Barça

JESÚS OWONO

PORTER DE L’ALAVÉS I DE GUINEA EQUATORIAL

“No em trauran del cap que podem guanyar la copa”

El porter de l’Alavés està sent una de les sensacions de la copa d’Àfrica; no ha encaixat cap gol en dos partits i dimecres jugaran contra Mali per una plaça als quarts de final

Hi ha prejudicis envers els porters africans, els he viscut des de petit, però no crec que la raça sigui un factor clau

El 2022 ha estat una erupció per a Jesús Owono (Bata, Guinea Equatorial, 2001). En qüestió de dies, el positiu per covid de Fernando Pacheco el va empènyer a debutar a primera divisió amb l’Alavés i tot seguit va desembarcar al Camerun per experimentar per primera vegada la passió d’una copa d’Àfrica defensant la porteria de Guinea Equatorial, país que va deixar amb vuit anys però que porta al cor. En dos partits amb l’nzalang nacional, dues porteries a zero –una contra la vigent campiona d’Àfrica, Algèria; l’altra aturant un penal contra Sierra Leone que va confirmar la classificació per a vuitens.

Si li haguessin dit que el 2022 començaria així, s’ho hauria cregut?
Si m’ho haguessin dit fa un mes, hauria pensat que m’estaven prenent el pèl. Però ja ha passat, ho estic vivint, i la veritat és que m’ho crec i ho estic disfrutant. He debutat a primera i estic en una copa d’Àfrica, i a sobre amb la mentalitat de lluitar pel títol
De moment ha respost als reptes amb molta personalitat. S’ha sorprès a vostè mateix?
Soc molt conscient de les meves capacitats, sempre he estat un porter que des de ben petit he rendit força bé en accions sota els pals i si bé a vegades em pregunto com he pogut fer algunes intervencions, en general tinc molta confiança en mi mateix. És com s’han d’afrontar els reptes.
Quina és la seva relació amb Guinea Equatorial i amb Àfrica en general?
Vaig néixer a Bata, a Guinea, i amb vuit anys me’n vaig anar a Sant Sebastià, però guardo un sentiment molt fort envers el meu país, on vaig passar la infància. El meu pare va morir quan jo tenia un any i la meva mare se’n va anar a Euskadi. Al principi em va deixar a Guinea amb la meva tieta, a la qual considero una segona mare i quan ja va poder dur-me cap a Espanya, quan es va assegurar que em podia garantir un futur, em vaig retrobar amb ella. Però sempre he tingut una vinculació sentimental molt forta amb Àfrica, per família i per creences.
Però és més africà que basc?
No podria decantar-me per cap de les dues, la veritat. Em sento guineà però al mateix temps he passat més de la meitat de la meva vida a Euskadi i també m’hi sento molt arrelat.
De fet, vostè parla perfectament eusquera. En això supera fins i tot els germans Williams de l’Athletic...
Sí, quan vaig arribar a Sant Sebastià de les primeres coses que em va dir la meva mare és que em tocaria aprendre un idioma nou. Ella ho veia important per integrar-me i la veritat és que a mi m’agraden els idiomes. A més, tenia vuit anys, no recordo que fos difícil aprendre’l malgrat que és un idioma complicat.
Es veu com un exemple d’integració?
No sé si puc ser-ho per a la gent en general, però sí que m’agradaria ser-ho per als meus germans. Ells també juguen a futbol i per a mi és important fer les coses bé perquè vegin que si un fa les coses amb passió i creu que tot és possible, tot es pot aconseguir.
Què significa per a vostè defensar la samarreta de Guinea Equatorial?
Orgull. Estic rebent missatges de familiars que em generen una gran il·lusió i sento que estic representant un país, però també la meva família. I això és el més bonic que li pot passar a una persona.
Va debutar contra el campió, Algèria. I a sobre els van derrotar.
Aquest partit no l’oblidaré mai. Ens hi vam deixar la pell, vam aplicar el plantejament tàctic amb una gran disciplina i debutar contra la campiona d’Àfrica deixant la porteria a zero és una fita que no l’hauria pogut ni somiar. Aquest partit ens dona forces per pensar que podem fer coses grans. Sé que és molt difícil, però a mi no em trauran el somni de guanyar la copa d’Àfrica.
Des de petit segueix la copa d’Àfrica o tot li ha vingut de nou?
No, no. Des d’Euskadi he seguit més d’un torneig. Les dues que va disputar Guinea Equatorial i alguna més de les que va guanyar Egipte. És un torneig molt emocionant, sempre molt igualat, en què és difícil saber qui s’endurà el títol.
Els seus referents són porters del País Basc, que és una gran terra de porters, o africans?
El meu porter favorit és Ter Stegen. Després m’he fixat també en alguns porters de la Real Sociedad [ell va jugar-hi abans de fitxar per l’Alavés] com ara Claudio Bravo o Jerónimo Rulli. De fet contra el Betis a Bravo li vaig poder dir que era un dels meus referents.
Entén els prejudicis històrics envers els porters africans?
No crec que la raça o la nacionalitat hagi de ser decisiva ni condicionar ningú per fer bé una activitat. Però sí que és cert que des de petit sentia en alguns camps com des de la grada s’animava els jugadors rivals a xutar de lluny, donant a entendre que el porter se l’empassaria. És una realitat que això passa com també que hi ha grans porters d’origen africà, com Edouard Mendy, per exemple.
Qui li sembla més candidat a endur-se la copa?
Nigèria i el Marroc estan jugant a un gran nivell. Després el Senegal no està fent el seu millor joc però tenen una plantilla impressionant. De moment nosaltres hem de centrar-nos a intentar superar Mali, que és un equip defensivament molt resistent i a partir d’aquí ja es veurà.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)