Barça

Llàgrimes d’impuls

Hi tornaran. El Barça assumeix el cop dur de la derrota en la final europea contra el Lió, busca explicacions i agafa força per seguir creixent, començant per aquesta setmana en la copa

El Barça ja sabia què era perdre una final de la Women’s Champions League, però en aquests casos l’experiència és un valor completament absurd. La desolació de quedar-se a les portes del títol més important de la temporada és absoluta, sigui la primera, la segona o la tercera vegada que es viu en primera persona. Per això, després del xiulet final al Juventus Stadium de Torí que confirmava la derrota contra l’Olympique de Lió (1-3), a pràcticament totes les jugadores blaugrana els ulls se’ls van negar de llàgrimes. Llàgrimes d’una tristesa immensa, i també de molta ràbia veient com s’havia escapat un somni i la possibilitat de superar les franceses, reines absolutes d’Europa després d’aconseguir dissabte el vuitè títol europeu. Però també llàgrimes d’impuls, perquè si una cosa ha demostrat el Barça en els darrers anys és que només sap fer una cosa, que és mirar endavant. I per això ningú dubta que tornaran a intentar superar el Lió la temporada que ve buscant la segona Champions blaugrana, i segur que serà amb més força que mai.

Moments de reflexió

Lògicament, després d’una derrota tan dolorosa com la d’ahir també toca fer autocrítica. Sobretot per descobrir quin ha de ser el camí per millorar. Les blaugrana han de seguir fent passes endavant per arribar al nivell de l’Olympique de Lió. No en el joc, on segurament el Barça ja és superior. Però sí en solvència, consistència i eficàcia sobre el terreny de joc. A Torí, si una cosa hi ha clara és que no es va poder veure la millor versió de l’equip que dirigeix Jonatan Giráldez.

En aquest sentit una de les reflexions més importants la va fer Alexia Putellas després del partit. “Per molt que ens entrenem necessitem el ritme competitiu que tenen elles i no és el mateix que tenim nosaltres en la competició domèstica. Com a jugadora m’encantaria tenir cada setmana aquest ritme de competició perquè, vulguis o no, tot canvia. Tens menys temps per pensar, necessites estar més precisa, són més fortes... Si haguéssim guanyat no parlaríem d’això, però és una realitat”, comentava la capitana blaugrana, que confia que amb el temps la lliga espanyola faci aquest pas endavant: “Suposo que és qüestió de temps i hem d’anar millorant entre totes.”

La superioritat absoluta que ha demostrat el Barça en la lliga espanyola i que l’ha conduït a aconseguir la lliga perfecta, amb 30 victòries en 30 jornades, pot haver estat una arma de doble tall tal com insinuava ahir Alexia. Però també és cert que possiblement les blaugrana no van arribar a la final de Torí en el seu moment de plenitud. Després de l’exhibició contra el Wolfsburg en l’anada de les semifinals de la Champions (5-1), el 0-2 de la tornada ja va ser un primer avís per a les de Jonatan Giráldez, que en l’assaig general contra l’Atlético en l’última jornada de lliga al Johan Cruyff –amb el mateix onze inicial que contra el Lió–, tot i guanyar per 2-1 per tancar la lliga perfecta, tampoc va oferir les seves millors sensacions.

Confiança per insistir

“No ens hem de quedar només amb aquest partit. El recorregut ha estat molt bo i és una pena que s’escapi el títol. És molt dolorós. Però totes les derrotes serveixen per aprendre i després de donar-hi voltes veurem el costat positiu d’aquesta final”, deia Marta Torrejón després de la final, amb l’objectiu clar d’assumir el cop com més aviat millor per tornar més fortes, una idea similar a la que va expressar la migcampista Patri Guijarro: “No ha acabat com ens hauria agradat, però estic segura que hi tornarem.”

Com a jugadora m’agradaria tenir aquest ritme competitiu cada setmana perquè, vulguis o no, tot canvia
No tenim el seu ritme en la lliga, és una realitat. Suposo que és qüestió de temps i de millorar entre totes
Alexia Putellas
migcampista del barça
Totes les derrotes serveixen per aprendre i, després de donar-hi voltes, hi veurem el positiu
Marta Torrejón
defensa del barça
Ja dèiem que el que havíem fet no servia. No ha acabat com ens hauria agradat, però estic segura que hi tornarem
Patri Guijarro
migcampista del barça

Amb un títol encara en joc

Les jugadores blaugrana no tindran gaire temps per digerir la derrota contra l’Olympique de Lió en la final de la Champions (1-3), ja que aquesta setmana els espera l’últim repte de la temporada, la final a quatre de la copa que es disputarà a Alcorcón. Les de Jonatan Giráldez van tornar ahir de Torí i van ser rebudes per prop d’un centenar d’aficionats que van voler mostrar el seu suport a un equip que ja té la mirada posada en la semifinal de la competició del KO, que podria suposar el tercer títol després de la supercopa i la lliga. D’al·licients n’hi ha, perquè el Barça jugarà dimecres la semifinal contra el Madrid –el cinquè duel directe de la temporada– al municipal de Santo Domingo (21 h) buscant un lloc a la final, que es disputarà diumenge a les 11.30 h, en què s’enfrontarien al guanyador del Granadilla-Sporting de Huelva.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)