Barça

KOIKILI LERTXUNDI

EXJUGADOR DE L’ATHLETIC CLUB

“Amb un moviment, Guardiola ens va matar”

El biscaí recorda la final del 2009, en què l’Athletic va trencar una ratxa de 24 anys sense arribar-hi, més enllà de perdre contra el Barça

“El primer cop que m’hi vaig enfrontar ho vaig passar malament”

El resultat va ser dur, però va ser molt emocionant. Vam tornar la il·lusió a la gent. Per als aficionats va ser com un triomf

Biscaí de mena, Koikili Lertxundi (Otxandio, 1980) va tenir el privilegi de jugar una final de copa especial amb el club de la seva terra, amb un Athletic al qual va arribar l’any 2007, amb 27 anys, després d’haver passat tota la carrera en categories humils del futbol. Una experiència única, tenint en compte que fins aleshores mai havia vist la samarreta zurigorri lluitant per un títol (era un nen en les finals dels 80). Tot i la derrota, forma part d’una generació que va retornar la il·lusió a Bilbao i a un Athletic que torna a estar a les portes d’un títol.

Com està Biscaia?
Doncs per dir-ho d’alguna manera, ens hem vestit per a la festa, perquè als balcons i a tot arreu hi ha banderes de l’Athletic, però malauradament és tot molt més light que en altres ocasions per la pandèmia. És una llàstima perquè amb el que ens costa arribar a finals en el futbol modern, s’ha donat la circumstància que en viurem fins a tres en aquestes condicions. Però també es pot mirar pel costat positiu, i no és la primera vegada que en temps de dificultats, com en les copes dels anys 80, en què hi havia crisi econòmica, el futbol basc dona una alegria a la seva gent.
El contrast amb la del 2009, la que vostè va disputar com a futbolista, deu ser gran…
A mi, quan me’n parlen, encara se’m posa la pell de gallina del que vam viure. Feia anys que no havíem trepitjat una final; tota una generació, als quals la final del Bernabéu ens va agafar molt petits, no sabíem el que era veure l’Athletic competir per un títol. I per a mi, com a futbolista, va ser un impacte, perquè havia jugat més anys com a amateur que com a professional i va ser just arribar al club de la meva vida que se’m va presentar aquesta oportunitat única. A Bilbao allò es va viure amb una intensitat extrema ja des de la semifinal contra el Sevilla. De fet, després de la tornada de quarts contra l’Sporting, en què jo vaig acabar en calçotets a El Molinón durant la celebració, ja hi havia aquesta convicció que viuríem una cosa especial.
Els futbolistes podien sortir al carrer durant els dies previs?
El tema és que nosaltres uns dies abans de la final ja vam desplaçar-nos fins a València per eludir precisament aquesta pressió. Però abans de marxar vam fer un entrenament a San Mamés amb unes trenta mil persones, com quan el Barça s’entrenava al Miniestadi, a tall d’acomiadament abans de la final, i va ser espectacular. I des de l’Hotel Carlton fins a l’aeroport ens van acompanyar amb un ambient que era ja com si haguéssim guanyat. En aquell moment nosaltres no vam ser capaços de processar-ho, perquè com a competidors et dol perdre, però per a l’afició de l’Athletic aquella final va ser com una victòria.
Com recorda la final?
Crec que en la primera meitat, sobretot durant els primers minuts, els vam tutejar bastant. Però va arribar un moment que Guardiola, amb un moviment tàctic, ens va matar. A la primera meitat Messi estava amb mi, Bojan de 9 i Eto’o a l’esquerra, i els va moure tots tres; jo crec que devia ser la primera vegada o una de les primeres que Messi jugava de 9. El resultat va ser molt dur, però van ser sensacions molt emocionats, crec que vam tornar la il·lusió a la gent.
Com és marcar Messi?
A mi la primera vegada que m’hi vaig enfrontar m’ho va fer passar molt malament, perquè pràcticament no el coneixia i realment si li dones espai no l’agafes. Aquell dia al Camp Nou vaig sortir expulsat, però també és cert que en vaig aprendre molt. Quan Dani Alves aixecava el cap era important enganxar-te molt a ell i que el control el fes cap a la seva porteria; això era fonamental, perquè si s’orientava cap a un dels costats estaves mort. Per mi ha estat un autèntic honor enfrontar-me a un jugador amb aquest talent. Tinc una samarreta seva guardada i una altra de Xavi.
Era invencible, el Barça de Guardiola?
Invencible no ho sé, però sí que ho tenien pràcticament tot. Era un equip que pràcticament sempre tenia la pilota, estava fresc físicament, amb defenses ràpids i migcampistes d’una qualitat extraordinària. No podies fer gaire res més que acompanyar-los en alguns moments, perquè si intentaves robar-los la pilota, amb la tècnica que tenien, et superaven i connectaven ràpid amb l’última línia. I això que nosaltres érem un equip preparat per això, dels que menys possessió teníem a la lliga. Ens va donar per fer una bona primera meitat i per donar un ensurt a aquell equipàs.
Tot i la derrota, l’Athletic ha recuperat l’hàbit de jugar finals, i amb entrenadors molt diferents: Caparrós, Bielsa, Valverde, Marcelino…
Això ningú ho remarca i a mi em sembla clau, vol dir que independentment de la proposta i de les dificultats per competir quan has perdut els teus millors futbolistes, com Llorente, com Javi Martínez, com Herrera o Kepa, hi ha una mentalitat gran per competir. I això diu molt de l’esperit del futbolista basc, que s’involucra a mort amb l’entrenador que vingui, independentment del seu estil.
Com creu que viatjarà l’Athletic a Sevilla, amb la il·lusió de competir o certa por de perdre dues finals com ja li va succeir el 2012 amb l’Europa League de Bucarest i la copa del Camp Nou?
És evident que hi ha elements que et poden afegir pressió. Però també pot succeir el contrari, arribar amb més ràbia per intentar competir de la millor manera. També el Barça té un precedent recent contra el Real Madrid, encara que sigui en la lliga, que li ha fet mal. Emocionalment espero que la balança pugui estar equilibrada i físicament l’altre dia l’Athletic va fer rotacions tot el partit, per la qual cosa ha d’arribar bé físicament per intentar fer un partit intens.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)