barça i em mereix tot el respecte. La remuntada contra el Sevilla va ser un punt d’inflexió més perquè les coses acabin sortint millor. En l’ambient de l’equip es torna a fer pinya, es veuen abraçades significatives i es veuen celebracions com ens agrada veure.
I amb Jordi Cruyff, també hi ha parlat?
Sí, però no tinc cap compromís amb ningú. Vull coherència i no vull donar noms ni de jugadors, entrenadors, secretaris tècnics. En el cas del Jordi, jo li he explicat com ho tindrem organitzat, però el Jordi és a la Xina i com sabeu té contracte. Ja li he dit el que penso, i si té previst en algun moment tornar a Barcelona, segur que si està a disposició podrem parlar. Però primer vull respectar els que ja hi són. Vull parlar amb el secretari tècnic, amb Koeman, amb els jugadors, els empleats, els executius. Sé per experiència que si fas segons quines coses a meitat de temporada pots fer que tot salti pels aires. S’ha de treballar de forma serena i esperar a final de temporada. I si calen millores, es faran.
Va afirmar que Messi només seguirà si vostè és president.
Vaig fer un joc de paraules, però potser sí que va quedar així. El que sí que crec és que amb mi tindrà molta més confiança per quedar-se. Estic convençut que la proposta que li faci li agradarà. Avui he somiat que es quedava. No me’n recordo gaire, dels somnis, però després del partit d’ahir he pensat: s’ha de quedar, ens ha d’ajudar, i ell sap que amb mi, quan li toqui acabar la seva carrera esportiva, sortirà per la porta gran. Serà un dels meus objectius prioritaris. Me l’estimo massa per no intentar que es quedi en el Barça, per evitar que vagi a clubs estat. On s’ho passarà millor que al Barça? Enlloc. I amb el Barça amb mi de president, encara més. Sí que és veritat que els altres candidats no tenen la relació que jo tinc amb el Leo. A un no el coneix i a l’altre l’assimila amb el que ha patit durant un temps, i és que l’han enganyat. Jo tinc molt bona relació amb ell, ens respectem i sempre he volgut el millor per a ell. Segur que tindrà en compte la nostra proposta. Econòmicament no podrem competir amb les ofertes que tindrà, però farem un esforç dins les nostres possibilitats.
Què pot aportar Mateu Alemany al Barça?
Un perfil com el de Mateu Alemany pot aportar coneixements des del punt de vista executiu. En Mateu està al dia del món del futbol. Tinc molt bona relació amb ell, i coneix tothom, mereix el respecte de persones que estan en càrrecs importants del món del futbol. Tothom m’ha dit que seria una gran contractació. No hi ha cap compromís, però sí que m’agradaria que si guanyem, parlem. Perquè és una persona que tinc identificada amb un àmbit del club on podria ser molt útil. Coneix el futbol i si entra no hauria de passar per cap període d’adaptació. En Mateu també ha fet de president i té molt bones relacions i també domina el tema executiu.
Una de les crítiques que li fan és que si vostè és president, la política entrarà en el Barça.
Si aquest és l’únic argument que tenen, que s’ho facin mirar. Jo soc una persona independent de grups polítics, mediàtics, econòmics i socials. Potser això per a mi és un avantatge, però a vegades pot ser un inconvenient, perquè no em controla ningú, i a segons quins nivells els agrada controlar-ho tot, i a mi no em controlen. Sempre he tingut una personalitat molt marcada, i això fa que potser generi certes sensacions que als que volen controlar-ho tot no els agradi. En el meu Barça hi cap tothom però jo no deixaré de ser el que soc ni de pensar el que penso. Tothom ho sap. El Barça amb mi no pot estar d’esquenes a la realitat que viu el país. Però no entenc la política com la política de partits, que és per on van alguns. De fet, hi ha decisions que no entenc. A vegades sembla que no vulguin que es voti en les eleccions del Barça.
Sandro Rosell va afirmar que influiria en les eleccions. Li ha sorprès el seu silenci?
No hi he pensat, la veritat. Fa un temps vaig tenir una conversa amb ell i va veure que jo estava decidit a presentar-me, i em va dir: “Que et vagi bé.”
Com veu Víctor Font?
Penso que no coneix prou la realitat del club. Personalment no tinc cap crítica Al contrari, tant a ell com a Freixa els respecto perquè han tingut la valentia de presentar-se. En Víctor, com deia, no coneix prou la realitat del Barça i entra en moltes contradiccions, li falta credibilitat per encapçalar un projecte amb un pla en què un paper ho aguanta tot. Ha caigut en contradiccions, desmentiments, rectificacions, en el cas del Xavi és clamorós. I ell ha preferit aguantar la posició, però se li ha anat desmuntant. Quan va dir que si Koeman guanyava el triplet li era igual, que el Xavi seria el seu entrenador, després de set anys de treballar va haver d’esmenar-ho i dir que el Koeman seria l’entrenador i el Xavi, el mànager general. Això són coses de no conèixer la realitat del club.
I Toni Freixa?
El Toni és futbolero. Està en una situació en què intenta agafar el seu espai, és molt tècnic, però no pot evitar elogiar el que s’ha fet perquè ell ha participat del model de club que hi havia. El veig com una marca blanca de la junta sortint perquè aquella junta era hereva de la que ell va estar. El veig, i li he dit, i no amb ganes de tocar-li el voraviu, amb una amargor i un ressentiment a dins del Barça que van rebre. I la veritat és que per molt que repeteixi unes coses que no són veritat, jo mai deixaré d’estar orgullós del Barça que vaig deixar. És un punt que no li aporta res. Seria molt més feliç si no estigués obsessionat amb el Barça que vaig deixar. Ells van poder disfrutar esportivament d’aquell Barça.
Què farà el primer dia si és president?
Saludar els empleats i les empleades del club. Els agrairé la feina que han fet en un moment de desgovern del club, i a sobre imagineu el que han hagut de patir quan ve la policia a fer un escorcoll i requisar documents i material informàtic. Sort que tenim uns empleats que són molt culers, que són propietaris també del club perquè la majoria en són socis. És d’agrair, i els ho tinc molt en compte.
Anirà la setmana que ve a París?
Sí. M’ha convidat Carles Tusquets en el cas que guanyi les eleccions.
Per què s’ha de votar Joan Laporta?
Perquè tornarem a fer que el Barça sigui sostenible econòmicament, que l’aficionat del Barça estigui tranquil, que això està assegurat, i això farà que els socis i sòcies seguim sent propietaris del club, i perquè tornarà l’alegria al barcelonisme. Sé com fer-ho. El Barça tornarà a ser reconegut, estimat, admirat, respectat. Tinc l’experiència d’haver-ho fet i tinc les ganes de tornar-ho a fer. I ara mateix això és un factor cabdal. I a més, estimem el Barça.

El tercer grau de LuIS Martín

Quin va ser el seu primer partit al Camp Nou?
Recordo que jugava Pujolet, que m’encantava. Olivella, Charly. Era molt petit. Tenia cinc anys. L’any 67.
On estiuejava de petit?
A Castelldefels.
Què volia ser de gran?
Futbolista del Barça.
De quin color era la seva primera pilota?
Blanca amb pentàgons negres.
De què jugava vostè?
De 9, caient a l’esquerra.
De qui era el pòster que tenia a l’habitació?
Del Johan.
De qui és ‘Oda a Plattko’?
De Rafael Alberti.
Qui va estar a un pam de la glòria?
És un llibre d’Antoni Bassas.
Qui va ser el capità a Wembley 92?
Zubi, que va cedir a Alexanko aixecar la copa.
On va néixer Lluís Carreras?
A Sant Pol de Mar.
Qui va ser el primer internacional espanyol del Barça?
Zamora o Olivella. Zamora.
A quin poble de Catalunya té un carrer Johan Cruyff?
Vallfogona de Riucorb; vaig ser a la inauguració.
Què fumava Cruyff?
Camel sense filtre.
De què jugava Landaburu?
De migcampista.
Per què Guardiola portava el 28 en el Brescia?
Per alguna cosa relacionada amb la seva filla. O per 14x2=28.
On va dormir el dia que el Barça va guanyar el primer mundial de clubs?
Era a Abu Dhabi, però no vaig dormir.
Quants carnets paga?
El meu i el dels meus tres fills.
De què fan olor els núvols?
No ho sé. No m’he tirat mai en paracaigudes per estar-hi a prop.
Què esmorza?
Suc de taronja, un entrepà de truita o pernil i un cafè.
Com li agraden els ous?
Ferrats i crus.
Peix o carn?
Soc més de carn.
Dorm amb pijama?
Sí.
Eslip o ‘gayumbos’?
Eslip, que agafi bé.
Des de quan no va a missa?
Hi vaig una vegada a l’any, per Nadal, amb la meva mare.
Recorda la seva primera moto.
Una Derbi Variant que vaig canviar per una Vespino.
I la seva primera ressaca?
De ben petit, amb dotze o tretze anys, de ginebra.
Com es guanya els euros?
Fent d’advocat.
Té massatgista?
Fix, no, però hi vaig quan ho necessito. És molt bona. Gala.
Passadís o finestra?
Passadís.
Canta a la dutxa?
Sí.
Qui li fa el llit?
Els caps de setmana, jo. Entre setmana, la noia que ens ajuda a casa.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)