Barça

El protagonista

Pedri

Milà no va ser Torí

El 28 d’octubre del 2020, Pedri va graduar-se amb el Barça per la porta gran. El canari va firmar un autèntic partidàs en un estadi com l’Allianz de Torí, la casa del Juventus. Tot un gran d’Europa que posava a prova un equip que dos mesos després havia perdut per 2-8 contra el Bayern i que havia viscut un final d’estiu convuls. El Barça va guanyar per 0-2 i el canari, absolutament desconegut en aquell moment, va oferir un autèntic recital sobre la gespa. La prova definitiva de l’encert que havia fet el club blaugrana en fitxar un futbolista de 17 anys –a punt de complir els 18– que podia firmar una època al Camp Nou. El món va descobrir una joia que a mesura que passaven les setmanes només feia que meravellar més i més. Com molts diuen, la resta és història. Una història només boicotejada per les lesions musculars que han privat el canari de molts partits.

Ahir, Pedri va tornar a Itàlia amb el Barça en la Champions. Ja ho va fer l’any passat a Nàpols, però en aquella ocasió va ser en l’Europa League. La diferència entre l’octubre del 2020 i ahir va ser abismal. El 8 blaugrana no va marxar amb la mateixa sensació que dos anys enrere per molts motius; el primer, el resultat. El canari va ser dels millors d’un Barça espès, que no va acabar de trobar-se del tot còmode al Giuseppe Meazza i es va complicar l’existència en la Champions League un cop més. El migcampista es va oferir, va participar i va aportar la clarividència que li faltava a l’equip en molts moments. Per art de màgia, i amb una facilitat insultant, es desfeia de rivals a camp propi amb sang freda i iniciava moltes de les jugades ofensives del Barça. Sempre buscant el mateix soci, un Ousmane Dembélé participatiu però sense l’encert que necessitava l’equip. El canari insistia i insistia, intentant agafar les regnes de les jugades ofensives de l’equip.

Pedri apareixia per tot arreu, també en defensa, implicat. El premi més gros a la seva bona actuació no podia ser un altre que marcar un gol que pogués revifar un Barça tocat i pràcticament enfonsat a Milà. I va arribar. De sobte. Una centrada de Dembélé, la va acabar recollint el dorsal 8 blaugrana dins l’àrea petita. Pedri es convertia en el salvador momentani d’una nit complicada. Va ser un miratge. El gol va ser anul·lat per unes mans prèvies d’Ansu Fati que va ser tot un cop moral per a Pedri i per a tot l’equip. Sobretot perquè, segons la normativa, el gol podria haver estat legal i pujar al marcador.

Marxar amb un punt del Giuseppe Meazza faria veure les coses diferents. Pedri hauria sortit amb un mig somriure, però Milà no va ser Torí. Ni Pedri ni el Barça van poder sortir victoriosos d’un duel a cara i creu i que converteix la tornada d’aquesta minieliminatòria en un ser o no ser a Europa.

95
intervencions
8
pilotes recuperades
3
pilotes perdudes
Dades facilitades per Carles Domènech de la TDT de Catalunya Ràdio
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)