Barça

El Dinamo també és Masia

Campió d’Ucraïna i bressol de dos guanyadors de la Pilota d’Or com Blokhín i Xevtxenko, el Dinamo continua sent un club fructífer en el terreny formatiu

Hi ha llegats que són per sempre. I de la mateixa manera que Johan Cruyff va deixar tatuada una identitat sobre la qual reinventar-se constantment al Barça, alguna cosa queda al Dinamo de Kíev de la figura de Valeri Lobanovski, conegut pels seus futbolistes com El General i consagrat per uns mètodes gairebé malaltissos, amb certa voluntat de convertir el futbol en ciència i sotmetent sempre els seus jugadors a uns mètodes d’enorme disciplina. Encara que ja queden lluny els dies en què l’Europa de l’Est tenia potencial per lluitar per l’hegemonia continental i en què el Dinamo era referència, en queden encara reminiscències, sobretot en una acadèmia que continua sent el pulmó de l’entitat de Kíev. En un club que ha vist néixer dos guanyadors de la Pilota d’Or de les seves entranyes, Andrí Xevtxenko i Oleh Blokhín, la formació continua sent un tret diferencial. “La mentalitat que tenen encara és molt soviètica, d’una enorme disciplina, d’un respecte dels nois cap als entrenadors quasi reverencial, i la realitat és que s’entrenen força més hores que nosaltres”, relata Ramon Català, fins fa poc encarregat del futbol de base del Dinamo, club en què reconeix una infraestructura notable, amb dues ciutats esportives als afores de Kíev i quatre residències per poder acollir potencials futbolistes: “Allà estudien, ho fan tot. Fins i tot als que són de Kíev els fan estar allà internats, és com un centre d’alt rendiment”, continua el tècnic català, que posa llum a la pregunta de per què el Dinamo és tan referencial en la formació de futbolistes, fins al punt que 15 dels 29 jugadors que té inscrits en aquesta edició de la Champions League han passat en algun punt de la seva etapa formativa pel seu futbol de base. “A més, tenen entrenadors que són realment bons. En el meu pas per Kíev, vaig treballar amb 30 o 40 tècnics i tots tenien una formació molt bona; havien treballat amb entrenadors espanyols i la metodologia la veritat és que era molt bona”, continua Català, que actualment és ajudant de Javier Clemente a Líbia.

Encara que en el seu pas per Kíev va treballar amb futbolistes nascuts el 2003 o més joves, Ramon Català va assistir durant la seva estada futbolistes com ara Mikola Xaparenko, Vitali Mikólenko i Ilià Zabarni, que es consolidaven com a jugadors estructurals al Dinamo, i com Denís Popov i Heorhi Tsitaixvili, campions del món sub-20 amb Ucraïna el 2019, que tenien l’oportunitat de debutar amb el primer equip. “Per mi, de tots, el millor és Víktor Tsigankov”, relata Català sobre un extrem de 23 anys que va arribar al Dinamo amb 14 anys i que avui és un dels seus referents ofensius, sempre amb estadístiques per sobre dels deu gols per temporada en la lliga, i enguany ja amb vuit en onze aparicions en el campionat. “Tsigankov podria jugar en algun equip important de la lliga espanyola, del tipus València. També fa un temps un club em va preguntar per Mikólenko, però resulta que el Dinamo els va demanar massa diners”, revela Català. I és que després d’una gran inversió de temps i de recursos a formar jugadors, el Dinamo no sol caracteritzar-se per exportar futbolistes a discreció. En general, els forma i se’ls queda. I quan n’hi ha algun que realment s’ho val, com al seu dia Andrí Iarmòlenko, només el deixa anar per quantitats importants, com els 25 milions d’euros que van pagar el 2017.

Pletòrics en la Youth L.

Hores abans que comenci a rodar la pilota al Camp Nou, el Johan Cruyff tindrà el seu homòleg de juvenils i amb un Dinamo que està demostrant per què el seu futbol de base és capaç de bombejar tants futbolistes cap al primer equip. En les dues primeres jornades de la competició, a Kíev contra el Benfica i a Baviera contra el Bayern, l’equip ucraïnès ha passat com una piconadora, golejant en els dos partits (4-0 i 0-4) i deixant molt bones sensacions amb un equip en què crida l’atenció la presència sota els pals de Ruslan Nesxeret, porter que a causa de la Covid va haver de jugar l’any passat al Camp Nou, on va fer un partidàs, i del senegalès Samba Diallo, que ha fet tres gols en els dos partits. “No és habitual veure jugadors de fora d’Ucraïna al futbol de base del Dinamo, però a vegades sí que hi ha intermediaris que arriben a través del president que en porten”, aclareix Ramon Català, que suma alguns noms més a la generació de futbolistes ucraïnesos que venen: “De la generació 2004, hi ha alguns jugadors interessants. Anton Tsarenko és un migcampista que a mi m’agrada molt, que sembla que tingui un GPS al cap com Xavi. I després hi ha dos atacants, Igor Gorbax i Nazar Voloxin, que són molt bons futbolistes.”

Mentalitat Lucescu

Tot i ser un entrenador extremament veterà (76 anys) i que potser ja no mira amb tanta força el futbol de base, Mircea Lucescu ha estat capaç de canviar el rumb d’un equip que fins fa no gaire vivia a l’ombra del Xakhtar Donetsk i que en només una temporada va ser capaç de revertir la tendència sense tants jugadors de creativitat com són els brasilers del Xakhtar. Ho va fer amb el grup de futbolistes que ja estaven començant a assentar-se abans de la seva arribada i amb una disciplina tàctica que casa a la perfecció amb el que descriu Ramon Català que es respira al futbol de base. “Lucescu és un entrenador de mètodes també molt rígids, que fa concentrar molt els jugadors, i fins i tot amb alguns futbolistes brasilers que va dirigir al Xakhtar ell va tenir problemes. Amb aquests del Dinamo, no té cap problema, perquè si els diu que es tirin per la finestra, ho faran”, resol el tècnic català, en una frase que emfatitza l’aroma d’un club que somriu quan mira el seu passat, però que encara avui és capaç de gestar talent de futur.

Víktor Tsigankov
És l’hereu natural d’Andrí Iarmòlenko al Dinamo. Extrem a cama canviada, amb una gran cama esquerra, té capacitat per desequilibrar i, sobretot, una relació amb el gol notable tot i no ser un davanter pur.
És el metrònom del Dinamo, un jugador de gran lectura de joc i bon sentit de la distribució, que amb el temps ha incorporat agressivitat i fiabilitat en la fase sense pilota.
Denís Popov
L’any passat es va veure abocat a debutar amb el primer equip a causa de les baixes per la Covid i al Camp Nou va demostrar que és un porter d’enorme futur. Enguany és el titular en la Youth League.
Ruslan Nesxeret
Capità de la selecció ucraïnesa que es va proclamar campiona del món sub-20 el 2019. Central d’enorme raça i caràcter, intimidador físicament. Ha perdut progressió amb la irrupció de Zabarni.
Ilià Zabarni
Vitali Mikólenko
Natural de Kíev i al club des que era un nen, va irrompre el curs passat demostrant que és un defensa sobri i de bona lectura de joc. Assentar-se al Dinamo el va dur automàticament a la selecció absoluta.
Mikola Xaparenko
Lucescu l’ha utilitzat moltes vegades com a central, però és un lateral amb una gran capacitat per fer la banda, de gran físic i bona tècnica. Equips espanyols s’han interessat a fitxar-lo.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)