Ronald Koeman coneix perfectament el pa que s’hi dona, en el món del futbol. La seva sinceritat davant de la premsa i les seves idees –moltes vegades poc flexibles– s’han anat forjant en una carrera que ha anat des del més rotund dels èxits com a jugador fins a disset temporades en els últims 21 anys dirigint equips de diferents lligues. Koeman ha passat per Holanda (en cinc equips diferents), la lliga espanyola, Anglaterra i Portugal. Precisament, avui es veurà les cares amb l’equip que el va acollir la temporada 2005/06, el Benfica, on el tècnic va deixar un record amb contrastos. Va agafar un equip campió de la lliga portuguesa i el va portar cap a la tercera posició del campionat; en canvi, a la Champions va derrotar diferents gallets i es va plantar als quarts de final, on va sucumbir davant el campió: el Barça de Frank Rijkaard.

Koeman insisteix que el Barça està en un moment de transició i vol rebaixar les expectatives el màxim possible, tot i que és conscient que l’exigència dels títols encara el perseguirà des de tots els àmbits. Tot i que l’entitat dels dos clubs no és comparable, el tècnic va viure una situació similar quan dirigia el Benfica, amb la diferència que aleshores va aterrar en un equip que acabava de ser campió amb Giovanni Trapattoni. De fet, respecte a la temporada anterior, Koeman va poder mantenir bona part dels seus millors jugadors, entre ells els exblaugrana Simão Sabrosa i Geovanni. A les seves files també hi havia Nuno Gomes i Manuel Fernandes, destacats futbolistes portuguesos que van jugar a la Premier League en temporades posteriors. Amb tot, aquell Benfica va pagar un molt mal inici en la lliga –precisament per la insistència del tècnic de jugar amb tres centrals– tocant fons en la tercera jornada, en què va arribar fins a la quinzena posició. La recuperació va arribar en el moment que va començar la Champions League, encadenant cinc i set victòries consecutives abans d’acabar l’any natural només en la lliga. De nou, una sèrie de tres derrotes en quatre partits als mesos de gener i febrer van deixar l’equip de Koeman sense possibilitats d’obtenir el títol, que es va acabar enduent el Porto amb dotze punts de diferència. Koeman va guanyar els duels directes contra el primer classificat –dirigit per un altre entrenador holandès, Jacobus Adriaanse– però va pagar en excés les patinades contra l’Sporting de Portugal (0 de 6).