Barça

Elena Fort

Vicepresidenta Institucional del FC Barcelona

“L’Espai Barça és essencial per a la viabilitat del club”

“S’han perdut molts anys. El 2010 es va deixar un projecte que estava encaminat”

“No augmentem el cost.

Tenim marge de molta millora en la gestió de les nostres instal·lacions, que estan absolutament obsoletes
(La ‘due diligence’). Les sensacions van ser una mescla d’incredulitat i d’indignació en alguns casos
L’aposta perquè vinguin dones passa per normalitzar la seva presència en el món del dia a dia i treballar els requisits

Elena Fort Cisneros (Barcelona, 1970) és la sòcia número 8.297 i l’actual vicepresidenta institucional del FC Barcelona. A les portes d’una assemblea de compromissaris amb temes molt importants a tractar, atén L’Esportiu al seu despatx professional, on ens parla sobre diversos temes però en especial sobre la importància de l’Espai Barça en el futur del club.

Ja va ser directiva en l’anterior etapa amb Joan Laporta de president (2008-2010). Ha trobat el club molt canviat?
Força canviat, sí. La dimensió econòmica del club és diferent, els pressupostos no són els mateixos, el funcionament és diferent, la fiscalització no és la mateixa, també en el vessant social. Però no a pitjor, simplement canviat, com tot en la vida.
La setmana passada el director general, Ferran Reverter, va presentar la ‘due diligence’ al públic. Quan van conèixer el resultat en el consell directiu, quina va ser la reacció? Pànic, enuig?
Ja fa un temps que ens van presentar les conclusions a la directiva i també en la delegada. Les sensacions van ser una mescla d’absoluta incredulitat i d’indignació en alguns casos.
Aviat se sabrà el ‘forensic’. Què creu que en sortirà?
No ho sé. Però ha de sortir el que surti, la veritat. És el que volem.
Creu que hi ha irregularitats?
Sé que hi ha coses que no ens han agradat, i per tant les hem sotmès a una segona auditoria perquè un tercer ens confirmi o no si això que no ens agrada té algun significat i té alguna conseqüència.
I si és així, vostè és partidària d’anar fins al final o de presentar una acció civil de responsabilitat?
Jo soc partidària que les coses es facin bé. Jo vaig patir una acció civil de responsabilitat en què vaig estar sis anys demandada en un tribunal sense haver fet res i sense haver pres cap de les decisions que s’imputaven en aquells resultats econòmics. Això ho van perdre als tribunals i va costar més de 4 milions d’euros al club en costes. Una junta responsable ha de prendre decisions responsables. Si hi ha raons legals fonamentades per prendre accions, s’hauran de prendre en el moment que toqui.
Diumenge hi ha una assemblea important. Cal aprovar els comptes amb pèrdues de 481 milions, el pressupost, el nou finançament per a l’Espai Barça i la reforma dels estatuts. Confia que tot s’aprovarà?
Confio que el soci entengui que les propostes que li fa aquesta junta per ser aprovades són propostes necessàries i importants per poder seguir implementant una política per continuar tirant endavant aquest club. Tot el que es presenta està plenament justificat, i no tinc cap dubte que el soci ho entendrà.
En la reforma dels estatuts, no es votaran els canvis punt per punt. Hi ha algun motiu perquè sigui així?
La veritat és que es fa com sempre, són modificacions puntuals sobre els estatuts. Si això ha de generar alguna qüestió, en l’assemblea en parlem i ho plantegem. Però no es fa per cap voluntat i per una manera de funcionar. També tenim les hores que tenim i fer-ho punt per punt ens dificulta el funcionament de l’assemblea.
S’ha perdut massa temps amb l’Espai Barça?
S’han perdut molts anys, sí. El 2010 es va deixar un projecte que estava encaminat i que evidentment podia rebre modificacions, perquè és obvi que la junta que va entrar podia no compartir-lo al cent per cent, però d’això a passar onze anys i no haver pogut posar cap màquina i que estiguem a la cua de tots els clubs europeus en instal·lacions...
Amb el pressupost de 1.500 milions d’euros n’hi haurà prou?
Vull fer un matís. La proposta que se sotmet a l’assemblea és autoritzar la negociació per un finançament fins a 1.500 milions. És la quantitat amb la qual hem calculat que no podem tenir cap sorpresa. Es demana fins a aquesta quantitat, això no vol dir que no pugui costar una mica menys. Depèn de com acabin tots els números. Aquí estan previstes totes les modificacions i previsions treballades amb els especialistes.
Hi haurà molts canvis respecte del projecte inicialment aprovat?
No. Bàsicament els canvis són de millora i van en tres direccions. La primera és afegir conceptes on el projecte estava obsolet i que no preveia, com per exemple la tecnologia. No estaven previstos els marcadors. Després, és un projecte de set anys enrere, i el món ha canviat molt, i s’han d’aplicar criteris de sostenibilitat que les empreses estan obligades a implementar, i això no es tenia en compte. Hem de fer un esforç per implementar aquests canvis, com poden ser plaques, o en temes d’energia per al funcionament. I tal com estava plantejat hi havia la mobilitat de més de 12.000 socis de primera a tercera graderia. I això per a nosaltres era una línia vermella, no volíem, com a junta, assumir-ho. Aquests són els canvis i les millores pel que fa al Camp Nou.
El cost de l’Espai Barça ha estat un autèntic ball de xifres. Els 600 inicials queden lluny.
No és que nosaltres augmentem el cost ni que les millores que implementem l’encareixin. El cost que deia l’anterior junta no era real, i el que hem fet és baixar el cost a la realitat.
En l’Espai Barça, si per algun motiu s’ha de prioritzar alguna obra, aquesta serà la del Camp Nou?
Les prioritats són totes, el Camp Nou, el Palau, el Campus. Però pel que fa al Palau ens hem trobat que no hi havia pràcticament feina feta més enllà d’un projecte bàsic que vol dir uns plànols amb unes imatges i unes idees, però que no servien ni tan sols per demanar llicències. En el cas del Camp Nou ens hem trobat amb una llicència ja en fase final de tramitació. No és una qüestió de prioritats, perquè el Palau ho és. Fa molts anys que tenim l’espasa de Dàmocles amb l’Eurolliga, i això s’acabarà un dia o altre. Però per com està tot sí que hem de començar pel camp i paral·lelament anar treballant amb el Palau. I que doni satisfacció a totes les necessitats, perquè tal com estava predibuixat es preveien 10.000 seients i no podies assumir algunes coses.
Sense l’Espai Barça, la recuperació econòmica del club és inviable?
Sense l’Espai Barça la recuperació és molt difícil. La paraula inviable... Hem d’entendre entre tots que és essencial, que nosaltres com a club que tenim una estructura de propietat diferent a la majoria, en temes de finançament no tenim un xeic que ens posi diners. Som diferents i tenim marge de molta millora en la gestió de les nostres instal·lacions, que estan absolutament obsoletes, que tenen una edat molt avançada i amb problemes estructurals que no permeten una explotació al nivell fins i tot de tots aquells clubs que tenen altres avantatges de finançament. Si entenem el Barça del futur, l’hem d’entendre a través de tenir la nostra casa adequada a totes les necessitats futures. I per tant, l’Espai Barça és essencial per a la viabilitat del club. Al final t’acabaré dient que sí...
El president Laporta ha apuntat la possibilitat de jugar al Johan Cruyff mentre durin les obres. Anar al Lluís Companys queda descartat ja?
L’opció del Johan Cruyff estava valorada des del primer moment que nosaltres entrem en junta i també durant els estudis que fem quan som candidatura. Aquesta junta, per responsabilitat, estudia tots els escenaris possibles, i un d’aquests és utilitzar les instal·lacions pròpies. Entenem la dificultat d’anar a l’Estadi Olímpic, i per tant hem de tenir pla A, pla B i hem de tenir possibles opcions. Dintre del Johan hi ha diverses opcions; també al Lluís Companys hi ha diverses opcions. Hi ha un ventall d’escenaris i haurem de valorar pros i contres per acabar decidint què és el millor per al soci i el club.
En el cas d’anar al Johan Cruyff suposo que caldria parlar amb ajuntaments per, per exemple, el tema dels accessos.
Té el pro, que és jugar a casa, i que les millores que es puguin utilitzar sempre seran millores de futur que puguin quedar en el nostre patrimoni, però tenim un contra que és la mobilitat. Però també hi ha opcions de millorar-la i facilitar-la. El soci ha d’entendre que ens cal a tots una mica de sacrifici per tenir aquest estadi a l’altura del club i de la nostra història, i que durant un temps ens haurem de moure fora del nostre hàbitat de confort. Però buscarem la millor solució, i sempre parlades amb els diferents ajuntaments i pactades.
Quin cognom li agradaria per al nou Camp Nou?
A mi, personalment, no em plantejo que hagi de tenir un cognom. I si n’ha de tenir algun dia hauria de ser un cognom que vagi lligat als valors del club sempre.
Vostè és vicepresidenta institucional. Les relacions amb la Generalitat i l’Ajuntament són bones? L’ha ajudat el seu pas pel Parlament, suposo.
Conec una mica el món polític, sí. Les relacions, com no pot ser d’una altra manera, són molt bones. A vegades ens pot agradar que el Procicat ens obri més, i en això estem. La Generalitat actuava segons les seves necessitats i les seves opcions. A escala municipal, des que vam entrar ens vam posar en contacte per treballar i l’Ajuntament sempre ens ha allargat la mà perquè també entén que l’Espai Barça també és un projecte de ciutat. Segurament és una actuació que no s’ha fet a la ciutat en les últimes dècades, un projecte d’aquesta envergadura, i per tant anem plegats.
El Barça està condemnat a convertir-se en una SAE en el futur? Per què sembla que aquest debat sempre acaba apareixent quan hi ha crisi?
És un tema que sorprèn que vagi sortint recurrentment quan hi ha crisi. Nosaltres ens hem compromès, i ho hem dit de totes les maneres possibles, que no tenim la intenció com a junta directiva de fer aquest pas. I a més, creiem que fent la feina ben feta i amb aquest Espai Barça i revertint la situació econòmica no tenim cap risc. Ara, si d’aquí a 50 anys canvia molt el futbol o arriba una nova normativa europea que t’obliga, això no és a les nostres mans. Al contrari, el que nosaltres volem és reforçar la nostra idiosincràsia perquè pràcticament ens fa únics respecte dels altres equips.
Com veu el primer equip de futbol?
Tenim un bon equip i hem de continuar treballant. L’equip està animat i estem molt contents amb els joves. Tenim una aposta de futur i ens en sortirem segur.
El femení va com un coet.
És la meva debilitat, i confesso que no havia vist gaires partits del femení abans d’entrar a la directiva, però ara m’hi he enganxat. És una aposta del club, feta a consciència, i aquesta aposta pel femení de futbol ens ha d’ajudar per apostar per tota la resta d’equips femenins de totes les seccions i que es visualitzi la presència de les dones en el món de l’esport en tots els àmbits.
En la directiva només hi és vostè. Estic parlant amb la futura presidenta del Barça?
No. Parles amb una dona directiva, que és vicepresidenta i que el que vol és que hi hagi algun dia una presidenta del Barça.
Li agradaria tenir alguna companya si el president Laporta amplia en el futur la junta?
Jo estaré encantada de tenir totes les dones que ens vulguin acompanyar, però m’agrada explicar que l’aposta perquè vinguin dones passa per normalitzar la seva presència en el món del dia a dia i treballar molt sobre els requisits per accedir a la directiva en un club de futbol. Si és feixuc per a un home, en el món en què vivim és vint vegades més feixuc per a una dona. Perquè no només són requisits econòmics, són requisits de dedicació, moltes renúncies familiars.
En l’àmbit executiu, com estan de paritat?
Tenim un pòquer de dones executives fantàstic. Hi ha la Maribel Meléndez, que és la directora corporativa; la Marta Segú, que dirigeix la fundació; l’Anna Aznar, que és al capdavant de l’àrea social, i la Maite Laporta, que porta tot el departament de sostenibilitat i igualtat. No tinc les xifres exactes, però crec que en nombre de treballadors i treballadores estem en paritat, i en l’àmbit executiu hi estem anant. Ara ens falta canviar les condicions perquè hi hagi més directives dones.
Per acabar. Com a dona amb anys en el món del futbol, és molt trist el que ha denunciat la jugadora de l’Osasuna.
Ho vaig llegir i m’esgarrifa. Crec que part de la responsabilitat que tenim, jo com a dona i els meus companys de junta, i com a Barça, és ser absolutament implacables contra aquestes actuacions allà on es donin i condemnar-les. Hem de prendre mesures perquè això no es repeteixi mai més. Les paraules que s’han escrit són absolutament intolerables. S’han de prendre decisions, com va passar amb els Boixos Nois en el cas de la violència. Tots els clubs hem de treballar per eliminar aquestes conductes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)