Gerard Piqué no tornarà a jugar al Camp Nou. Gairebé en un tancar i obrir d’ulls ha estat tot plegat, després que dijous el futbolista anunciés la retirada imminent i ahir, dos dies més tard, s’acomiadés de l’estadi que l’ha vist jugar els darrers 15 anys. Un adeu emocionant que va ser rodó, ja que el Barça va guanyar (2-0) l’Almeria, en el que va ser una festa per a tota una llegenda que marxa amb 30 títols al sarró –poden ser 31 si l’equip conquereix aquesta lliga– i com el cinquè futbolista de la història de l’entitat amb més partits jugats. Van ser 85 minuts els que va disputar Piqué, amb el braçal de capità, abans de ser rellevat per Christensen i que el feu blaugrana, ple de gom a gom, caigués amb el comiat que es va allargar un cop finalitzat el partit, en què a la graderia no es va moure ningú.

Ja li havia aplaudit l’afició cada aparició. Cada pilota que va tocar, cada acció que va tallar, va ser celebrada per un públic conscient que marxa un tros de la història del Barça, que se’n va un futbolista d’època. I és que Piqué és un dels millors defenses de la història. Es farà estrany no veure ja en l’equip culer l’elegància del 3; pulcre en l’anticipació, en la disputa aèria, de la qual sempre n’acostumava a sortir vencedor, fins i tot en una entrada arran de gespa, una acció lletja estèticament, perquè és bruta i ruda, era maco de veure. Pocs com ell defensant amb 40 metres a l’esquena i, també, traient la pilota. Ahir, va ser l’últim dia que es va veure a l’estadi la seva mítica conducció des del perfil dret, aixecant el cap, mirant a l’altra punta, per acabar posant una pilota de 50 metres a l’extrem oposat. I també les típiques passades als centrals i laterals que tenia al costat, repetint, per moure la davantera rival, acompanyant el moviment de la cama un cop impactada la pilota amb un gest molt genuí seu. Ja està, però.

Va ser la seva última nit al Camp Nou, en què a més es va poder rescabalar, si és que li havia quedat algun mal regust darrerament, ja que va estar impecable. Ni un, però; va tenir la seva actuació, perfecta amb la pilota i sense, tallant un parell de situacions a Ramazzani en l’emergència. El belga va ser l’únic argument d’un Almeria que va ser un convidat de pedra, que va posar poca resistència i que en va tenir sort del seu sentinella Fernando i de la mala punteria blaugrana per no sortir golejat. Només una de clara en va tenir l’equip orientat per Rubi en tot el matx, un u contra u de l’esmentat Ramazzani contra Ter Stegen, després d’un regal de Frenkie de Jong, que va resoldre l’alemany. La resta va ser totalment culer encara que li va costar trobar el gol, que no va arribar fins a la segona part. En la primera, va tenir la pilota, el domini territorial i les ocasions, però va estar desafinat. El reguitzell d’ocasions, doncs, va ser important, passant per un penal que Lewandowski va xutar al pal després que el Camp Nou li demanés a Piqué que el llancés, passant per tres rematades dins de l’àrea de Ferran Torres que no va encertar i una de Dembélé de cap que tampoc va estar encertat, i acabant per un últim intent de Frenkie de Jong que el porter va aturar.

Després del descans sí que va fer diana l’equip orientat per Xavi, que va jugar a pler. Dembélé (48’) va obrir la llauna, amb un gol marca de la casa, després de controlar un canvi d’orientació boníssim de Busquets, desfer-se d’un rival i xutar al pal llarg. I poc després, la sentència, via Frenkie de Jong (62’), que va recollir el refús del porter visitant a una rematada d’Ansu Fati. Amb el triomf, el Barça dorm líder, amb dos punts d’avantatge sobre el Real Madrid, que demà visita el Rayo Vallecano. Tot, la nit que Piqué i el Camp Nou van dir-se fins aviat.