Conviure amb la pressió d’haver costat més de 50 milions d’euros. Sostenir l’expectativa d’un club de la magnitud del Real Madrid. Veure com un company i un dels millors futbolistes del món com és Karim Benzema reclama als companys que no et passin la pilota. “No fa res amb sentit.” Haver de desafiar la riota general i el sobrenom de Fallicius. I tot, amb només 20 anys. Un context que hauria consumit la moral de qualsevol adolescent imberbe i que dona encara més magnitud a la irrupció de Vinicius Junior (Rio de Janeiro, Brasil, 2000), fill d’una de les tantes faveles de la capital carioca i que, a un talent natural, forjat al carrer, hi ha sabut incorporar la virtut d’aquells que juguen amb taps a les orelles, aliens al fervor que acompanya cadascun dels seus moviments. Quan fallava més que encertava, Vinicius hi tornava. Agafava la pilota i se n’anava contra el seu marcador. Una vegada rere l’altra, fent ballar la seva cintura, demostrant una capacitat innata per eliminar rivals i un pecat de joventut per esguerrar cadascun dels seus intents. Ara que la moneda sembla tenir dues cares, Vinicius demostra que no té sostre i justifica aquella presentació grandiloqüent del juliol del 2018, en què, amb 18 anys acabats de fer, Ronaldo Nazario va exercir de mestre de cerimònies.

Ha plogut des d’aleshores i Vinicius ha viscut en els dos pols. De ser comparat amb Robinho a tenir projecció de futbolista d’època. “Encara té 20 anys, però no li falta res per convertir-se en un futbolista amb un talent i una velocitat impressionants. Té un futur important en l’horitzó”, va pronosticar l’any passat Ronaldo, quan l’astre carioca encara generava corrents de sorna, a les portes d’una metamorfosi que segurament ni els més devots projectaven. I és que aquesta temporada l’extrem brasiler ha necessitat tan sols 34 rematades a porteria per signar els 14 gols que acumula. Segons dades d’Opta, el jove atacant en va requerir 71 per fer 15 dianes la temporada passada. Xifres que parlen per si mateixes i que complementen una capacitat de desequilibri que Vinicius ja havia insinuat des del dia 1. Amb 118 driblatges completats en la lliga, viu a anys llum del seu perseguidor en el rànquing (Gonçalo Guedes, 79), fins al punt que Benzema ja és devot de la seva societat. “És un fenomen, m’encanta jugar amb ell”, ha dit el lionès, confirmant un trajecte que ha dut Vinicius del turment del dubte a l’elogi encès.