Gerard Piqué és el líder de la defensa des de fa temporades. El central va créixer al costat de Carles Puyol en els seus inicis com a blaugrana i li va agafar el relleu quan es va retirar. Ell ha estat l’únic fix d’un eix defensiu que ha compartit amb Mascherano, Mathieu, Vermaelen, Umtiti, Lenglet, Araujo o Eric Garcia. Les parelles han anat variant, però ell ha continuat sent intocable per a tots els entrenadors.

Als 35 anys, Piqué està vivint les temporades més difícils amb el club. El 3 del Barça encadena dos cursos en què, més enllà dels mals resultats esportius i de la delicada situació institucional i econòmica, les lesions li han fet la guitza. Ahir, el club va confirmar la reagudització de la tendinopatia que té a l’adductor llarg de la cuixa esquerra. El central es perdrà el decisiu duel de demà contra el Betis al Benito Villamarín (21 h), en què l’equip confia a segellar el bitllet per a la propera Champions. Les molèsties que ha anat arrossegant les últimes setmanes el fan parar i no sembla que pugui reaparèixer. Queden quatre partits i Piqué podria dir adeu a la temporada. Ha forçat i el seu cos sembla que ha arribat al límit.

El de demà serà el desè partit que es perdrà el català, entre lesions, molèsties i sancions. Si es mira el balanç de resultats en aquests duels, el Barça ha pagat l’absència del central precisament en el moment més important de la temporada. Dels cinc enfrontaments que Piqué es va perdre entre l’agost i el febrer, el Barça no en va perdre cap –quatre victòries i un empat–. Ha estat aquest mes d’abril, en què l’equip de Xavi ha deixat escapar els títols, quan el conjunt blaugrana ha patinat més sense ell: victòria contra el Llevant, però derrotes contra l’Eintracht i el Cadis al Camp Nou. Va reaparèixer amb victòria a Anoeta, però tres dies després va descansar contra el Rayo Vallecano. L’equip va tornar a perdre a casa.

El curs passat, Gerard Piqué va estar de baixa pràcticament tres mesos per culpa d’una lesió al genoll que es va fer al camp de l’Atlético al novembre. El central es va perdre 23 partits fins al febrer, amb un balanç de 16 triomfs, tres empats i quatre derrotes. El genoll el va tornar a fer parar després de coronar la remuntada en la copa contra el Sevilla. Llavors, el Barça va guanyar quatre partits, va empatar-ne un i va perdre el clàssic contra el Madrid, en què Piqué va anar convocat però no va jugar.

En general, les absències de Piqué s’han notat més en el joc que en els resultats, exceptuant aquest mes d’abril, en què tots dos conceptes han anat junts. En els precedents més recents i en el d’altres temporades, l’equip ha trobat més a faltar el seu lideratge, la seva col·locació, la sortida de pilota o el treball defensiu que no pas les victòries. També és cert que, a diferència d’aquest curs, en les altres ocasions el Barça tenia nombrosos arguments de mig camp cap endavant, començant pel més important: Leo Messi. Aquest any, l’equip va necessitat de jugadors decisius a la parcel·la ofensiva que puguin desencallar els partits quan és necessari.