Barça

RAFA MÁRQUEZ

EX JUGADOR DEL BARÇA I TÈCNIC DEL BARÇA ATLÈTIC

“No volíem que s’acabessin els partits”

“En el Barça, tot l’equip era un espectacle. Disfrutàvem de poder jugar junts i vam ser un conjunt inoblidable”

“A la banqueta ho visc amb la mateixa passió, però amb més nerviosisme”

La gestió que té Xavi amb Piqué, amb l’amistat que tenen, és bona. I Piqué té una actitud positiva, de seguir treballant. Així no hi haurà problema
Pablo Torre està en dinàmica de primer equip i ells decideixen si el jugador baixa o no baixa. Si vingués, tinc ben clar que sumaria

Rafa Márquez (Zamora de Hidalgo, Mèxic, 1979) és una llegenda del futbol. Amb cinc participacions mundialistes a l’espatlla i més d’un lustre (del 2003 al 2010) d’èxit en el Barça, on va guanyar 12 títols, entre aquests 4 lligues i 2 Champions League, va penjar les botes el 2018 i ara s’ha passat a les banquetes. És des d’aquest estiu l’entrenador del Barça Atlètic i aspira a continuar creixent amb, evidentment, Mèxic i Barça a l’horitzó, encara que de moment no s’atura en això. De tot plegat en parla amb L’Esportiu, en una conversa en què explica les seves sensacions com a tècnic, de com veu el filial que orienta i també el primer equip i, sobretot, recorda la seva transcendental etapa de blaugrana.

No fa tant que era jugador. Com es viu des de l’altra banda?
Amb més nerviosisme. Ja no depenen de tu certes fases o accions del partit, però la passió és la mateixa. Arribar al jugador perquè pugui entendre què vols en les diferents fases del joc, també arribar-li en la part motivacional per treure el millor de cadascun... Al final, el futbol es viu de manera diferent, però la passió és la mateixa.
Què és el més difícil de ser entrenador?
La gestió. Tenir més de 20 jugadors, cadascun amb el seu caràcter, i poder treure aquest rendiment de cadascun d’ells perquè només juguen onze i la resta són suplents. Tenir-los contents i amb una bona actitud en els entrenaments és el més complicat.
Deixar gent fora és difícil, doncs.
Sí. Perquè tinc un bon grup de jugadors, que en cada entrenament donen el cent per cent. No hi ha males actituds i intento agrair-los-ho amb minuts. Els animo i els demano que tinguin paciència per intentar compensar-los jugant.
I què és el que més li agrada?
Que els nois entenguin el que un vol. Quan veus fases dels partits, en diferents situacions del joc de les quals vas parlar amb ells, el que vas entrenar, i això surt, és molt satisfactori. Allà, com a entrenador, veus que el treball que fas dona resultats.
A can Barça va arribar-hi fa gairebé 20 anys. En tenia 24. Ara torna a ser aquí amb 43. Ha canviat molt Rafa Márquez?
Soc algú més madur, ple, amb una vida en què l’entesa, disfrutar, ser feliç, tenir bona actitud, aportar, poder donar la meva experiència a tota aquesta gent m’omple... Una plenitud força òptima.
Recorda quan era jugador del Mònaco i el va venir a buscar el Barça?
És un moment inoblidable en la meva vida. Aleshores, el meu representant, Enrique Nieto, i Jorge Mendes, van fer una aliança i Jorge és el que va portar la negociació. A la vegada, però, Sandro Rosell, que treballava per a una marca, i jo era part d’aquella marca, em va contactar per veure si m’interessava unir-me al club. Aquí va començar tot, però no va ser fàcil perquè el Mònaco no em volia deixar marxar.
Per què?
Didier Deschamps era l’entrenador i el club vivia un moment important. Aquell últim any gairebé guanyem la lliga i, per tant, jugàvem Champions l’any següent. De fet, va ser aquella temporada que ells van arribar a la final de la Champions. Jo era part important de l’equip, però jo no volia deixar passar l’oportunitat de venir al Barça. Em vaig haver d’imposar perquè em deixessin venir.
Al Barça, però, no va jugar Champions aquell primer any.
Igualment va ser un canvi radical. Venir del Mònaco a un club tan gran com el Barça sí que va ser un procés d’adaptació que em va costar. Uns sis mesos en què la cosa no va anar gaire bé. Després, però, va canviar la dinàmica de l’equip, de la institució i de l’atmosfera que ja es vivia al voltant del barcelonisme. Van arribar els triomfs, les victòries importants, fins a arribar a guanyar la Champions (any 2006).
Què li va xocar més i per què li va costar tant adaptar-se?
La premsa, l’afició, estar sempre a l’ull de l’huracà... no tenia res a veure amb el que jo vaig viure a Mònaco. Ser en un estadi pràcticament ple tots els partits, en què si t’equivocaves hi havia molta exigència, em va costar temps, però em vaig anar adaptant fins a ser el que sempre he estat.
Va compartir equip amb Ronaldinho. Era la figura.
Jo ja l’havia tingut com a rival tant en la selecció, ja que havíem jugat algun Brasil-Mèxic, com en la lliga francesa, ja que ell era al PSG i ja el coneixia. Era un jugador fora de sèrie, determinant, que canviava un partit en un tancar i obrir d’ulls. Sempre l’havia tingut com a rival i quan vaig saber que seria el meu company em vaig alegrar molt perquè millor tenir-lo de company que de rival... Crec que va canviar la història del Barça. Va ajudar a fer que aquest Barça s’hagi convertit en el que avui és i soc un afortunat de poder haver conviscut amb ell.
I Frank Rijkaard era el tècnic. Amb què es queda d’ell?
A banda de la part tècnica i tàctica, la personalitat que tenia. Tenia aquella calma, aquella senzillesa, aquella manera de ser, humana, que parlava amb el jugador i et motivava, però després també tenia aquell caràcter que et feia exigir-te al màxim i això per a un jugador és fonamental.
Després va arribar Pep Guardiola. Què me’n pot dir?
Els resultats que ha obtingut parlen per si sols. És un tècnic molt perfeccionista, sempre intenta donar-li voltes, als exercicis, als entrenaments per poder fer mal al rival, per sempre evolucionar i ser el millor equip. És el més important que vaig aprendre d’ell.
Thierry Henry va dir una vegada que amb ell va “aprendre a jugar a futbol amb 30 anys”.
En aquest sentit, penso que va venir a perfeccionar el que es feia anys enrere. Des de Johan Cruyff, l’època de Rijkaard, hi havia una base important i també una sèrie de jugadors que van ajudar a fer que fóssim un equip inoblidable. Tots vam disfrutar de l’entrenador, dels companys, de jugar al mateix, d’entendre’ns perfectament. És difícil que tot s’ajunti al mateix temps, es va donar i ho vam aprofitar al màxim.
Vostè com a central, en la sortida de pilota també va tenir molt de protagonisme.
No va ser res que jo no conegués. Amb Ricardo Lavolpe vaig aprendre molt sobre la sortida de pilota des de la porteria i això em va ajudar moltíssim a entendre-ho millor tot plegat. La sortida de pilota, saber quan fer el dos contra un, buscar la superioritat, l’home lliure... amb Guardiola es va tractar de perfeccionar-ho.
En aquell equip també hi havia Messi... al camp ho vam veure tots, però alguns diuen que als entrenaments era millor fins i tot.
Sí... el disfrutàvem. A cada entrenament era un espectacle. En els seus inicis, quan hi havia en Ronnie i en Leo, era un espectacle. La veritat és que tot l’equip era un espectacle. No volíem que s’acabessin els entrenaments i, a vegades, tampoc volíem que s’acabessin els partits per seguir disfrutant de poder jugar junts. En Leo ha crescut enormement i és el millor jugador del món.
També hi havia Xavi. Se’l veia que anava, com vostè, per a entrenador?
Érem uns quants que potser teníem aquest perfil d’arribar a ser entrenadors perquè dins del camp enteníem bé els conceptes, els moviments, la tàctica i érem líders.
Aquest curs el Barça ha començat bé. Com el veu?
El veig bé. Tenen una plantilla àmplia, amb grans jugadors, hi ha un equilibri i ara s’ha d’anar partit a partit, aprofitant el potencial que té per intentar el que sempre exigeix aquest club, que són títols.
Parlem de centrals, la seva especialitat. Xavi en té cinc.
Jo crec que tots cinc són totalment diferents però tots tenen qualitat per jugar en qualsevol moment i això és important per a Xavi. La posició està molt ben coberta perquè jugui Araujo, Koundé, Eric, Christensen o Piqué i tindrà el problema d’escollir qui juga.
Amb Piqué també van ser companys. Ara està jugant poc. Com es gestiona aquesta situació?
Òbviament és complicat, però crec que la gestió que té Xavi amb ell, amb l’amistat que tenen, és bona. I Piqué està tenint una bona actitud: continuar treballant en aquesta situació, i també ho gestiona bé. Mentre hi hagi aquest bon rollo, no hi haurà cap problema.
I Araujo ho té tot, encara que en la sortida de pilota té alguns problemes. Això es pot millorar?
I tant. És jove i té un gran entrenador que el pot ajudar en aquest aspecte.
Sobre el seu equip, el Barça Atlètic. Es mantenen invictes, en quin punt estan?
Estem treballant molt bé. Fent les coses molt bé des de la pretemporada, fins avui. Tot el treball que hem fet està servint per tenir aquests resultats i el més important serà mantenir aquesta línia d’exigència i de nivell per a la millora de cadascun dels jugadors que és el principal objectiu.
La primera FEF és una categoria complicada, en què el rival està molt a sobre, hi ha pocs espais. Li està costant aplicar el model de joc del Barça?
Tot i que és una categoria molt física, i també la majoria de rivals tenen més experiència, els nois estan competint força bé. Quan juguem fora de casa sí que no tenim les dimensions que tenim a casa i, tot i això, seguim el nostre estil de joc, però òbviament hi ha més lluita, més disputa, més duels i en aquest sentit han mostrat molt caràcter i és part de l’aprenentatge i del desenvolupament. Però quan juguem a casa sí que intentem implementar el nostre estil de joc; sotmetre el rival, tenir la possessió i ser contundents al davant.
Diu que el principal objectiu és que el jugador creixi. En un aspecte col·lectiu, miren a dalt?
El principal és centrar-nos en el treball i, si els resultats ens acompanyen, ens això ens ajudarà a tenir un estat d’ànim millor per al dia a dia.
Amb Pablo Torre, ha canviat alguna cosa?
Ell està en dinàmica de primer equip i ells decideixen si el jugador baixa o no baixa. Ens enfoquem en el grup de treball que tenim i si ell baixés sumaria, és clar. Això ho tinc ben clar i, si no, doncs, amb els que tenim estem fent les coses bé.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)