“Si volem aspirar a la Champions hem de seguir creixent i molt, perquè crec que ara per ara, tal com estem, no ens arriba per poder lluitar per la Champions.” Són paraules de Leo Messi del febrer del 2020, amb el Barça classificat per als vuitens de final de la màxima competició continental, a punt d’enfrontar-se amb el Nàpols, en el que va ser l’avantsala del 8-2 contra el Bayern. L’equip ja havia tingut una deriva inquietant a Europa, amb eliminacions doloroses a l’esquena, el 3-0 a Roma (2017/18) i el 4-0 a Liverpool (2018/19) amb Ernesto Valverde a la banqueta, i tampoc es va escapar amb Quique Setién de la humiliació aquell curs (2019/20), despatxat pel conjunt bavarès amb un resultat ruboritzant.

Gairebé dos anys després, res ha canviat, al contrari. Ronald Koeman tampoc va canviar el rumb del conjunt, acomiadat en els vuitens en la primera campanya amb el tècnic neerlandès (2020/21) després d’encaixar un 1-4 contra el PSG al Camp Nou, i tampoc Xavi darrerament (2021/22 i 2022/23) ho ha aconseguit. De fet, en aquestes dues últimes temporades, el quadre culer ha viscut la decadència més pura, precisament sense Messi, cosa que òbviament no és casualitat, i ha encadenat dos cursos sense passar de la fase de grups i baixant a la segona divisió europea, l’Europa League. “No ens arriba per competir a la Champions, s’ha vist al grup”, va dir Pedri dimecres després de confirmar-se la decepció, culminada amb un lamentable 0-3 a casa contra el Bayern. “És un fracàs. Està clar que no estem preparats per competir. Cal millorar moltes coses per passar de grup i aspirar a guanyar una Champions”, va completar el canari, pràcticament parafrasejant Messi 32 mesos més tard.

El conjunt blaugrana, doncs, està estancat, no progressa a Europa i aquesta temporada el prematur adeu és especialment dolorós, després de la inversió duta a terme, amb la venda d’actius del club amb les “palanques”. Futbolista per futbolista, el Barça té ara una de les millors plantilles del planeta, però la construcció de l’equip és lenta. “És un procés”, va repetir Xavi també dimecres, tot avaluant el paper del conjunt que orienta a la lliga de campions. Segurament, aquest repte d’enfrontar-se amb rivals ja fets com el Bayern i l’Inter li ha arribat aviat, a l’equip, encara immadur, i també és cert que no ha tingut res de cara, començant pel sorteig, continuant amb les lesions i acabant amb les decisions arbitrals, però també ho és que ha mostrat moltes mancances estructurals i en el joc col·lectiu que no li han permès continuar amb vida en el torneig. Els números canten: en quatre partits contra l’Inter i el Bayern, el Barça ha sumat un punt dels 12 disputats i ha encaixat, en cinc jornades, vuit dianes, el doble de les que ha rebut en onze jornades en la lliga. “Hem competit en tots els partits de Champions, hem estat millor futbolísticament que l’Inter i que el Bayern a Munic. No ho hem aconseguit per diverses circumstàncies”, va insistir, no obstant això, Xavi. “Ho hem tingut a les mans, l’any passat tenia la sensació que a Europa eren millors que nosaltres, però aquest no”, va manifestar el tècnic.