Barça

Xavi Llorens

EXENTRENADOR DEL BARÇA I SELECCIONADOR CATALÀ FEMENÍ

“L’Alèxia té la pausa, la visió, la finalització i el treball. Ho té tot”

“Sap que a partir del treball i el sacrifici hi ha la millora. Ho ha agafat tot molt ràpid i molt bé. És la líder sense ser la líder”, explica l’entrenador que més temporades ha dirigit la Pilota d’Or

“Va haver de deixar el Barça perquè es desfeien equips. No hi havia cessions i havies de valorar amb les famílies què era el millor”

Tenir diners per fitxar les millors jugadores del món també fa que les d’aquí millorin. Com més alt és el nivell del dia a dia, més creixen
El discurs? Està preparada per a tot. La formació no només és al camp. La cançoneta que anem repetint dels valors va més enllà

L’èxit d’Alèxia Putellas, la primera catalana que guanya la Pilota d’Or, omple d’orgull tothom qui l’ha vist créixer. En pot parlar amb tot coneixement Xavi Llorens Rodríguez (Cardedeu, 5/6/1958). Entrenador seu des que la molletenca va tornar al Barça (2012) fins al 2017; ja hi havia tractat abans, quan Alèxia va haver de deixar un club que retallava el nombre d’equips femenins. El seleccionador català ha mantingut la relació amb la capitana i les seves companyes blaugrana, tot i que ara s’ho mira més per afició que per responsabilitat.

Què representa el triomf d’Alèxia Putellas?
És d’un orgull i una felicitat màxims. Crec que és una recompensa al treball del futbol femení, en especial al del Barça, per uns anys de molta dedicació. I també és el premi a un rendiment individual, és clar. Però ha estat l’Alèxia i hauria pogut ser la Jenni Hermoso, la Irene Paredes, la Mapi León o l’Aitana Bonmatí, per exemple. L’Alèxia la temporada passada va estar increïble, i és mereixedora del premi, i tant. Qualsevol jugadora del Barça l’any passat, de les top, van estar per sobre del que s’esperava al principi.
La seva relació amb Alèxia comença fa molts anys.
Sí. Quan em vaig fer càrrec del femení, el 2006, la teníem al Barça, però com que es desfeien la meitat dels equips, i no en teníem per a nenes tan petites, doncs va marxar. Per un any i mig no podia continuar. Vaig parlar amb el seu pare i amb el seu avi i vam prendre la decisió que si es quedava només entrenant-se seria complicat per a ella. Que seria millor que anés a jugar a un altre lloc i que més endavant ja tornaria. I això va passar. Anàvem esperant el creixement. Tampoc fa falta que vinguin amb 12 anys. Si les agafes amb 16 o 17 anys, que ja estan més rodades, també és bo per a elles perquè poden tenir més participació.
Això vol dir que no tenia tan mal regust, la seva sortida del Barça?
Home, haver de deixar el Barça sí que era una mala notícia per a ella, perquè és molt culer, i haver de marxar del Barça era un pal. Però, a la llarga, si te n’adones, també li ha passat a altres jugadores. No hi havia cessions i, amb pocs equips al teu planter, havies d’arribar a acords amb les famílies per valorar què era el millor per a elles. I quedar per parlar en un futur, a partir del creixement de les futbolistes. És el que va passar amb l’Alèxia. Feia un any i mig o dos que estàvem molt interessats que tornés, però s’havia complicat pels problemes del pare, que estava en tractament a València. Si no, hauria vingut abans. Primer era la família, òbviament. Un cop va passar la desgràcia de la mort del pare, va tenir més pressa per tornar a casa, com és normal. Però tot estava ja força parlat des de feia un parell d’anys.
I un cop va tornar, va explotar tot el futbol que tenia?
És una noia treballadora, sempre amb els peus a terra, que sap que a partir del treball i el sacrifici és on hi ha la millora i la continuïtat. Acceptava tots els reptes que se li proposaven, i és tan competidora i guanyadora que sempre volia més, i més, i més. En un equip s’han de repartir els rols entre totes. I això entra dins de la formació d’una jugadora. Va arribar molt jove i va triomfar molt jove. Quan jo me’n vaig anar [2016/17], tenia 22 o 23 anys, en un equip amb una mitjana d’edat molt jove. El Barça ha continuat fent bé les coses, tenim diners per fitxar les millors del món, i això també fa que les nostres d’aquí vagin millorant. Com més alt és el nivell d’entrenament i del dia a dia, més creixen totes. Aquí, el talent ja el teníem, i només faltava el mirall de què feien a l’estranger per ser millors que nosaltres. Tot això ella ho ha agafat molt ràpid i molt bé. És la líder sense ser la líder, perquè no li agrada tot això. Ho assumeix tot molt bé, i d’aquí aquesta gran temporada, plena de títols individuals i col·lectius.
Per definir-la com a jugadora, com ho faria? Seria allò de la ‘totcampista’?
Sí. És que ho té tot. Té la pausa, té la tècnica, té la visió, té la finalització, té el treball... Ho té tot. Potser no és un 10 en moltes coses, però com deia el Johan, és un 8 cap amunt en gairebé tot.
La trajectòria del Barça i aquests reconeixements ajuden a fer créixer el futbol femení. Com a seleccionador, ho percep?
És que tot va enllaçat. Abans que el Barça comencés a guanyar títols, no hi havia aquesta visibilitat que hi ha. Hi havia altres equips amb trajectòries de mèrit, però la capacitat d’atenció i el ressò d’un Barça o un Madrid no té res a veure. És així. El Barça comença a guanyar, la gent valora més el futbol femení, els patrocinadors hi comencen a apostar, etcètera. És una cadena. La llàstima és que falten més clubs potents perquè la lliga sigui molt més competitiva, que seria molt millor per a les jugadores. Com més pugi el nivell de la lliga, molt millor per a tothom.
De fet, la promesa de professionalització de la lliga no s’ha traduït i ja hi ha hagut diversos actes de protesta i fins i tot amenaça de vaga de les jugadores.
És el de sempre. Falten diners per injectar nivell a la competició. I ja no és només en el futbol. Passa en molts esports, que hi ha una falta no d’interès però sí de recursos de tot tipus. Darrere d’aquests èxits del Barça, potser ara la gent se n’adona una mica més del que passa amb el futbol. I també és veritat que sempre estem amb la famosa comparació entre nois i noies. Aquí tots tenim espai per fer la nostra i no ens hem de comparar amb el futbol masculí, sinó marcar el nostre camí.
A la federació catalana, estan notant un creixement?
La federació catalana fa moltíssims anys que aposta pel futbol femení. Això es nota amb el nombre de llicències que tenim, amb les diverses iniciatives i campanyes que tenim de captació. Ara hi ha moltíssimes jugadores petites que tenen els seus referents en les jugadores de primer nivell, cosa que fa uns anys no existia. En aquest sentit, la federació va com el Barça, apostant al 100% per elles.
Ha pogut felicitar l’Alèxia per la Pilota d’Or?
Sí, i tant. A quarts de tres de la nit, em va contestar el correu de WhatsApp que li havia enviat. I vam estar parlant també amb la mare. Ara haurem d’anar algun dia a celebrar-ho, a fer un bon dinar. Ja vam quedar així. Tenim molta relació. No només amb l’Alèxia, sinó amb totes les jugadores i amb tota l’estructura del futbol femení. La relació continua. Ara la meva feina és a l’ombra, treballant amb el femení i també amb el masculí, en la formació.
Deia que ho té tot, al camp. També domina l’escena i el discurs, com va demostrar en la gala.
És que està preparada per a tot. La formació d’una jugadora no només és al camp. La cançoneta que anem repetint dels valors, el respecte, la humilitat..., va més enllà del camp. Tot va pel mateix camí. És el camp, és fora del camp, és el dia a dia, els comportaments, les actituds, el discurs, el control dels egos... Absolutament tot. Sempre s’hi està treballant, contínuament.
És a l’estructura del futbol formatiu masculí. Desvinculat del femení?
El juny del 2021 vaig deixar de treballar al femení del Barça. No era al cos tècnic, però sí al grup de scouting. A més de ser el seleccionador català absolut i amateur, ara amb la nova junta treballo en el futbol formatiu blaugrana, del Barça B al benjamí. Però en el femení hi tinc molta amistat i continuo veient els entrenaments i els partits. Això no m’ho traurà ningú. Una cosa és la feina i l’altra, el hobby. Ara el futbol femení del Barça és el meu hobby.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)