Barça

PEP BOADA

DIRECTOR ESPORTIU DEL GRANADA

“En la captació hi ha la gran força del planter”

“Veure que els joves vagin pujant amunt reconforta molt; tots els que treuen el cap al primer equip han ofert un bon nivell”, explica Boada, amb 17 anys d’experiència al Barça

“Hi hem d’anar amb totes les forces de guanyar”

La meva marxa em va saber greu per la gent de territori; es va prescindir de gent amb molta estima i dedicació al Barça

Després de disset anys al club, el Barça va comunicar el juny del 2020 al cap de vistaires i a bona part de la seva xarxa que en prescindia. Pep Boada Vidal (Amer, 12-2-1962), ara director esportiu del Granada, torna demà al Camp Nou, on veurà jugadors joves que, en la seva anterior responsabilitat, havia incorporat per al planter.

El Granada no ha arrencat bé, però el Barça tampoc.
Ens ho plantegem com una cursa de fons. Naturalment, el Barça juga una altra lliga. Nosaltres lluitem per sortir de les places de darrere. Potser per calendari tenim un començament complicat, però tots els partits s’han de jugar i els afrontem amb la il·lusió d’anar a buscar els tres punts. Aquest també, és clar.
El Barça hi arriba després de la garrotada contra el Bayern, que ha fet créixer els dubtes.
A vegades és pitjor. Un equip com el Barça és molt difícil que perdi dos partits seguits. Però hi hem d’anar amb totes les ganes i forces de treure els tres punts. Hem competit bé a Vila-real, contra un molt bon equip, i contra el València. Ens ha costat més contra el Rayo, i l’últim contra el Betis va ser més igualat. A poc a poc, hem d’anar traient la millor versió nostra.
Després de 17 anys al Barça, comença ara un altre camí, com a director esportiu. Les responsabilitats són molt diferents?
Sí, ho són, tot i que és futbol i acabes treballant amb moltes coses que has fet o com a mínim has vist com feien. L’avantatge d’haver estat tants anys en un club de la dimensió del Barça és que he estat molt a prop de gent que feia aquestes funcions, a vegades més a nivell de futbol formatiu. Agraeixo l’experiència d’aquests anys, que m’ajudarà a iniciar el projecte a Granada.
És un senyor càrrec. N’hi ha pocs a l’elit.
Sí. Ser un dels vint directors esportius de primera és una satisfacció, i més després de la sortida del Barça i d’un temps parat. Deu ser senyal que algú pensa que hem fet coses bé o que en podem aportar, i és d’agrair, que pensin en mi per a un projecte important com aquest.
Nou director esportiu i nou entrenador, Robert Moreno. Diego Martínez va deixar el llistó molt alt. Un plus d’exigència, de dificultat?
Ho és, sí. Exigència i dificultat, però també és un repte. Tant a en Robert com a mi ens agraden els reptes. La intenció és que no sigui el Granada d’en Robert o d’en Pep Boada, sinó que sigui el Granada, amb la seva identitat, i que es vagi consolidant a primera divisió. Que és una feina no pas petita, en una lliga de les més exigents d’Europa.
El propietari és xinès. Com treballen?
La propietat ens deixa treballar molt bé. Està molt ben parcel·lat per àrees, entre l’esportiva i l’econòmica, amb la consellera delegada, Patricia Rodríguez. Ens coordinem, cadascú des del seu àmbit i amb molt bona sintonia. La prova és que en aquest mercat, tot i que ens han marxat cinc jugadors importants i titulars de la temporada passada, n’hem acabat incorporant set. Estem contents perquè la majoria són primeres opcions. Amb tants canvis, tot necessita el seu temps i hem de tenir paciència, tot i que és normal que els aficionats vulguin guanyar cada setmana. Des de la direcció esportiva hem d’estar tranquils i amb confiança. Crec que tenim un equip competitiu.
L’aspiració és la permanència?
Sí. D’entrada és la permanència, però això és una cursa de fons, amb molts equips en aquesta lluita. Hem de mirar d’accelerar més que els altres i intentar anar-nos situant.
Vostè que coneix bé el cas del Barça, ara sembla que apostar pel planter pot ser una de les vies per fer reflotar el primer equip. Com ho veu?
Doncs amb una part d’orgull. Veure jugadors que has tingut, que vagin pujant amunt i ja treguin el primer equip, reconforta molt. Això a vegades passa en èpoques de crisi, perquè si no hi ha calaix has de mirar a casa per força, però a vegades també perquè hi ha apostes. I dels jugadors que han anat traient el cap al primer equip, tots han ofert un bon nivell. Potser s’hi hauria d’anar confiant més.
Em va parlar molt bé d’Ansu Fati quan encara no havia arribat ni al primer equip.
Sí, ho recordo. És una mica cíclic. Vas veient jugadors que creus que arribaran segur a dalt. D’aquells que dius que si t’hi haguessis d’apostar diners, ho faries amb seguretat. Ansu era un d’ells. Ja de petit era diferent. El vam dur de Sevilla i vèiem que cada any feia un pas més diferencial. Espero que es recuperi bé perquè és un noi que ha d’ajudar molt el Barça.
Altres joves com Gavi i Nico, també els coneix bé.
Sí. Nico el vam dur de Galícia. Això és feina de molta gent. N’estic molt orgullós, d’aquesta època, sobretot per la gent del territori. Nico no hauria vingut si l’observador de zona no hagués estat allà, no hagués insistit i no hagués convençut la família. Aquesta feina sempre comença per la gent que els caps de setmana se’n van a camps on a vegades no hi ha ni tribuna, sota la pluja, passant fred o calor. Aquí hi ha la gran força del planter: captar-los a temps. I després, és clar, els entrenadors els han de polir.
Algun altre nom que hàgim de tenir present?
Hi ha molt bons jugadors. Prefereixo no dir noms, però n’hi ha en totes les generacions. Tots necessiten la seva maduració, i també és important que a dalt hi hagi una base de jugadors ja fets, per ajudar-los.
L’altra lectura és que, en context de dificultat, el risc és cremar-los.
Sí, o cremar-los o que a vegades no puguin destacar tant. Però l’altre dia mateix, en un partit molt complicat contra el Bayern, va sortir Gavi i hi va posar molta empenta i energia. Això demostra que és un noi que està molt preparat.
Com va pair que no el renovessin, l’any passat? Intueix per què en van prescindir?
El primer que vull dir és que he estat disset anys al Barça i només puc dir gràcies, gràcies i gràcies. Durant aquests anys, hi ha hagut molts canvis i jo havia anat continuant. Més que per mi, que al cap i a la fi els càrrecs són els que assumeixen responsabilitats, em va saber més greu per la gent de territori. Es va tallar molta gent que era important. Que per una qüestió econòmica segur que no era, pel que percebien, i perquè, a part de tenir un bon ull, estimaven el club i hi posaven moltes hores, dedicació i sentiment. Em va saber greu sobretot per ells.
Firma l’empat demà?
Dir que hi anem a guanyar pot semblar pedant, però és la mentalitat. Estic convençut que hi anirem a competir al màxim. Necessitem tres punts. Si ens quedem amb un, ja ho valorarem, però anirem a totes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)