Barça
JUAN VIZCAÍNO
CÀRREC
“El Cholo té plantilla per canviar la manera de jugar”
Exajudant de Simeone, considera que l’Atlético està tenint dificultats per fer evolucionar el model
“Estan en una transició que ja es preveia traumàtica, hauran de ser pacients”
Fill de la Pobla de Mafumet i forjat futbolísticament al Nàstic, la pilota va dur Juan Vizcaíno (1966) a identificar-se amb una cultura d’esforç i patiment que inequívocament du l’Atlético de Madrid tatuada en la seva pell. De colchonero, l’exmigcampista va jugar 299 partits. Entre el Vicente Calderón i el Wanda Metropolitano, va compartir al costat del Cholo Simeone a la banqueta una de les transformacions més importants de la història del club, abans d’abandonar la institució l’estiu del 2018, en un adeu forçat i aspre amb el tècnic argentí
299 aparicions en partit oficial amb l’Atlético. No li va quedar l’espina d’arribar als 300?
Doncs, la veritat, ni tan sols ho sabia. En aquell moment, quan vaig marxar al Valladolid, estava més centrat en el futur i a seguir competint que a mirar enrere.
Vostè era un jugador silenciós, però que rendia sempre. Sent que era un mirall dels valors de l’Atlético?
Des d’aquest punt de vista potser sí. Sempre ha estat un club que ha recompensat molt la capacitat per sacrificar-se, per posar-se al servei d’un col·lectiu i aquestes eren característiques que jo tenia molt incorporades a la meva manera d’entendre el joc.
Creu en la cultura d’un club, que de la mateixa manera que el Barça s’inspira en Cruyff, l’Atlético beu del sacrifici i del joc més defensiu?
És evident que a l’Atlético sempre s’ha viscut sota una mirada d’equip treballador, fins i tot des del patiment, d’equips que han jugat molt al contraatac. Però també és cert que això t’ho marquen molt els futbolistes i que des de ja fa un temps l’Atlético té futbolistes per intentar jugar d’una manera una mica diferent.
Sent que aquest Atlético no juga com ho hauria de fer?
En aquests últims anys ha tingut unes plantilles en què, per noms i qualitat, segurament la filosofia de joc hauria d’haver canviat; l’Atlético hauria de ser capaç d’assumir més protagonisme.
Aquesta transformació és el que més li està costant, a Simeone…
Estan arribant futbolistes amb característiques diferents de la filosofia amb què ell va aterrar al club i amb la qual va ser capaç de portar-lo a l’èxit. Però al final són futbolistes que ha escollit ell per alguna cosa. No es pot dir que l’Atlético estigui obtenint resultats dolents, més aviat al contrari, però la transformació del model de joc sí que està costant una mica més.
Troba a faltar el dia a dia de l’Atlético?
He passat molts anys de la meva vida en aquella institució, per a mi l’Atlético ha estat quasi una forma de vida i ni m’he acostumat a viure sense ell ni crec que ho pugui fer. Sí que ho trobo a faltar.
Guarda rancúnia per la seva sortida?
Em quedo amb les coses bones que hi he viscut, més enllà que de tant en tant també apareguin les formes i l’amargor d’haver de marxar. Tinc molt present les amistats i la gent bona amb la qual vaig compartir experiències. I pel que fa a la resta intento mantenir-la en la indiferència.
Veu paral·lelismes entre l’arribada de Simeone a l’Atlético l’any 2011, en un context de gran dificultat, i les veus que demanen ara Xavi per al Barça?
Podria ser, està clar que en aquell moment l’arribada del Cholo va donar una mica de temps i de tranquil·litat en un context en què els resultats no acompanyaven. Era evident que algú com Simeone tenia més nom i més ascendència sobre els aficionats que Gregorio Manzano. Allò va donar cert marge per treballar i sobretot per trobar els resultats, que són els que et permeten tenir una estabilitat.
Des de fora com percep la situació del Barça?
Sempre he estat un gran admirador de la manera de percebre el joc del Barça, de com veuen el futbol, però també és cert que ens tenien molt mal acostumats. I no només als seus socis, sinó al món sencer. Es veia venir que la transició seria traumàtica i hauran de tenir molta paciència.
Li va sorprendre el retorn de Griezmann?
Va ser molt estrany, però per als aficionats de l’Atlético la possibilitat de recuperar un futbolista així és un regal. Sé que hi ha discrepàncies, però estic segur que en algun moment tornarà la unitat entre Griezmann i la gent.
Per què no va funcionar la relació Griezmann-Barça?
Són coses que passen i no hi ha una sola explicació. Se sol dir que els grans jugadors s’entenen de forma automàtica, però la realitat és que el Barça té una manera de veure el futbol molt concreta i l’Antoine venia d’una altra totalment oposada. El que sí crec és que a Griezmann no se li pot posar ni un però, perquè es notava quan el veies jugar que s’hi deixava la pell, que va posar tot el que tenia perquè això funcionés
Algun futbolista que l’hagi sorprès del seu pas per la banqueta de l’Atlético?
Crec que Angelito Correa. Un noi que va venir des de l’Argentina i a qui van detectar que tenia un problema al cor. Va viure una situació molt difícil, però és un noi molt treballador, un futbolista de carrer i amb esforç està demostrant que té un talent innat.
Quin Atlético espera aquest vespre al Wanda?
Un que se sent còmode en aquest tipus de partits, perquè pot jugar una mica més amb la iniciativa del rival, però també crec que és un Atlético que s’hauria d’animar a dur el pes del jocs en alguns moments.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dijous,18 abril 2024
