Barça

JOSEBA ETXEBERRIA

EXJUGADOR DE L’ATHLETIC CLUB

“Xavi feia que el seu equip i el rival juguessin al seu ritme”

“Li costarà, però de mica en mica va agafant llum i diria que és un equip que acabarà jugant bé a futbol” l

“És un equip intens, que pressiona, és el que se sent a Bilbao, la gent et porta a això”

L’Athletic no és millor, però sí més autèntic i la seva filosofia no té data de caducitat
Nico Williams és ràpid, surt pels dos perfils i tècnicament està bé. Té un gran potencial

Amb 514 partits vestint la seva samarreta a les seves esquenes, Joseba Etxeberria (Elgoibar, 1977) és un dels futbolistes més icònics de la història moderna de l’Athletic Club. Extrem elèctric, vertical i amb canvi de ritme, va ser un ídol al vell San Mamés i va viure nits de copa com la que demà contemplarà la nova catedral, l’enfrontament amb més pedigrí de copa dels que es poden jugar i que examinarà un Xavi Hernández a qui Etxebe va poder viure de prop com a futbolista, de company a la selecció i de rival al club.

Quan es va retirar Xavi vostè va fer una piulada dient que marxava “el futbolista més determinant d’una idea”. “El futbol és col·lectiu, el futbol és Xavi”, va escriure.
He conegut migcampistes excel·lents: Pirlo, Guardiola, Redondo... que eren futbolistes que ells sols feien jugar els seus equips. Però Xavi, a més, tenia la capacitat de fer que tant el seu equip com el rival juguessin exactament a allò que ell volia. Quan sentia que havia d’accelerar, l’equip ho feia. Quan necessitava frenar, obtenia la pausa. És l’únic futbolista a qui he vist fer això.
Vostè, però, va coincidir amb un Xavi previ al de l’època daurada del Barça. Ja se li percebia tot aquest potencial en l’Eurocopa del 2004, per exemple?
Sí, sens dubte. Tinc la percepció que vaig assistir al relleu generacional entre dos futbolistes que sentien l’esperit col·lectiu del joc d’una manera molt especial. Un és Juan Carlos Valerón, que també tenia una ment privilegiada, i l’altre és Xavi Hernández, que sens dubte és part fonamental del millor Barça de la història i de la millor selecció espanyola de la història.
En aquella piulada de comiat a Xavi vostè acabava dient: “Et gaudirem a les banquetes.” Està gaudint?
No és una època senzilla, però crec que és la persona ideal per comandar el Barça en aquests moments. Diria que l’experiència a Qatar li ha anat bé per conèixer-se i per rodar-se com a entrenador i ara, en un moment de dificultat futbolística i econòmica, fa falta una persona amb força al vestidor, respectada a dins i també per la tribuna. Crec que li costarà, però també crec que ja s’intueix que l’equip està agafant una mica de llum i amb el temps el Barça jugarà bé.
Des que va arribar, Xavi ha mostrat devoció pels extrems. Vostè, que ho era, s’identifica encara més amb la seva idea?
Al final tot va connectat. Aquests futbolistes talentosos, amb una tècnica depurada, amb aquest famós ADN Barça necessiten obrir molt el camp. És veritat que en els últims anys aquests extrems més purs s’havien perdut una mica, ocupaven la demarcació mitjapuntes una mica escorats a la banda, però la possibilitat de tenir jugadors de banda et fa ser molt més poderós, perquè et facilita la combinació per dins i alhora tens la possibilitat de desbordar per fora en l’un contra un. Interiors i extrems són peces que es necessiten les unes amb les altres.
Parlant d’extrems, Bilbao està força excitada amb la irrupció de Nico Williams, a qui vostè va dirigir l’any passat al filial. El sorprèn l’impacte que ha tingut?
En absolut. A nosaltres ens va pujar directament del juvenil i des del primer dia vam veure que era un futbolista d’un altre nivell. És cert que era molt jove, que no havia competit contra homes de 30 anys que ja se les saben totes, però de seguida vam detectar un futbolista molt explosiu, amb sortida cap a les dues cames, que tot i ser tan ràpid tècnicament està molt bé, que ha estat a Lezama des de molt petit i que s’ha polit molt bé. Nosaltres vam intentar obrir-li els ulls perquè realment fos un jugador determinant, fer-li veure que un futbolista amb les seves condicions no podia només conformar-se a desbordar i assistir, havia de veure porteria també. De fet, vam fer fins i tot que xutés els penals perquè canviés el xip, perquè s’adonés que havia de fer gols.
Li va bé tenir el referent del seu germà Iñaki al vestidor?
És un context genial, perquè farà que se senti protegit per una persona que ja és una institució en aquell vestidor i alhora tindrà algú que l’exigirà molt, perquè si algú coneix bé Nico és Iñaki, perquè l’ha vist evolucionar i sap que allà hi ha una joia futbolística. Serà el primer a augmentar-li l’exigència.
Fa la sensació que amb els Vivian, Williams, Vencedor, Zárraga o Sancet l’Athletic s’està garantint una fornada per tenir estabilitat en el futur...
Sí, de fet el mig del camp que teníem fa dos anys al filial era Vencedor, Zarraga i Sancet i la veritat és que feia la sensació que eren futbolistes que anirien cap amunt. Han passat només dos anys i estan demostrant que tenen moltíssim nivell. La generació del 2000 és molt bona i a sobre hem de sumar-hi els dos Nicos, perquè també hi ha Nico Serrano, que és un any més petit que Williams, que encara ha d’agafar cos però que és un noi que s’ha de tenir molt en compte per al futur.
Oihan Sancet quin sostre té?
És el millor futbolista que he dirigit, això ho tinc claríssim. La coordinació que té fent metre vuitanta-vuit, els controls orientats que fa, els girs, la capacitat per posicionar-se. Acaba de començar i té un recorregut enorme. Li falta sentir-se important, però és un jugador que pot marcar una època a l’Athletic.
S’identifica amb aquest Athletic?
Jo vull que els meus equips siguin el que he sentit, primer com a futbolista i després com a entrenador. Que siguin molt dinàmics, que passin moltes coses, equips intensos, ràpids, amb vertigen, assumint que això en alguns moments et pot passar factura. L’Athletic és un equip amb futbolistes de molta qualitat i que a diferència d’altres equips de Marcelino, que tendien més a esperar al darrere i a buscar el contracop, sí que és un equip que té aquest punt d’intensitat per mossegar a dalt.
El tema de la pressió, per a l’Athletic és quasi un tret genètic?
És el que se sent aquí, la gent t’empeny a això. Un equip que vol anar a mossegar fins a la posició del porter rival necessita d’aquest ambient elèctric i l’afició de l’Athletic sol donar ales a l’equip per aconseguir-ho. En els últims anys han vingut entrenadors de corrents molt diferents a entrenar aquí i la veritat és que la manera de defensar ha estat molt semblant, sempre amb un equip que va cap endavant.
Per a l’Athletic és millor la manera de jugar del Barça que la del Madrid?
Són equips diferents. El Real Madrid és molt més perillós jugant en camp propi perquè té un contracop demolidor i el Barça és un equip que et genera dificultats quan se t’instal·la al teu camp i comença a fer superioritats. Jugar contra tots dos és difícil, contra el Barça, si intentes estalviar-te homes en la pressió i estar una mica a dues aigües, el més normal és que trobin el futbolista lliure. El que has de fer és pressionar amb tot, de manera mecanitzada i així, encara que ells són molt bons, poden tenir més dificultats.
L’Athletic haurà superat el cop emocional de perdre la supercopa?
Ha estat una decepció, està clar, però el futbol ho té això i ha de ser una bona oportunitat per redimir-te. El futbol té això i sempre és important relativitzar-ho tot. Quan les coses et van molt bé no t’ho has de creure gaire perquè algú et fotrà una clatellada i igual a l’inrevés, quan et ve un cop dur, fer resset ràpid i que no quedin seqüeles.
En una època en què les supercopes es juguen a Riad i en què clubs de tradició menor com ara el PSG tenen repercussió mundial, l’Athletic podrà mantenir la seva essència per sempre?
L’Athletic no és millor que la resta, però sí que és molt més autèntic. Ho he viscut de prop, en la meva pròpia pell i diria que aquesta filosofia no té data de caducitat, que serà eterna.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)